Navegació
Diccionaris Normatius
Documents Normatius
Taula de continguts
Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació
El valencià utilisat en l’Administració Pública, els seus mijos de comunicació i l’ensenyança, seguix un criteri de convergència en el català, seguint el “Dictamen” i la Gramàtica Normativa Valenciana de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua1); per això la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV reitera lo que expongué la nostra RACV el 14-2-2005 sobre el “Dictamen” i recorda el preàmbul de la llei de creació de la AVL2) quan diu: “L’ent (AVL) es basarà en la tradició lexicogràfica i lliterària i la realitat llingüística genuïna valenciana”3).
La llei de creació no podia ser més clara, la nostra tradició lexicogràfica escomença en el Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489, passant per les obres lexicogràfiques de Carles Ros (1703-1773), Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) -ya en el sigle XIX- les de Josep Escrig i Martínez, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea -a cavall entre el sigle XIX i el XX- Josep Nebot i Pérez -a principis del XX- les del filòlec Lluís Fullana i Mira, per nomenar-ne a soles uns quants.
Venim observant que es tenen en conte les obres lexicogràfiques més recents de Francesc Ferrer Pastor4), el diccionari Galmar5), el Vocabulari Fonamental d’Enric Valor i sobretot el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari Valencià de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana6); pero constatem que s’ignoren les obres lexicogràfiques d’entitats valencianes com Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana7), Valéncia 2000, Grup d’Acció Valencianista i tantes atres que, des de fa molt de temps i durant moments històrics adversos a la llengua, han treballat i treballen per la llengua valenciana i seguixen un criteri d’estricta valencianitat llingüística. També observem que hi ha més interés per introduir la fonètica, la sintaxis, la morfologia verbal i nominal, l’ortografia i el lèxic catalans, seguint uns criteris prescriptius, que per recuperar i potenciar les formes valencianes -moltes d’elles clàssiques- o el lèxic patrimonial i tradicional valencià, pel qual no fan absolutament res.
Sobre la “tradició lliterària” observem que els clàssics valencians (Arnau de Vilanova, Proxita, Arnau March, Pere March, Joanot Martorell, Jordi De Sant Jordi, Ausias March, Isabel de Villena, Antoni Canals, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar, Joan Moreno, Narcís Vinyoles, Jaume Gaçull…) es tenen en conte per a justificar l’us d’arcaismes en la llengua normativa si estos són convergents en el català, pero mai quan els clàssics valencians utilisen les formes genuïnes valencianes diferencials que hui formen part de “la realitat llingüística genuïna valenciana”.
Per esta camí la llengua normativa es separa cada volta més de la realitat llingüística valenciana i de la llengua viva i usual, per a acostar-se a una atra realitat llingüística que no és la nostra, cosa que en res beneficia al valencià ni als valencians. D’esta manera és difícil superar “el conflicte esterilisador que es perpetua entre nosatres …. Un conflicte sobre el nom, la naturalea i la normativa de la llengua pròpia dels valencians que impedix la salut d’esta i que acumula les dificultats en el procés de recuperació de la llengua que nos hauria d’identificar com a valencians, en conte de separar-nos”, com diu el preàmbul de la llei adés citada.
En qüestions llingüístiques s’ha de tindre en conte sempre la voluntat majoritària dels valencians, la tradició històrica i una llei orgànica superior com és l’Estatut d’Autonomia, que parla d’idioma valencià, nom oficial que rep la nostra llengua en l’Estatut, i que impedix que se’l puga denominar d’una atra manera (Vejau anex I “El nom històric de la llengua valenciana” i anex II “Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre l’idioma valencià, solicitat pel Tribunal suprem”).
Per a un consens i recuperació de la llengua s’han de tindre en conte les propostes fetes per esta real institució i diversos sectors de la societat valenciana com ara el “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana” (Vejau anex III) dirigit al Govern de la Generalitat i a la AVL el 30/03/2004, a on es descriu la naturalea del valencià i es propon una normativa valenciana, que un ample sector de la nostra societat desija.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (fundació pública que des de 1915 ve dedicant-se a l’estudi i normalisació del valencià i a la cultura valenciana en tots els seus camps) conta en molts i diversos treballs sobre el valencià, i els aporta per a que es tinguen en conte en qualsevol debat llingüístic (vejau anex IV “Decàlec presentat per la RACV a la AVL” del 02/06/2004).
Defenem una llengua valenciana en este nom i una normativa pròpia i diferenciada i no estem d’acort en adoptar per al valencià l’ortografia catalana, en l’unitat llingüística en el català, ni en un model de llengua convergent en ell (vejau anex V “Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana” de 14/02/2005).
Amples sectors de la societat valenciana també defenen una llengua valenciana diferenciada, pero este sentiment no es veu plasmat en la Gramàtica normativa valenciana de la AVL del 2006. La RACV analisà esta gramàtica i feu pública la seua opinió (Vejau anex VIII “Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre la Gramàtica normativa valenciana de la AVL”)
En definitiva no s’ha resolt el conflicte llingüístic valencià, la nostra llengua ara és tractada com un dialecte o variant coloquial sense ortografia pròpia, es prenen com a cultes i estàndarts les formes alienes, i no es tenen en conte les nostres postures o criteris llingüístics i filològics que pretenen dignificar-la i retornar-li la categoria de llengua.
Per a expondre la realitat llingüística valenciana, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV vol donar unes orientacions, reiterant-nos en la defensa dels nostres criteris de valencianitat llingüística, exposts en el “Manifest de ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana” (anex III) i oferir un llistat, a manera d’eixemple, d’alguns catalanismes innecessaris i ya usuals en la llengua normativa oficial, que s’han de substituir per les formes genuïnes valencianes, més encara quan alguns d’ells són castellanismes en el català, galicismes o simples variants o innovacions caprichoses sense tradició clàssica. Totes estes formes han segut extretes de la llengua utilisada en l’Administració Pública, els mijos de comunicació públics i els centres d’ensenyança valencians. De fet totes apareixen en el Diccionari Valencià de la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i voldríem, per a anar superant el conflicte, que no aparegueren en el futur diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Si volem que la normalisació del valencià siga una realitat i tinga èxit, és fonamental que els parlants s’identifiquen en la llengua estàndart i per ad això s’han d’utilisar les formes que són d’us normal entre els parlants. És molt negatiu per al procés de normalisació del valencià utilisar les formes no valencianes, perque açò va contra l’autoestima de la pròpia llengua i l’identificació que ha de sentir el parlant per a incorporar-se a un procés de dignificació i normalisació de l’idioma propi.
Açò no és nou, ya en 1934 Josep Giner, inclús sent partidari de l’anexió llingüística del valencià al català, publicà en El Camí el 14/4/1934 un artícul titulat “Sinònims dins la nostra llengua“ (anex VI), a on exponia en una columna la forma valenciana i en l’atra la catalana i aconsellava l’us de la forma valenciana en estes paraules: “Hi ha dins la nostra llengua mots valencians idiomàtics que són bandejats sistemàticament, de fet, pel català de Barcelona, el qual empra en compte seu mots inconeguts en valencià. La feina dels escriptors valencians és fer prevaldre el lèxic idiomàtic valencià”, puix ya en aquell moment detectà el perill que corrien les formes valencianes de desaparéixer. L’artícul de Josep Giner seguix vigent a hores d’ara (Vejau anex VI), de fet el llistat que ara aportem és una ampliació d’aquell, lo que demostra que l’acceptació per una part d’alguns escritors valencians de les normes de 1932 -en realitat de l’ortografia catalana- fon l’inici d’una catalanisació llingüística més profunda que afecta al lèxic, la fonètica, la morfologia verbal i nominal o la sintaxis. A l’igual que feu Josep Giner en 1934 hui proponem que prevalga el lèxic valencià i s’eliminen de la llengua normativa oficial els catalanismes innecessaris.
El resultat d’este procés que venim patint des de 1932, és la desaparició progressiva del valencià de la vida pública baix el ròtul de català; tant s’han bandejat de la llengua normativa les formes valencianes a nivell lèxic, morfològic i sintàctic, substituint-les per les catalanes, que ya no cal una versió valenciana perque coincidix en un alt percentage en la catalana. El resultat que venim detectant és que moltes institucions, com ara alguns ministeris, o empreses públiques i privades ya no oferixen una versió en valencià i únicament existix l’opció catalana o, fugint del conflicte, només s’expressen en castellà. Si esta tendència seguix aixina el valencià i les seues característiques llingüístiques genuïnes desapareixeran per complet de la vida pública.
