Ortografia de la D i T

Les grafies t i d corresponen a la fonètica dels sons [t] dentoalveolar oclusiu sort i [d] dentoalveolar oclusiu sonor. En algun cas, per fonètica sintàctica, la -t final de paraula pot sonorisar-se per estar en contacte en un sò sonor, be siga vocàlic, be siga consonàntic, pero la grafia es manté.

Les dos grafies poden aparéixer en qualsevol posició de la paraula, excepte la d que no la trobem mai en final absolut, encara que paraules de la mateixa família tinguen d en lloc de t.

a) En el prefix llatí ad:
adjudicar, admirar, admetre, advertir.

No s’ha de confondre este prefix en -at d’unes atres paraules gregues, en les quals la t sol pronunciar-se d per estar en contacte en consonant sonora; açò ocorre en:
atles, atlàntic, atlantisme, atlètic, atleta, atmòsfera, atmosfèric, atletisme, atlant, …

b) Els participis dels verps canvien la t del masculí singular per una d en el femení -singular i plural-:
tancat: tancada, tancades, pero tancats (masculí plural)
begut: beguda, begudes, pero beguts (masculí plural)
llegit: llegida, llegides, pero llegits (masculí plural)

Excepte absoldre, que fa:
absolt, absolta, absolts, absoltes,

i uns atres verps com:
moldre, còure, dir, dur, escriure, fer, riure, traure, vore, estrényer, cobrir, morir, obrir, …

c) En el grup tautosilàbic dr: dragó, drapada, perdre, lladre.

d) En molts substantius i adjectius, el masculí (en singular i en plural) presenta una t, pero el femení (en singular i en plural) i els derivats poden dur una d (vore regles de la t).

a) En la terminació -bunt (en masculí singular i plural):
moribunt, moribunts, pero moribunda, moribundes
tremebunt, tremebunts, pero tremebunda, tremebundes
nauseabunt, nauseabunts, pero nauseabunda, nauseabundes
meditabunt, meditabunts, pero meditabunda, meditabundes

b) En el masculí singular i plural de les terminacions -ant, -ent i -unt:
educant, educants, pero educanda, educandes
reverent, reverents, pero reverenda, reverendes
estupent, estupents, pero estupenda, estupendes
fecunt, fecunts, pero fecunda, fecundes
iracunt, iracunts, pero iracunda, iracundes
examinant,examinants, pero examinanda, examinandes

c) En els substantius femenins acabats en -etut i -itut:
inquietut, inquietuts, mansuetut, magnitut, vicissitut, vicissituts.

d) En el masculí singular i plural de molts substantius i adjectius, encara que en el femení i en la derivació canvien la t per una d:
buit, buits, pero buidar, buidor, buidament
amat, amats, pero amada, amador

e) En les paraules planes acabades en vocal + t, encara que la derivació puga transformar la t en d:
àcit, àcits, pero àcida, àcides, acidea
àrit, àrits, pero àrida, aridea
òxit, òxits, pero oxidar, oxidació
aràcnit, aràcnits, pero aràcnida, aràcnides

f) En el grup tautosilàbic tr:
tríptic, tremolar, atraure, batre, treball, entropeçó, truc.

g) En grups heterosilàbics com:
TL: atlètic, atlant.
TM: atmòsfera, setmesí.
TN: ètnic.
TZ: dotze, setze, tretze, betzo.