El sò alveolar vibrant sonor pot ser de dos classes: simple (transcrit fonèticament [r]) i múltiple (transcrit [r̃]). L’escritura d’estos dos sons no oferix moltes particularitats especials en valencià respecte a unes atres llengües que nos són veïnes.
Dos són les grafies que utilisem per a representar les vibrants alveolars: R/r i RR/rr.
La vibrant simple [r] desapareix en algunes localitats valencianes i en uns casos concrets:
a) Quan la paraula acaba en -r o -r + consonant / consonants:
pati® | vole® |
mamprenedo® | llogue® |
dima®ts | dine®s |
b) En els infinitius, quan van seguits d’un pronom dèbil, a vegades inclús assimilant-se a la consonant per la qual comenta el corresponent pronom:
di®-li-ho | conéixe®-la |
penja®-ne | fregi®-lo |
Quan es tracta del pronom neutre ho, la -r final de l’infinitiu es pot convertir en una verdadera labiodental fricativa [v]:
penjar-ho | [penğávo] |
dir-ho | [dívo] |
(Igual succeïx quan en lloc d’un infinitiu es tracta del gerundi o del participi de present: la [t] es convertix en [v])
dient-ho | [diẹ́m̭vo] |
fent-ho | [fẹ́m̭vo] |
Cal remarcar el caràcter comarcal/local d’estes pronunciacions no acceptables en un model de llengua formal.
a) En sò de vibrant simple, [r]:
- En posició intervocàlica (interior de paraula):
pera, ciri, cara, paret, manera, esperant.
- En final de sílaba, davant de qualsevol atra consonant (posició de sílaba travada):
carta, Bèrnia, marge, murta, porta, narcòtic.
- En final de paraula:
sur, cuinar, sentir, calor, taronger, pensar.
- En els grups consonàntics br, cr, dr, gr, tr, pr: bri, ombra, criminal, sucre, grossa, sogra, drac, padrina, tres, atrevit, prenyada, apretar.
b) En sò de vibrant múltiple [r]:
- En posició inicial de paraula: roda, redó, Rússia, roig, ratolí, rialla.
- En posició interior de paraula, sempre darrere d’una atra consonant pero pertanyent a sílaba distinta; és dir, sense formar grup consonàntic en la consonant que la precedix: honradea, somriure, enrecordar-se’n, desenrollar.
Sempre en posició intervocàlica (no mai en posició inicial ni darrere d’una atra consonant):
carrer, serra, alfarrassar, borrar, botifarra.
També en les formacions compostes per un prefix acabat en vocal i una paraula escomençada per r, esta grafia es duplica per quedar en eixos casos en posició intervocàlica:
contrarrevolució, suprarrenal, birradial, trirrítmic, antirrobo, monorraïl, plurirruta, extrarradi, Vilarreal, Malvarrosa.