Catalanismes i formes genuïnes valencianes
Per a consultar qualsevol qüestió sobre estos vocables aconsellem acodir al Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV.
| CATALANISMES | FORMES GENUÏNES VALENCIANES |
|---|---|
| a Castelló, a Ibi, a França… | en Castelló, en Ibi, en França |
| a més a més | ademés |
| abraçada | abraç |
| aconseguir | conseguir |
| acudit (en castellà chiste) | succeït |
| adagi (en castellà adagio, sentencia) | adage |
| adreça | domicili, direcció, senyes |
| aeri | aéreu |
| afers | assunts, quefers |
| agafar al vol | empomar |
| aixecar | alçar |
| aixoplugar | soplujar |
| albergínia | albargina |
| aleshores | llavors |
| alfàbrega | alfàbega |
| alliberar | lliberar |
| allunyar | alluntar |
| almirall | almirant |
| alto | alt (orde de parar) |
| altre, altra, altres | atre, atra, atres |
| alzina | carrasca |
| amb | en |
| ambdós | abdós, els dos, les dos |
| amuntegar | amontonar |
| anàlisi (femení) | anàlisis (masculí) |
| andana (en castellà andén) | moll (andana per a desván en castellà) |
| antiguitat | antiguetat |
| apallissar | colpejar, abatanar |
| aparell (en castellà aparato) | aparat (i aparell per a aparejo en castellà) |
| aplegar-se | juntar-se, congregar-se |
| apropar-se | acostar-se |
| aquest, aquesta, aquestos, aquestes | est, esta, estos, estes |
| arada | aladre |
| arc iris | arc de Sant Martí |
| arronsar | arropir |
| article | artícul |
| arxipèlag | archipèlec |
| assabentar | fer saber, informar |
| assaig | ensaig |
| assajar | ensajar |
| assassí, assassinar, assassinat | assessí, assessinar, assessinat |
| assolellat | solejat |
| assolir | aplegar, conseguir |
| assumpte | assunt |
| aterrar (un avió) | aterrisar (un avió) |
| atur | desocupació |
| aturar | parar |
| aturat | desocupat |
| avaluar, avaluació | evaluar, evaluació |
| avantatge | ventaja |
| avaria | averia |
| avi, àvia | yayo, yaya |
| aviat | pronte, enjorn |
| avui | hui |
| bàlsam | bàlsem |
| Bàrbara | Bàrbera |
| barret (en castellà sombrero) | capell |
| baster | correger |
| bellesa | bellea |
| bescanviar (en castellà canjear) | baratar, descanviar |
| bigoti | bigot |
| bilió | billó |
| bitlles | birles |
| bitllet | billet |
| bogeria (en castellà locura) | follia |
| boig (en castellà loco) | foll |
| bombeta (en castellà bombilla) | pera, pereta |
| bonítol (en castellà bonito, peix) | bonyítol |
| borni | tòrt |
| burgès, burgesia | burgués, burguesia |
| bústia | buçó (la bústia en valencià és la caixa de les almoines) |
| butlletí | bolletí |
| calçat (en castellà calzado) | calcer |
| calfred | ariçonada, tremolí, borró |
| camamilla | camamirla |
| càmera | càmara |
| campió, campionat | campeó, campeonat |
| canyella | canella |
| cap de setmana | la fi de semana |
| capítol | capítul |
| carota (en castellà careta) | caraceta |
| cartró | cartó |
| càstig | castic |
| cementiri | cementeri |
| cercar | buscar |
| cercle | cércol, círcul |
| cinema | cine |
| cinqué | quint |
| claredat | claritat |
| clatell | bascoll |
| claveguera | aigüera |
| clavegueram | aigüeral, cloaca |
| clavegueró | albelló, androna |
| codi | còdic |
| còdol | cudol |
| cofoi | desvanit |
| cognom (en castellà apellido) | llinage |
| col.legi | colege |
| company | companyó |
| coneixement | coneiximent |
| contrada | lloc |
| conversa | raonada, conversació |
| cop | colp |
| cop d’ull | ullada |
| cop de cap | cabotada |
| cop de puny | punyada |
| crisi | crisis |
| cristall, cristaller, cristalleria | cristal, cristaler, cristaleria |
| croada, croat | creuada, creuat |
| crosses | closses |
| cuir | cuiro |
| culte | cult |
| cura | conte, atenció |
| cursa de toros, de motos… | correguda de bous, de motos… |
| dada (castellà dato) | senya |
| defensar | defendre |
| desar | alçar (guardar) |
| desemparat | desamparat |
| desenvolupament | desenroll |
| desenvolupar | desenrollar |
| desnonament (en castellà desahucio) | desfiduciament |
| desnonar (en castellà desahuciar) | desfiduciar |
| destinació | destí |
| dinou | dèneu |
| dipòsit, dipositar | depòsit, depositar |
| disfressa, disfressar | disfràs, disfrassar |
| disset | dèsset |
| diumenge | dumenge |
| divorci | divorç |
| divuit | díhuit |
| dofí | galfí |
| doncs | puix |
| duana | aduana |
| dues (adjectiu num. femení) | dos (adjectiu num. masculí i femení) |
| edat mèdia | edat mija |
| efa, ela, ema, ena, erra,… | efe, ele, eme, ene, erre… |
| eina | aïna, ferramenta |
| eixelebrat | destarifat |
| eixerit | espavilat |
| el que fem, el millor… | lo que fem, lo millor |
| Empar | Ampar |
| empassar-se | engolir |
| empenta, empentar | espenta, espentar |
| emplenar | omplir, reomplir |
| encongir | encollir |
| endavant | avant |
| enfonsar, enfonsament… | afonar, afonament… |
| enganxar | apegar, adherir |
| enganxós | apegalós |
| enlairar-se (un avió) | envolar-se (un avió) |
| ensenyament | ensenyança |
| ensinistrar | adestrar |
| ensinistrament | adestrament |
| esbargir | esplayar, solaçar, escampar |
| esbarjo | esplai, solaç |
| esborrar | borrar |
| escalfar, escalfador… | calfar, calfador |
| escarafalls (en castellà aspavientos) | esparaments |
| escarola | endívia |
| escletxa | clavill, badall |
| escó | escan |
| escombra | granera |
| escombrar | agranar |
| escombraire | femater |
| escombraries | fem |
| escorpí | alacrà |
| escuradents (en castellà palillo) | furgadents |
| esdeveniment | succés, acontenyiment |
| esdevindre | acontényer, succeir |
| esgotar | agotar |
| esllavissada, esllavissar | solsida, solsir |
| esmorzar | almorzar |
| espectacle | espectàcul |
| esport | deport |
| esportista | deportiste |
| esportiu | deportiu |
| espurna | purna |
| esquirol (en castellà ardilla) | farda |
| estalviar (diners en el banc) | aforrar |
| estalvis | aforros |
| estimar | voler (amar) |
| estona | moment, temps |
| estrella | estrela |
| estri | atifell, ferramenta, aïna |
| estripar | desbudellar |
| estruç | esturç |
| exemple | eixemple |
| exercici | eixercici |
| exèrcit | eixèrcit |
| façana | frontera (d’un edifici) |
| falguera | falaguera |
| fàstic | oix |
| fastigós | oixós |
| feina, feiner… | faena, faener |
| feredat | fredat |
| ferotge | feroç |
| focus | foc |
| forquilla | forqueta |
| garatge | garaig |
| gasiu | agarrat, ronyós. |
| gasosa | llimonada |
| gegant | jagant |
| gelós, gelosia | celós, cels |
| gener | giner |
| gerd (en castellà frambuesa) | mora roja |
| gerdera (en castellà frambueso) | cordonera |
| gespa | herba |
| gimnàs | gimnasi |
| glaç | gèl |
| globus | bufa / globo |
| graó | escaló |
| gratacel | rascacels |
| gripau | renoc |
| gual (en castellà vado) | guau |
| guineu | rabosa |
| habitatge | vivenda |
| heura (en castellà hiedra) | hedra |
| hisenda | facenda |
| hivernacle | hivernàcul |
| infermer, infermeria | enfermer, enfermeria |
| joguina | joguet |
| jonc | junc |
| judici | juí |
| la resta (en castellà el resto) | el restant |
| legislar | llegislar |
| legítim | llegítim |
| liberal, liberalisme… | lliberal, lliberalisme |
| lingüista, lingüística… | llingüiste, llingüística |
| línia | llínea |
| literatura, literari… | lliteratura, lliterari |
| litre | litro |
| llaminer | llépol |
| llauna | llanda |
| llençar | llançar, enrefilar |
| lletsó | llicsó |
| lleuger | llauger |
| lliurament | entrega |
| lliurar | entregar |
| llombrígol | melic |
| lloro | loro |
| llotja | llonja |
| llum (el) | llàntia (la) |
| llumí | misto |
| lluny | llunt |
| llunyà | lluntà |
| lògic, lògicament… | llògic, llògicament |
| luxe | lux |
| maduixa | fraula |
| magatzem | almagasén |
| magatzemar | almagasenar |
| malgrat | no obstant, a pesar de |
| malson | malensomi |
| marxar | anar-se’n |
| màscara | màixquera |
| matalàs | matalap |
| medi ambient | mig ambient |
| medieval | migeval |
| mediterrani, mediterrània | mediterràneu, mediterrànea |
| meitat | mitat |
| melmelada | melada, confitura |
| mena | classe, espècie |
| mentida | mentira |
| mentider | mentirós |
| mentre | mentrimentres, mentres |
| meravella, meravellós | maravella, maravellós |
| mesa electoral, mesa de les Corts… | taula electoral, taula de les Corts… |
| mesura | mida |
| metall | metal |
| mètode | método |
| metre | metro |
| meva, teva, seva, meves… | meua, teua, seua, meues… |
| mica | poc, miqueta |
| milió, milionari… | milló, millonari |
| mite | mit |
| mitges | calces |
| mitjana (la nota mitjana) | mija (la nota mija) |
| mitjans de comunicació | mijos de comunicació |
| mode | modo |
| molsa (en castellà musgo) | verdet |
| mongeta | fesol |
| monstre | mònstruo |
| mossegada | mòs |
| murtra | murta |
| naixement | naiximent |
| naixement, creixement… | naiximent, creiximent… |
| natges | anques, galtes del cul |
| nàufrag | nàufrec |
| navalla, navallada | navaixa, navaixada |
| néixer | nàixer |
| nen, nena | chiquet, chiqueta |
| nínxol (en castellà nicho) | caseta |
| noblesa | noblea |
| nombre | número |
| nombrós | numerós, quantiós |
| nord-americà | nortamericà |
| nosaltres | nosatres, nosatros |
| nus | nuc |
| nuvi, núvia | nóvio, nóvia |
| oi | oix |
| oida | oït, orella |
| oncle | tio |
| ordinador | ordenador |
| ordre | orde |
| òrgan (en castellà órgano) | orgue |
| origen | orige |
| os | orso |
| osca | mossa |
| pallissa | tana |
| papallona | palometa |
| parpella, parpelleig, parpellejar | parpall, parpalleig, parpallejar |
| penedir-se | arrepenedir-se |
| penya-segat | riscle |
| peresa | perea |
| peresós | pereós |
| perruca | peluca |
| perruquerria, perruquer | peluqueria, peluquer |
| petit | chicotet |
| petó | bes |
| peülla (en castellà pezuña) | piteu, pujola |
| plànol (d’un edifici) | pla |
| poruc | poregós |
| préssec | bresquilla |
| presseguer | bresquillera |
| prestatge (en castellà estante) | lleixa |
| préstec | préstam |
| presumpte | presunt |
| preveure | prevore |
| proper | pròxim, vinent o que ve |
| quadre | quadro |
| queixal | quixal |
| queixal del seny | quixal de l’enteniment |
| quilòmetre | quilómetro |
| Rafael | Rafel |
| rauxa | ramalada, estufit |
| recer | racer, redòs |
| recollida | arreplega, arreplegada |
| recollir | arreplegar |
| reial | real |
| rellotge | rellonge |
| rellotger | rellonger |
| rellotgeria | rellongeria |
| rentadora (màquina de llavar) | llavadora |
| rentaplats, rentacotxes | llavaplats, llavacoches |
| rentar | llavar |
| restoll, rostoll | rastoll |
| rigut (participi de riure) | rist |
| riquesa | riquea |
| robatori | furt |
| ruixat | arruixó, ramassada |
| rusc (en castellà colmena) | gayola, baso |
| sa i estalvi (en castellà sano y salvo) | sà i segur |
| saba (en castellà savia) | llacor |
| safata (en castellà bandeja) | platera, plata |
| salconduït | salvoconducte |
| saviesa | sabuderia |
| seguici | sèquit, acompanyament |
| seguretat | seguritat |
| seixanta | xixanta |
| semicercle | semicírcul |
| sencer | sancer |
| sergent | sargent |
| seriós | sério |
| seriosament | sériament |
| serrell (en castellà flequillo) | frangeta |
| servei | servici |
| seté | sèptim |
| setmana | semana |
| seure’s | assentar-se |
| síndria | meló d’Alger |
| soltar | amollar |
| solter | fadrí |
| somrigut (participi de somriure) | somrist |
| sorra | arena |
| sortida, sortir | eixida, eixir |
| sota | baix, devall |
| suport | soport |
| tarannà (en castellà talante) | clim |
| tarda (en castellà tarde) | vesprada |
| tardor | primavera d’hivern, autumne |
| tardorenc | autumnal |
| tarongina | nafa, flor del taronger |
| tauró | taburó |
| taüt | ataüt |
| tempesta | tempestat, tormenta |
| temps (climatològic) | orage |
| tenir | tindre |
| termini | terme, determini |
| til.ler, tell (arbre de la tila) | tillol |
| tipus | tipo, classe, manera |
| titella (en castellà marioneta) | títaro, porrito, perichinela |
| títol | títul |
| tona | tonellada |
| torn (castellà turno) | tanda |
| tornavís | desentornellador |
| tots plegats | tots junts |
| tramoista | tramoyiste |
| tresor, tresorer, tresoreria | tesor, tesorer, tesoreria |
| treure | traure |
| treva | treua |
| trigar | tardar |
| triomf | triumf |
| tron (en castellà trono) | tro |
| trucar | tocar, telefonejar |
| truita | coqueta, tortilla |
| ullal (en castellà colmillo) | clau |
| umbracle | umbràcul |
| us (no us detingueu) | vos (no vos detingau) |
| vacances | vacacions |
| vaga | folga |
| vaguista | folguiste |
| vas | got |
| vehicle | vehícul |
| venir | vindre |
| veritable | verdader |
| veure | vore |
| vianant | viandant |
| vidu, vídua | viudo, viuda |
| vímet (en castellà mimbre) | vimen |
| vosaltres | vosatres, vosatros |
| vuit, vuitanta | huit, huitanta |
| vuité | octau |
| xai | corder |
| xamfrà (en castellà chaflán) | cantonada |
| xarampió | pallola |
| xarxa | ret (pero eixàrcia, xàrcia per a jarcia en castellà) |
| xerrar | raonar, charrar |
| xifra | sifra |
| ximple | simple, mec, tararot |
| xiprer | ciprés |
| xocolata | chocolate |
| xuclar | chuplar |
Recordem que esta és a soles una chicoteta mostra, pero suficient per a fer vore que la catalanisació lèxica del valencià afecta a tots els camps semàntics; desgraciadament el llistat podria ser moltíssim més extens. Algunes d’estes formes catalanes ya han segut bandejades per la AVL en la seua Gramàtica Normativa Valenciana i Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, pero la llengua de l’Administració, la RTVV i l’ensenyança o l’Universitat seguix utilisant-les, sense acatar l’autoritat normativa d’esta nova institució; inclús quan la AVL arreplega la forma catalana i la remet a la valenciana o accepta les dos, s’opta per la forma catalana. L’inèrcia de copiar sistemàticament i com a rutina la norma catalana a tots els nivells no ha amancat encara.
Diferències a nivell fonètic
També s’ha de respectar a nivell fonètic i escrit la fonètica valenciana, més encara quan moltes formes catalanes són simples innovacions normatives caprichoses i sense tradició. En este sentit aportem el Estàndart Oral Valencià, aprovat per esta Secció el 7/11/2000 (Vejau anex VII).
| ACCENTUACIÓ CATALANA | ACCENTUACIÓ VALENCIANA |
|---|---|
| aeròlit | aerolit (aguda) |
| Àtila | Atila (plana) |
| atmosfera (plana) | atmòsfera |
| aurèola | aureola (plana) |
| autògraf, biògraf, fotògraf, fonògraf… | autógraf, biógraf, fotógraf, fonógraf… |
| bèstia | béstia |
| congrès, aragonès… | congrés, aragonés… |
| Corts (en la o tancada) | Corts (en la o oberta) |
| diòptria | dioptria (plana) |
| època | época |
| Etiòpia | Etiopia (plana) |
| fórmula | fòrmula |
| Himàlaya | Himalaya (plana) |
| intèrfon | interfon (aguda) |
| medula (plana) | mèdula |
| míssil | missil (aguda) |
| monòlit | monolit (aguda) |
| oboè, oboé | oboe (plana) |
| olimpíada | olimpiada (plana) |
| osmosi | òsmosis |
| però | pero (plana) |
| perquè (conjunció o raó) | perqué (conjunció o raó) |
| pèsol | pésol |
| què (pronom. Què dius?) | qué (pronom. ¿Qué dius?) |
| rèptil | reptil (aguda) |
| rubèola | rubeola (plana) |
| saxòfon | saxofó |
| sèpia | sépia |
| sèquia | séquia |
| sèrie | série |
| telèfon | teléfon |
| tènia | ténia |
| tèxtil | textil (aguda) |
| València | Valéncia |
Sobre el topònim Valéncia vejau anex XI “Consideracions sobre el topònim Valéncia”. L’Ajuntament de Valéncia, ha acceptat recentment canviar el nostre topònim milenari i grafiar-lo segons la fonètica catalana, quan tots els sectors accepten que la seua fonètica és en e tancada: Valéncia.
Estem davant d’un fet absolutament inacceptable des del punt de vista filològic, i convençuts de que esta alteració no quedarà aixina i que tart o pronte s’impondrà la sensatea, la coherència i la ciència; este és un punt al que mai renunciarem i farem tot lo possible per a que el nostre topònim recupere la seua forma històrica.
Alvançant-nos a la pròxima edició del Diccionari Valencià de la AVL, esperem que la seua elaboració tinga en conte les nostres propostes i confiem en que no serà una còpia del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 1995, com ya es feu en el Diccionari Valencià de la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, dirigit per Josep Lacreu. Des d’ací oferim desinteressadament a la AVL el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la nostra institució, per a que el tinga en conte a l’hora d’elaborar el seu futur diccionari i l’oferim de manera gratuïta a tots els usuaris per mig d’internet en esta direcció: http://diccionari.llenguavalenciana.com.
També voldríem que es tinguera en conte tot lo que en este document es propon i els següents treballs realisats per esta Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV a l’hora d’elaborar el “Llibre d’estil”, solicitat a la AVL recentment pel President de la Generalitat, per a ser utilisat en l’Administració Pública, convençuts de que els ciutadans se sentiran més pròxims a l’Administració si s’identifiquen en la llengua que esta utilisa. Estos treballs són:
- Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià, que inclou una onomàstica, una toponímia, aixina com una Ortografia Valenciana.
- Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims.
- Criteris per a la flexió verbal de la llengua valenciana (vejau anex IX).
- Regles de les vocals e i o obertes i tancades en valencià (vejau anex X).
- Apunts toponímics (vejau anex XII).
- Estàndart Oral Valencià (anex VII).
Llistat de formes genuïnes i diferencials valencianes recomanades per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV
Per un atre costat, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes oferix a continuació dos llistats de formes sinònimes valencianes; ans de res hem d’aclarir que les formes que apareixen més avant són totes vàlides, tant la forma de la dreta com la de l’esquerra. No obstant, vist i constatat que la normativa oficial a soles utilisa les formes que apareixen en segon lloc, per ser coincidents en el català, la Secció ha pres l’acort de propondre reforçar i potenciar l’us de les formes que apareixen en primer lloc, alçant-les a la categoria de normatives en el cas de que no ho siguen, per dos motius fonamentals:
- Són formes genuïnes valencianes, pròpies i diferencials.
- La llengua normativa oficial, seguint un criteri de convergència en el català, les ignora sistemàticament i no les utilisa mai, per lo que es produïx un empobriment de la llengua i estes formes corren el perill de desaparéixer o de ser considerades dialectals, vulgars i no dignes de ser usades en la llengua estàndart o culta.
Els diccionaris de la RACV, tant el bilingüe com el general i en menor mida el de sinònims (este pel seu caràcter especial), ya han arreplegat tot el lèxic valencià i han donat preferència a les formes valencianes genuïnes, no cal arreplegar-les ara ací, pero este és un pas més per a potenciar les formes diferencials, aconsellant l’us d’unes formes quan hi ha vàries sinònimes o variants i una d’elles es compartix en el català o s’acosta ad ell.
Tots haurem de fer un esforç i un sacrifici, deixant a banda el natural afecte que tenim a formes que nos són entranyables, per a usar i potenciar les formes valencianes diferencials, estigmatisades i condenades per la normativa convergent, sense oblidar mai les atres. D’esta forma potenciarem formes pròpies i enriquirem la llengua usant unes formes que corren el perill de desaparéixer.
En l’àmbit familiar hem de seguir usant les formes que nos siguen entranyables i d’us normal, pero haurem de potenciar a nivell escrit i formal les que proponem com a formes diferencials o genuïnes.
Este llistat és una mostra per a que es veja la filosofia que proponem, un llistat més complet anirà elaborant-lo la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en les seues sessions de treball i anirà difonent-lo des de la pàgina web de la Secció; és dir, que anirem ampliant-lo, perque este -repetim- a soles és un chicotet eixemple.
L’us d’estos llistats no és nou, recordem l’artícul de Josep Giner de 1934 adés citat.
Està en primer lloc la forma recomanada o que s’ha de potenciar.
| A on / on |
| A soles/ només, sols |
| Ababol / rosella |
| Abadejo / bacallar |
| Abruixell / arbust |
| Ací / aquí |
| Agarrar/ agafar |
| Aiguage, reixiu / rosada (pero rosada blanca) |
| Aixina / així |
| Albèrchic / alberge |
| Alcaduf / caduf, cadúfol, catúfol |
| Alçar / guardar |
| Alcorà / Corà |
| Alenall, alenador, alenader, respirall / respirador |
| Alenar / respirar |
| Allumenament / Iluminació |
| Allumenar / Iluminar |
| Alvanç / avanç |
| Alvançar / avançar |
| Amancar / mancar, minvar, disminuir |
| Anfós / Alfons |
| Aniuar / niar, nidificar |
| Ans / abans |
| Antiu, antiua / antic, antiga |
| Antropòfec / antropófac |
| Aplegar / arribar |
| A presa / de pressa |
| Arc de sant Martí / arc iris |
| Arnalt / Arnau |
| Arraïlar / arrelar |
| Arreplegar / recollir |
| Atall / drecera |
| Ausades / per supost, certament, en veritat, sobradament |
| Avear / acostumar |
| Bafar / entelar (en castellà empañar). |
| Bagassa / prostituta, puta |
| Barbarroja / pit roig (aucell) |
| Bot /salt |
| Botar / saltar |
| Brúfol / búfal |
| Cabrerot / abegot (de raïm), bagot |
| Cacherulo / milocha |
| Cada u / cadascú |
| Cagarnera / cadarnera |
| Cantitat / quantitat |
| Caramull / coromull |
| Carranc / cranc |
| Changlot / singlot |
| Clarió / guix (guix únicament el del sastre) |
| Coa / cua |
| Coç / guitza |
| Collada /quallada |
| Conquista / conquesta |
| Conquistar / conquerir |
| Corredor / passadiç |
| Correguda / Carrera (d’autos, de motos…) |
| Cuixot / pernil |
| Cuquello / cucuc (pardal) |
| Demoldre / demolir (pero demolició, demolidor) |
| Deprendre / aprendre |
| Desinquet / desinquiet |
| Devall / davall |
| Dins/ dintre |
| Dorat / daurat |
| Dur/ portar |
| Eixarop / xarop |
| Endur / emportar |
| Enguany / est any |
| Enrefilar / refilar, llançar |
| Erro / error |
| Escomençar / començar |
| Escopinyar / escopir |
| Esmenugar / esmicolar |
| Esòfec / esófac |
| Espàrec / espàrrec |
| Estómec / estómac |
| Facir / farcir |
| Favorir / afavorir |
| Figa palera / figa de pala |
| Figuera palera / figuera de pala |
| Fitora / trident |
| Follí, sollim, estalzí, estalsim / suja ( follí es troba a soles en terres valencianes) |
| Forment / blat |
| Fumeral / chimenera |
| Furó, fogó, forigol, florí / sés |
| Gamell / camell |
| Gargamell /gorja |
| Gat cerval / Lynx, linx |
| Graníçol / graniç |
| Graniçolada / graniçada |
| Graniçolar / graniçar |
| Gronsa / tramuja (del molí) |
| Hi haure / hi haver |
| Iglésia / església |
| Inquet/ inquiet |
| Lladriguera, joquer / cau, jaç |
| Lletuga / encisam |
| Lletugar / encisamar |
| Llevantança / calúmnia |
| Llevantancer / calumniador |
| Llínea / llínia |
| Llomello / llom (peça de carn) |
| Lo, los / el, els. Potenciar lo, los, darrere de: tot, tots, en, per ( tot lo sant dia, tots los dies, tot lo món, en lo carrer, per lo carrer) |
| Manco / menys |
| Marraixa / garrafa |
| Matalap / matalaf |
| Mentrimentres / mentrestant, mentres. |
| Mitan / mijan |
| Moca/ medusa |
| Moixeta / esparver |
| Molló / fita |
| Mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses ( Potenciar este formes sense forçar el seu us. Davant de parentius, vida, casa i en casos com “en son cas”, “en son dia”… |
| Montanyar / duna |
| Mostalla / mostaça |
| Necròfec / necrófac |
| Ninou / any nou |
| Nos / ens, ‘ns (en tot cas i posició). |
| Obedir / obeir |
| Obtés (participi de obtindre) / obtengut, obtingut |
| Parança / trampa, parany |
| Parot, parotet / libèlula |
| Parpall / parpalla |
| Pastura / pasturage |
| Prenint (gerundi de prendre) / prenent |
| Porga, porgar / purga , purgar |
| Postiça / castanyola |
| Puix / ya que |
| Purneig / borrim |
| Quet / quiet |
| Raïl / arrel ( i derivats: arraïlador, arraïlada, arraïlament…) |
| Rellamp / llamp |
| Rellampegar, rellampar, rellampejar / llampar, llampegar |
| Rent, lleudo / llevat |
| Replanell / replà |
| Riscle / cingle |
| Roig / vermell |
| Rossegar / arrossegar |
| Sabuderia / sabiduria |
| Sabut / sabi |
| Salguera / salze |
| Sàndel / sàndal |
| Sangrantana / sargantana |
| Sarcòfec / sarcófac |
| Sendemà / l’endemà |
| Serena / sirena |
| Serró / sarró |
| Sigle / segle |
| Solsida / llau, allau |
| Supondre, expondre…/ suposar, exposar |
| Tana / palissa |
| Tàpena/ tàpera |
| Tartuga / tortuga |
| Tengut, obtengut (i millor obtés), retengut… / tingut, obtingut, retingut,… |
| Truja / tramuja (de la campana) |
| Unflar / inflar |
| Valdre / valer |
| Vengut, benvengut, benvenguda, avenguda… / vingut, benvingut, benvinguda, avinguda… |
| Víncul / vincle |
| Volta, viage, camí / vegada |
| Vullc (1ª persona present indicatiu de voler) / vull |
Castellanismes
Oferim un llistat de castellanismes en les formes valencianes corresponents; alguns no ho pareixen a primera vista, uns atres nos sonen tan familiars que no els percebim com a tals, els n’hi ha que es reconeixen fàcilment pero no sempre trobem la forma valenciana corresponent, de fet, alguns no la tenen i hem de recórrer a una perífrasis (açò també sol ocórrer quan volem traduir al castellà o a alguna atra llengua formes valencianes que eixes llengües no tenen).
En alguna ocasió el castellanisme es pot evitar, pero no hi ha una sola forma equivalent, com ara la forma castellana “tubo”, que té en valencià diverses possibilitats: canó, canonada, alcaduf, budell, conducte…
Alguns castellanismes són ben antics (tragar, fiambre, buitre, ataviar, assustar…), no obstant, encara conservem la forma valenciana i haurem d’evitar-los. També en tenim que han segut valencianisats (llavanderia, llenguat, gam, encaix, empuixar, calçat…), pero hem de recuperar la forma genuïna.
Hi ha castellanismes que ya formen part de locucions valencianes, refrans o topònims i, en eixos casos, podem tolerar-los en eixe context o recórrer a la cursiva (bando de garrofes, La Buitrera d’Onil, caure del burro, pagar el pato). Uns atres han pres un significat en valencià diferent al que tenien en castellà, com ara “burra” (moradura fosca i dura en la pell), “burro” (peix de la família dels gòbits), “agüelo” (gra de dacsa rosera que no ha esclatat)…
Ací vos oferim un llistat ben representatiu, pero no complet, i les possibles solucions segons el cas.
abigotat
(Del cast. abigotado.)
adj. m. cast. V. bigotut.
abijorro, -os
(Del cast. abejorro.)
s. m. local. V. borinot.
abocat, -ada, -ts, -ades
adj. m. Vi abocat, cast. V. embocat (vi embocat).
abogat, -ada, -ts, -ades
s. m. cast. V. advocat.
aburrir
v. tr. cast. V. avorrir.
acallar
v. tr. cast. V. silenciar.
acarreu, -us
s. m. cast. V. carreig.
acera, -res
s. f. cast. V. vora.
achuchar
v. tr. Possiblement del cast. achuchar. V. amussar.
aclaració, -ons
s. f. cast. V. aclariment.
aclarar
v. tr. cast. V. aclarir.
aconteiximent, -ts
s. m. cast. V. acontenyiment, succés, fet.
agrandar
v. tr. cast. V. engrandir.
aguacat, -ts
s. m. cast. V. albocat.
agüelo, -la, -os, -les
(Del cast. abuelo, mat. sign.)
s. m. cast. V. yayo. // V. vell.
observ. El castellanisme agüelo ha passat a designar el gra de dacsa de fer roses que no esclata en el fòc, sentit que no té en castellà; en el restant dels casos s’ha d’evitar.
aguirlando, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
agulletes
(Del cast. agujetas, mat. sign.)
s. f. plr. Nom que popularment se li dona a la miàlgia diferida o al dolor muscular d’aparició tardana. És un dolor muscular intens, agut i localisat, acompanyat d’inflamació muscular que apareix quan es fa un esforç o eixercici que fea temps que no es fea; el dolor no apareix immediatament sino al poc de temps d’haver fet l’esforç o eixercici.
observ. Popularment també es diu cloiximent.
aiguaneu
s. f. cast. V. araboga.
alaixa, -xes
(Del castellà alaja, mat. sign.)
s. f. cast. joya.
alamera, -res
s. f. cast. V. albereda.
alardejar
v. int. cast. Fer alardo o ostentació.
aleno
(Del cast. anhelo influït per alenar.)
s. m. dialect. i cast. V. deler.
aletargar
v. tr. cast. V. encapotar.
alfalfa
s. f. local. i cast. V. alfals.
alfombra, -res
s. f. cast. V. catifa, estora.
aliacà
(Possiblement del cast. aliacán, mat. sign.)
s. m. rar. V. aliacrà.
alicantí, -ina, -ins, -ines
adj. m. cast. V. alacantí.
aliviar
(Del cast. aliviar, mat. sign. i este del llatí alleviāre.)
v. tr. Allaugerar un pes o càrrega. // Millorar la salut. // Minvar un dolor, pena, patiment, etc…, allaugerar.
observ. El castellanisme aliviar pot substituir-se per allaugerar, millorar, minvar, ajudar.
alto, -os
s. m. i interj. cast. V. alt (Parada que es fa quan es va de camí o en el desenroll d’un treball o qualsevol activitat.)
amanéixer
(Del cast. amanecer.)
v. intr. cast. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amanéixer, -rs
(Del cast. amanecer.)
s. m. cast. V. trenc d’alba.
amaneixtre
v. intr. cast. i dialect. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amaneixtre, -es
s. m. cast. i dialect. V. trenc d’alba.
ambigüetat, -ts
s. f. cast. V. ambigüitat.
amigacho, -cha, -os, -ches
s. m. cast. dialect. V. amiguet (despectiu).
amortiguar
v. tr. cast. V. esmortir i derivats.
amperi, -is
(Del cast. amperio.)
s. m. cast. V. amper.
anacrat, -ada, -ts, -ades
adj. m. cast. V. nacrat.
anda
prep. cast. vulg. i dialect. V. fins.
andami, -is
s. m. cast. V. bastida, bastiment.
antoixera, -res
s. f. cast. inus. V. ullera (de la cabeçada).
antoixos
s. m. plr. cast. inus. V. ulleres (de la cabeçada).
apariència, -ies
s. f. cast. V. aparència.
apellido, -os
(Del cast. apellido, crida, clam.)
s. m. cast. ant. Crida de guerra. // cast. ant. Clamor, remor. // cast. V. llinage.
apostar
(Del cast. apostar, mat. sign. i este del llatí apposĭtus, de apponĕre, colocar.)
v. tr. Jugar-se una cantitat de diners o alguna cosa en un joc, competició o disputa: Aposte (em jugue) vint euros a que guanya el meu equip. V. jugar-se.
apoyar
(Del cast. apoyar, mat. sign.)
v. tr. cast. V. recolzar, i derivats. / V. sostindre / V. ajudar / V. descansar / V. apuntalar.
apoyo, -os
(Del cast. apoyo.)
cast. V. recolzament.
observ. Es tracta d’un castellanisme modern sense tradició clàssica, que s’utilisa molt en valencià coloquial. És perfectament substituible per recolzament, ajuda…
arguilando, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
arguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
aro, -os
s. m. cast. V. cércol, rogle, anell, anella.
arranc, -cs
s. m. del cast. arranque. V. arrancada.
arrastrar
(Del cast. arrastrar.)
v. tr. Dur per terra a una persona o cosa estirant d’ella. Rossegar. // intr. Dur penjant una cosa de manera que part d’ella toque terra. Rossegar. // Engrunsar. // En alguns jocs de cartes, tirar una carta que obliga als atres jugadors a tirar cartes del mateix pal.
arrastrat, -ada, -ts, -ades
(Del cast. arrastrar.)
adj. m. coloq. Miserable.
arrastre, -es
(Del cast. arrastre.)
s. m. Acte d’arrastrar o rossegar. // Tir i arrastre, V. tir i rossegó.
arrastró, -ons
(Del cast. arrastrar.)
s. m. Acte d’arrastrar o rossegar, rossegó. // A arrastrons, loc. Rossegant per terra.
arrebatar
v. tr. cast. V. arrapar (prendre violentament) // V. precipitar-se.
arrebatós, -sa, -sos, -ses
adj. m. del cast. arrebatar. V. precipitat, impetuós.
arrempuixar
(Del cast. arrempujar.)
v. tr. cast. local. V. espentar.
arrempuixó, -ons
(Del cast. arrempuixar.)
s. m. cast. inus. V. espenta, espentó.
arrepentir
v. refl. cast. V. arrepenedir.
asguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
assent, -ts
s. m. cast. V. siti, lloc, cadira, plaça, assentador. (Del cast. asiento.)
assustar
(Del llatí suscitāre, alçar, possiblement per via del cast. asustar.)
v. tr. Esglayar, espantar, fer por, pegar un sortit.
observ. Este verp apareix en la llengua clàssica.
astò
pron. dialect. i cast. V. açò.
ataviar
v. tr. cast. V. abillar i derivats.
observ. Es tracta d’un castellanisme ben antic, com el seu derivat atavio, puix apareixen documentats en obres lliteràries i en la documentació històrica des del sigle XV.
ataviu, -us
cast. Abillament.
observ. La forma ataviu apareix en la llengua clàssica.
atrassar
v. tr. cast. V. retardar.
atril, -ls
(Del cast. atril, i este del llatí *lectorīle, de lector, -ōris, llector.)
s. m. Moble de fusta o metal, en un pla inclinat per a posar el llibre, document o partitura que s’utilisa, faristol.
auelo, -la, -os, -les
s. m. cast. V. agüelo (yayo).
averiguar
v. tr. cast. V. desentranyar, desburgar i derivats.
observ. Es tracta d’un castellanisme molt estés. En algunes localitats ha pres el significat de arreglar o arreglar-se: Averigua’m el coche pronte que el necessite. La boda és d’ací una hora i encara no m’he averiguat.
baltra, -res
(Del cast. baltra, mat. sign.)
s. f. inus. Pancha. // Home panchut.
banasto, -os
s. m. cast. dialect. V. cistellot.
bando, -os
(Del cast. bando, mat. sign. Introduït en valencià en el sigle XIII i que ha donat diversos derivats.)
s. m. Banda, colla de gent que seguix a un insurrecte. // Bandositat, divisió, enemistat. // Crida, pregó, edicte fet per l’autoritat per a ordenar o prohibir alguna cosa. // Bando de garrofes, el bram de l’ase. // Lo bando d’Alcoy: cada cabró s’arregle, loc. Indica que cada u ha de resoldre els seus problemes i no els dels atres.
observ. Antigament existia la forma ban.
barracuda, -des
s. f. cast. V. espet.
bàrtul, -ls
(Del cast. bártulo, mat. sign.)
s. m. cast. Entroperi. // cast. Balum.
batata, -tes
s. f. cast. V. Moniato.
batir
v. tr. cast. dialect. V. batre.
belenyo, -os
s. m. cast. ant. hui dialect. V. tabac de moro.
observ. Es tracta d’un castellanisme utilisat ya en la llengua antiga.
bendició, -ons
s. f. cast. V. benedicció.
bessamel, -ls
s. f. V. bechamel. (Del cast. besamel, mat. sign.)
besugo, -os
s. m. cast. V. besuc.
boçal, -ls
s. m. cast. V. boç. Boquimoll, charrador. // Malnom que en la comarca es dona als habitants de la localitat valenciana de Pedreguer.
bofetada, -des
(Del cast. bofetada, cf. l’angl. buffet, punyana, manotada.)
s. f. cast. V. galtada i derivats.
bofetó, -ons
s. m. cast. V. pestell.
boljaca, -aques
s. f. var. form. cast. V. bojaca.
boljacó, -ons
s. m. var. form. cast. V. bojacó.
borgonyó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. V. borgunyó.
boticari, -ia, -is, -ies
s. m. cast. V. potecari i derivats.
brecha, -ches
s. f. cast. V. trenc. (Del cast. brecha.)
brillar
v. intr. cast. V. lluir.
búfal, -ls
s. m. llat. o cast. V. brúfol.
buitre, -es
(Del cast. buitre, mat. sign.)
s. m. Voltor, au rapaç de la família dels vultúrits de diverses espècies del gènero Vultur, de dos metros d’envergadura, en el coll sense plomes en un collar de plomes. Viu en grup i s’alimenta d’animals morts. // fig. Persona que s’aprofita de les desgràcies alienes.
observ. La forma buitre es troba documentada en la llengua antiga i lliterària i apareix en obres clàssiques valencianes de Jaume Roig o Ausias March. El seu derivat buitrera forma part de l’oronímia valenciana com ara La Buitrera, en Alcoy, Onil o en La Valldigna. Si el seu orige és castellà ha arraïlat des de ben antic en terres valencianes.
bulto, -os
s. m. cast. V. bult, balum, tarumba, relleu, paquet.
burra, -rres
(Del cast. burra.)
s. f. Femella de l’ase, somera. // Dòna que té poc de trellat. // local. Peix que es caracterisa per una prolongació més llarga del morro superior. // Espècie de moradura fosca i durícia que es fa en la pell com a conseqüència d’un colp o pessic. // Tindre el temps d’una burra vella, loc. Es diu de les dònes que tenen quinze o setze anys d’edat.
burro, -rra, -os, -rres
(Del cast. burro.)
s. m. Quadrúpet del gènero Equus asinus, més menut que el cavall i té les orelles més llargues, generalment s’utilisen com a animals de càrrega o com a transport, ase. // Peix de la família dels gòbits (Gobius Jozo), de color roig i carn blanca i fineta, es caracterisa per tindre un cap ample paregut al del burro o ase. // Persona que té poc de trellat, que sap ben poc o que és estúpida. // Joc de cartes en que es repartixen tres cartes per jugador i una es destapa representant triumf. // Es diu del jugador que pert en este joc de cartes. // El burro negre, local. El capellà. // Persona que va molt carregada o fa massa treball. // Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt. // Burro de cap a peus, loc. Estúpit. // Caure del burro, loc. Donar-se conte de que s’està en un error. // Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar embovat. // A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.
observ. La forma clàssica valenciana és ase.
buscó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. V. buscarró.
cabriolé
s. m. var. form. cast. V. cabriolet.
càixquera, -res
(Del castellà cáscara.)
s. f. cast. V. corfa.
calçat
s. m. cast. o cat. V. calcer. // ant. Parella de peces d’indumentària per als peus, com ara calces.
calçotet, -ts
s. m. V. calçó. (Traducció del cast. calzoncillo.)
calentura, -res
s. f. cast. V. febra.
caletre, -es
(Del cast. caletre i este del llatí character.)
s. m. coloq. Discerniment, trellat.
calicant, -ts
s. m. cast. V. pinyonat.
calicanto
s. m. cast. ant. V. pinyonat.
camaró, -ons
(Del cast. camarón, mat. sign., este del llatí cammărus, i este del grec χαμμαροσ.)
s. m. Crustàceu decàpodo, macrur, paregut a una gamba pero de tres o quatre centímetros de llargària i de color pardenc; gambeta.
candau, -us
s. m. dialect. i cast. V. candat.
caramba, -bes
(Del cast. caramba, i este del malnom de la cantadora del s. XVIII María Antonia Fernández.)
cast. V. Flocada (llaçada).
carcamal, -ls
s. m. cast. V. carraca (persona vella), cachapera (persona en alifacs).
càrdies
s. m. Anat. cast. V. càrdia.
carinyo, -os
(Del cast. cariño.)
s. m. Voler, amor, afecte. // Manifestació d’este amor o afecte.
cartuix
s. m. cast. V. cartoixà.
cevar
v. tr. V. escar. (Del cast. cebar del llatí cĭbāre, mat. sign.)
chacota, -tes
(Del cast. chacota, i d’orige onomatopèyic.)
s. f. Burla, chança.
chapalló, -ons
(cf. el cast. chaparrón, mat. sign.)
s. m. dialect. Pluja forta i que dura poc, ramassada, arruixó.
chapí, -ins
s. m. cast. Tapí.
chicharra, -rres
(Provablement del cast. chicharra.)
s. f. Cigala. // dialect. Persona que charra molt. // dialect. Batzoles, matraca. // local. En Biar, nom d’un ball antic ballat per un home i dos dònes.
chiste, -es
s. m. cast. V. succeït.
chistós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. Graciós, gracioset.
chorritada, -des
(Format sobre el cast. chorro.)
s. f. Raig d’un líquit.
chorritó, -ons
(Format sobre el cast. chorro.)
s. m. local. Regall de líquit.
Cid
s. m. cast. V. Sit.
cigarra, -rres
s. f. V. cigala, chicharra. (Del cast. cigarra, mat. sign.)
cilantre, -es
s. m. V. celiandre. (Del cast. cilantro, mat. sign.)
cimbra, -res
s. f. var. form. cast. V. cíndria i derivats.
címbria, -ies
(cf. el cast. cimbra.)
s. f. ant. var. form. V. cíndria i derivats.
cobro, -os
s. m. cast. V. Cobrament, cobrança.
companyerisme
s. m. cast. V. companyonia.
concejal
s. m. cast. V. regidor.
concejalia
s. f. cast. V. regidoria.
conchava
s. f. cast. local. V. conjuminació.
conchavar
v. refl. cast. V. conjuminar.
conya, -nyes
s. f. coloq. i cast. Burla, broma. // Gorra en forma de barqueta, per lo que rep també el nom de gorra de barqueta. // La conya, nom d’un joc de chics que consistix en armar-se de bastons els jugadors i formar un rogle, en el qual se situen a certa distància uns dels atres, sense poder canviar de lloc durant el joc. U d’ells tira un palet o conya al que té més prop, i este li ha de pegar en el bastó sense que aplegue a tocar terra, qui ha tirat la conya ix corrent a agarrar-la, mentres els atres jugadors van al seu lloc buit a rascar en terra en el bastó, pero tornant ràpidament al seu lloc per a que qui ha anat a per la conya no puga deixar-la en un lloc buit d’un jugador, si la deixa eixe jugador paga. El joc consistix en aplegar a fer un clot en terra, en el lloc d’un jugador, rascant en els bastons, fins que la conya puga ser soterrada en ell, en eixe cas els jugadors amaguen la conya i aquell ha d’anar a buscar-la, mentres els atres li peguen palmades en l’esquena i li van cantant una cançoneta.
corage, -es
(Del llatí vulg. coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign.)
s. m. cast. Valor, ànim. // cast. Ràbia, ira.
cordillera, -res
(Del cast. cordillera, mat. sign.)
s. f. Cadena de montanyes.
cordura, -res
(Del cast. cordura, mat. sign.)
s. f. Esme, prudència, sensatea, trellat.
corro, -os
(Del cast. corro, rogle.)
s. m. Corral a on es tanquen els bous abans d’eixir a la plaça per a torejar-los.
corteig, -ejos / -eigs
(Del cast. cortejo.)
s. m. Acompanyament d’una personalitat o d’una cerimònia.
cortesment
adv. cast. V. cortesament.
costuró, -ons
(Del cast. costurón. mat. sign.)
s. m. Costura en la pell, cositó.
crudea
s. f. cast. V. cruea.
cuidado
s. m. cast. V. conte, atenció.
cursi, -is
adj. m. cast. V. coent (afectat).
cursileria, -ies
s. f. cast. V. coentor (afectació).
dable, -es
(Del cast. dable, mat. sign.)
adj. m. i f. cast. Factible, possible.
dàdiva, -ves
(Pres del cast. dàdiva, i este del llatí datīva, plr. m. de datīvum, regal, ofrena.)
s. f. Dò, regal, ofrena.
dasta
prep. cast. vulg. i inus. V. fins. (Compost de la preposició de i el castellà hasta.)
dentellada, -des
s. f. cast. V. dentada.
derrapar
v. intr. cast. V. esgarrifar.
derretir
(Del cast. derretir, mat. sign.)
v. tr. Fondre per mig de la calor una cosa sòlida o congelada.
descalabre, -es
s. f. cast. V. infortuni.
descaro, -os
s. m. cast. Atreviment, barra, desvergonya.
descomunal, -ls
adj. cast. V. descominal.
desemplear
v. tr. cast. V. desocupar i derivats.
desentornillar
v. tr. cast. V. desentornellar.
desganyitar
v. refl. cast. V. esganyar.
despai
adv. cast. V. espai (adv.).
desperdici, -is
(Del cast. desperdicio, i este del llatí disperditio, pèrdua.)
s. m. Remijó o residu d’un tot que es deixa o es pert.
desperdiciar
(Del cast. desperdiciar.)
v. tr. Malgastar, gastar malament, deixar perdre lo que podria aprofitar per negligència o qualsevol atre motiu.
despiadat
adj. m. cast. V. desapiadat.
desplant, -ts
s. m. cast. Despit, arrogància.
después
adv. cast. En acabant, en acabar, despuix, darrere de, posteriorment.
despumar
v. tr. cast. V. desbromar i derivats.
destaponar
v. tr. cast. V. desentaponar.
destorp, -ps
(Derivat posverbal de destorbar.)
s. m. cast. Acció i efecte de destorbar. // Destronc en el curs habitual de les coses. // Vectigal o impediment que impedix fer una cosa o que una cosa ocórrega.
desvario, -os
(Del cast. desvarío, mat. sign.)
s. m. cast. Deliri, confusió mental. // Desficaci, pensaments absurts, desficaciats.
disfrutar
v. intr. i tr. cast. V. gojar, fruir, gaudir.
dissimul, -ls
s. m. cast. V. dissimulació.
distrit, -ts
s. m. cast. V. districte.
duende, -es
s. m. cast. V. donyet.
embaldosar
v. tr. cast. Entaulellar, posar llosetes o taulells al pis.
embust, -ts
(Del cast. embuste, mat. sign.)
s. m. ant. i hui desus. Mentira.
embuster, -ra, -rs, -res
(Del cast. embustero.)
s. m. cast. Mentirós.
emplear
(Del cast. emplear, i este del fr. antic empleiier, actualment employer.)
v. tr. Ocupar, contractar a una persona en un treball. // Colocar un fill o conegut matrimonialment, casar-lo en algú.
empuixar
v. tr. cast. V. espentar. (Del cast. empujar, espentar.)
enarborar
v. tr. var. form. V. arborar. (Del cast. enarbolar.)
encaix, -xos
s. m. cast. Randa.
enchís, -sos
(Del cast. hechizo.)
s. m. Encantament.
enchisar
(Del cast. hechizar.)
v. tr. Embruixar, encantar per mig de màgia. // Captivar per bellea, amor, gràcia; encantar.
endespués
(Del cast. después.)
adv. cast. En acabant, més tart.
enfadar
(Del cast. enfadar.)
v. tr. Enujar, emprenyar, boixar, causar molèstia.
enredro, -os
s. m. cast. Enredrament, embolic, capgirament…
enterar
(Del llatí integrāre i potenciat pel cast. enterar.)
v. tr. Informar, donar conte. // refl. Rebre informació o notícia.
envoltori, -is
(Pres del cast. envoltorio.)
s. m. Embolicament, que embolica. Paper, cartó, tela o qualsevol atre material que s’utilisa per a embolicar una cosa.
esbarar
v. intr. var. ort. cast. V. esvarar.
escàrpia, -ies
s. f. cast. Clau de gancho.
escollera, -res
s. f. cast. V. escullera.
esguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
esmeralda, -des
s. f. cast. V. esmaragda i derivats.
espavilar
(Del cast. espabilar, si be la forma pabil és clàssica i etimològica en valencià i pot haver donat espavilar.)
v. tr. Reviscolar la llum o el fòc atiant-lo, avivant-lo… // fig. Llevar la sòn o la perea; desensonillar. // Fer que aumente l’enteniment, l’agilitat mental d’algú. // refl. Llevar-se la perea, afanyar-se.
estómac, -cs
s. m. var. form. cast. V. estómec.
estomacar
v. tr. cast. V. estomegar.
estragar
(Del cast. estragar, i este del llatí strages, assolament, devastació.)
v. tr. local. Llevar la força, debilitar.
fachendiç, -ça, -ços, -ices
(Del cast. fachenda, vanidad, jactància, i este de l’it. faccenda, quefer, faena.)
adj. m. coloq. inus. Bafaner; persona vanitosa, jactanciosa o presuntuosa.
facistol, -ls
s. m. cast. V. faristol.
fallo, -os
s. m. cast. V. imperfecció, erro, defecte, fallanca.
fallo, -os
s. m. cast. V. sentència, veredicte, decisió.
farol, -ls
(Del cast. farol.)
s. m. cast. Fanal. // dialect. Mocador que els aragonesos es posen al cap. // coloq. Persona presumida i vanitosa. // coloq. Dotor, escurapanches.
farolet, -ts
s. m. cast. V. fanalet.
fermós, -sa, -sos, -ses
(Del llatí fermōsu, mat. sign. i en influència del cast. hermoso i l’antic fermoso.)
adj. m. inus. De formes ben fetes, V. bell i derivats.
fiambre, -es
(Del cast. fiambre, derivat de frio, mat. sign.)
s. m. Aliments o menjars que una volta cuits es deixen refredar per a menjar-los frets; companage.
observ. Es tracta d’una forma que ya apareix en la llengua clàssica.
fidalguia, -ies
(Del cast. fidalguía.)
s. f. Noblea de llinage.
fisga, -gues
s. f. cast. Burla.
fisgar
v. refl. cast. Burlar.
fisgó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. Que es burla.
flotar
v. intr. V. surar. (Del cast. flotar i este del fr. flotter, mat. sign.)
follar
(Del cast. follar.)
v. tr. Fotre, practicar l’acte sexual.
observ. S’utilisa pronominalment.
gam, -ms
s. m. cast. V. daine.
gamberro, -rra, -os, -rres
(Del cast. gamberro, mat. sign.)
adj. m. cast. Que actua sense civisme.
ganso, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. cachoches. // cast. V. oca. (Del germ. gans, a través del castellà ganso.)
garrocha, -ches
(Del cast. garrocha.)
s. f. cast. V. pica (llança).
garrochar
(Format sobre el cast. garrocha.)
v. tr. cast. V. picar (en la pica o llança).
gasto, -os
s. m. cast. V. gast.
gatuperi, -is
(Del cast. gatuperio, formada per gat en la terminació de paraules com improperi, vituperi, etc.)
s. m. Embroll, embolic.
giragonsa, -ses
(Del cast. jerigonza i este de l’oc. ant. gergons, llenguage estrany.)
s. f. Revolta, canvi de sentit.
golondro, -ra, -os, -res
(Del cast. golondro.)
adj. m. Gandul.
guisopo
s. m. local. V. sarpasset. (Del cast. hisopo.) Mocho.
inficionar
v. tr. V. infectar. (Del cast. Inficionar, mat. sign.)
llaga, -gues
(Del cast. llaga.)
s. f. Nafra, úlcera en el cos de les persones o els animals.
llavanderia
s. f. cast. V. llavaneria.
llenguado, -os
s. m. cast. Golleta, palaya, peluda.
llenguat, -ts
s. m. Llenguado, cast. golleta, palaya, peluda.
llit, -ts
(Del llatí lĕctu, mat. sign.)
s. m. Llit d’un riu, cast. V. caixer.
locada, -des
(Derivat del cast. loco.)
s. f. cast. Follia, oradura.
locament
adv. cast. Follament.
loco, -ca, -os, -oques
(Del cast. loco.)
adj. m. cast. Foll, orat, dement, i coloquialment volat, gàbia, tronat.
locura
s. f. cast. Follia, oradura.
loquera, -res
s. f. desus. i cast. V. manicomi.
macho, -os
(Del cast. macho.)
s. m. Mul. // Mascle de la cabra.
machorra, -rres
(Del cast. machorra.)
adj. f. Femella esteril.
magancés, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. traïdor.
mamparo, -os
s. m. nàut. cast. V. mampara. (Del castellà mamparo.)
marfil, -ls
s. m. cast. Ivori.
mediar
(Del llatí mediare. L’accepció intervindre està presa del cast. mediar.)
v. tr. Intervindre (entre dos o més persones per a buscar una solució).
melindrós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. Fetiller. (Del cast. melindroso.)
meseta, -tes
(Del cast. meseta.)
s. f. Altiplà. // Replanell de l’escala.
moreno, -na, -os, -nes
(Del cast. moreno, mat. sign.)
adj. m. Bru, bronzejat.
mulato, -os
s. m. var. form. cast. V. mulat.
nantes
adv. i prep. cast. V. ans, abans.
necedat, -ts
s. f. V. neciea. (Del cast. necedad.)
necetat, -ts
(Del castellà necedad.)
s. f. cast. V. neciea.
palissa, -sses
(Del cast. paliza.)
s. f. Tana; série de colps pegats ad algú en l’intenció de fer-li mal i llastimar-lo.
palomina
s. f. cast. V. colomina (femta de colom) (Derivat de paloma.)
panal, -ls
(Derivat de pa.)
adj. cast. Bresca.
panflet, -ts
s. m. cast. V. pamflet i derivats.
pantalà, -ans
(Del cast. pantalán.)
s. m. Moll, embarcador que penetra en la mar.
pasmat, -ada, -ts, -ades
(Del cast. pasmar, mat. sign.)
adj. m. Esglayat.
pata, -tes
(Del cast. pata o del fr. patte, mat. sign.)
s. f. Pota, peu i cama d’un animal. // Peu d’un moble.
observ. La forma patrimonial pota, està en desús en molts llocs.
pato, -ta, -os, -tes
s. m. cast. V. ànet. // coloq. m. Avorriment. // ¡Amagueu o arreplegueu els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Es diu per a recomanar previndre’s davant un perill imminent. // Bufes de pato, coses sense importància ni consistència.
patós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. Avorrit.
patranya, -nyes
s. f. cast. Mentira, falsetat, faula.
patulea
s. f. cast. Gentola.
pava, -ves
s. f. cast. Tita.
pelucona, -nes
s. f. cast. V. peluca (moneda)
pendó, -ona, -ons, -ones
(Provablement del cast. pendón.)
s. m. Penó.
pendoner, -ra, -rs, -res
(Del cast. pendonero.)
s. m. Penoner.
pendoniste, -ta, -es
(Del cast. pendonista.)
s. m. Gonfanoner.
pepino, -os
(Del cast. pepino.)
s. m. Colombro, planta anual de la família de les cucurbitàcees (Cucumis sativus) // Colombro. Fruit d’esta planta. // Hi ha varietats en noms genuïns com alficós o pepinell.
perillositat
s. f. V. perill. (Traducció del cast. peligrosidad.)
permanéixer
(Del cast. permanecer, mat. sign.)
v. intr. Quedar o estar-se en un lloc, situació, etc., sense cap de variació.
permenor, -rs
(Traducció del cast. pormenor.)
s. m. cast. Menudència, insignificància, no res.
permenorisar
v. tr. cast. V. detallar.
pésam
s. m. cast. V. condol.
pésame
s. m. cast. V. condol.
petardo, -os
s. m. cast. V. petart.
picaresc, -ca, -cs, -sques
(Del cast. picaresco.)
adj. m. Desvergonyit, guilopo.
pico, -os
(Del cast. pico.)
s. m. Bec (de les aus).
pífia, -ies
(Del cast. pifia, i este del germ. pífer, chiulet.)
s. f. Colp en fals, erro, desencert.
piscolavis
(Del cast. piscolabis.)
s. m. sing. i plr. Refrigeri, picadeta, mosset, llaugera menjada o beguda fòra de les hores de menjar.
pista, -tes
(Del cast. pista, mat. sign. i este de l’it. dialect. pista.)
s. f. Rastre, senyals que queden en terra quan algú ha passat per ella. // fig. Indici o senyal que conduïx al descobriment d’un fet.
pos
(Del cast. pues.)
conj. cast. vulg. Puix.
pregó, -ons
(Del llatí precōne, pel cast. pregón.)
s. m. Crida. // Discurs.
pregonar
(Del cast. pregonar.)
v. tr. Publicar, fer palesa en veu alta una cosa.
pret, -ta, -ts, -tes
(Del cast. prieto.)
adj. cast. Apretat, estret. // fig. Avar.
propassar
(Del cast. propasar, mat. sign.)
v. refl. Excedir-se, passar més allà de lo convenient; fer més de lo convenient.
puesto, -os
(Del castellà puesto, lloc.)
s. m. cast. coloq. V. lloc.
quarto, -os
(Del cast. cuarto, mat. sign.)
s. m. Habitació. / Rebost. / Dormitori.
rabo, -os
(Del cast. rabo.)
s. m. cast. Coa, cua. // Rabo de gat, planta de diferents espècies (Stachys hirta, Sideritis hirsuta, Lithospermum fruticosum, Equisetum arvense). // Fer a algú un nuc al rabo, loc. No poder-lo agarrar, ni fer-li res per haver mort o per estar llunt. Beneficiar molt ad algú. // Portar o dur ad algú a rabo de borrego, loc. Tractar-lo sense consideració. Manipular ad algú. // Paréixer un rabo d’aire, loc. Anar a gran velocitat. // ¿Qué li fa el rabo per a córrer?, loc. ¿Qué té que vore una cosa en una atra? Res té que vore una cosa en una atra.
rebufo, -os
s. m. cast. V. rebuf.
recibir
v. tr. var. form. ant. i hui general, segurament per cast. V. rebre.
relicari, -is
s. m. var. form. cast. V. reliquiari.
rempuixar
v. tr. local. cast. V. espentar.
rengló, -ons
s. m. cast. V. regló.
rento, -os
s. m. inus. i cast. Rèdit, benefici del préstam.
repisa, -ses
(Del cast. repisa, mat. sign.)
s. f. cast. Mènsula. // Lleixa.
reprochar
(Del fr. reprocher, cf. el port. i el cast. reprochar, mat. sign.)
v. tr. Censurar, dir a algú la falta que ha comés.
respirader, -rs
s. m. cast. V. respirall.
retaguàrdia, -ies
s. f. cast. V. ressaga.
retum, -ms
s. m. cast. Resonància, resò.
retumbància, -ies
s. f. cast. Resonància.
retumbant, -ts
adj. m. i f. cast. Resonant, retronant.
retumbar
v. intr. cast. Resonar, retronar.
rinya, -nyes
s. f. cast. Baralla, gresca.
rinyó, -ons
s. m. cast. V. renyó.
robo, -os
s. m. cast. Robament.
roçadura, -res
s. f. cast. Ferida superficial produïda per un cos que frega o refrega en la pell; rascada, pelada.
roçament, -ts
s. m. cast. Acte i efecte de fregar, refregar o rascar; fregament.
roçar
(Del cast. rozar.)
v. tr. cast. Fregar, refregar, rascar, tocar llaugerament.
roïdo, -os
s. m. cast. ant. V. soroll.
rollo, -os
s. m. cast. V. roll.
ruïdo, -os
s. m. cast. ant. V. soroll.
rul, -ls
s. m. cast. V. rugló, rodell, rodet, cilindre.
saciar
v. tr. cast. V. asseciar.
salchicha, -ches
(Del cast. salchicha, i este de l’it. salcicia.)
s. f. cast. V. Llonganiça.
sancerro, -os
(Del cast. cencerro, mat. sign.)
s. m. cast. ant. Esquella, esquellot.
sàndal, -ls
(Del llatí santălum, mat. sign.)
s. m. var. form. llat. o cast. V. sàndel.
sapo, -os
(Del cast. sapo.)
s. m. cast. V. renoc.
silló, -ons
(Del cast. Sillón.)
s. m. cast. Cadirot en braços.
sima, -mes
(D’ètim incert.)
s. f. cast. Abisme, alvenc.
siment, -ts
s. f. dialect. i cast. V. sement, llavor.
sinagües
(Del cast. naua o enagua, d’orige amerindi.)
s. f. plr. cast. Brial (roba interior femenina que consistix en una falda de teixit fi i que es du baix de la falda. A voltes duen volants almidonats per a estovar la falda i reben el nom de alçadors. // fig. i despect. Home sense espenta i de caràcter fluix; bragaces. // coloq. i despect. Home afeminat.
solapar
(Del cast. solapar. mat. sign.)
v. tr. Camuflar, amagar, ocultar o tapar una cosa que no es vol que es sàpia o es veja.
susto, -os
s. m. cast. Esglai.
tabaco, -os
s. m. cast. V. tabac (planta).
tacany, -nya, -nys, -nyes
(De l’hebreu takanah, conveni, pacte.)
adj. m. cast. Avar, avariciós.
tacanyament
adv. Cast. Avarament, avariciosament.
tacanyeria, -ies
s. f. cast. Avarícia.
tahulla, -lles
s. f. cast. V. tafulla.
taladrar
v. tr. cast. V. perforar.
taladre, -es
(Del cast. taladro.)
s. m. Perforadora (ferramenta que s’utilisa per a perforar)
tallarola, -les
s. f. var. form. cast. o cat. V. tallerola.
tambalejar
(Possiblement del cast. tambalear.)
v. intr. o refl. Trangolejar, oscilar a un costat i a l’atre.
tantejar
(Del cast. tantear.)
v. tr. Provar alguna cosa ans de fer-la per a que ixca be o per a conéixer les seues possibilitats. // Tractar de conéixer de manera dissimulada les intencions o l’actitut d’algú davant d’un fet o situació.
taponar
v. tr. cast. V. entaponar.
taür, -rs
s. m. cast. V. tafur.
tebeo, -os (cast.)
s. m. Còmic.
templança
s. f. cast. V. temperància.
templar
v. tr. cast. V. temperar.
templat, -ada, -ts, -ades
adj. m. cast. Temperat. // Animós i ben paregut.
temple, -es
s. m. cast. Disposició d’una persona, caràcter, clim.
terno, -os
s. m. cast. V. tern (mantellina).
tragar
(D’orige incert.)
v. tr. ant. i hui cast. V. engolir.
trage, -es
(Del cast. traje o del port. trajo.)
s. m. Vestit. // Trage de bany, peça de roba masculina o femenina que s’utilisa per a prendre el bany.
trepar
(Del cast. trepar.)
v. intr. Pujar a un lloc alt agarrant-se en peus i mans, encaramallar-se.
tubo, -os
(Del llatí tŭbus, mat. sign. per via del cast. tubo.)
s. m. Peça cilíndrica i buida que sol ser més llarga que ampla i oberta pels dos extrems.
observ. En valencià existixen unes atres paraules per ad este significat com ara canó, canonada, alcaduf, budell, conducte….
uelo, -la, -os, -les
s. m. cast. V. yayo.
vesprada, -des
(Del llatí vespĕra, mat. sign.)
s. f. Bona vesprada, loc. cast. V. bon dia de vesprada.
viso, -os
(Del cast. viso.)
s. m. cast. V. brial. (falda interior).
Definicions tretes del Diccionari General de la Llengua Valenciana.