Navegació
Diccionaris Normatius
Documents Normatius
Castellanismes
Oferim un llistat de castellanismes en les formes valencianes corresponents; alguns no ho pareixen a primera vista, uns atres nos sonen tan familiars que no els percebim com a tals, els n’hi ha que es reconeixen fàcilment pero no sempre trobem la forma valenciana corresponent, de fet, alguns no la tenen i hem de recórrer a una perífrasis (açò també sol ocórrer quan volem traduir al castellà o a alguna atra llengua formes valencianes que eixes llengües no tenen).
En alguna ocasió el castellanisme es pot evitar, pero no hi ha una sola forma equivalent, com ara la forma castellana “tubo”, que té en valencià diverses possibilitats: canó, canonada, alcaduf, budell, conducte…
Alguns castellanismes són ben antics (tragar, fiambre, buitre, ataviar, assustar…), no obstant, encara conservem la forma valenciana i haurem d’evitar-los. També en tenim que han segut valencianisats (llavanderia, llenguat, gam, encaix, empuixar, calçat…), pero hem de recuperar la forma genuïna.
Hi ha castellanismes que ya formen part de locucions valencianes, refrans o topònims i, en eixos casos, podem tolerar-los en eixe context o recórrer a la cursiva (bando de garrofes, La Buitrera d’Onil, caure del burro, pagar el pato). Uns atres han pres un significat en valencià diferent al que tenien en castellà, com ara “burra” (moradura fosca i dura en la pell), “burro” (peix de la família dels gòbits), “agüelo” (gra de dacsa rosera que no ha esclatat)…
Ací vos oferim un llistat ben representatiu, pero no complet, i les possibles solucions segons el cas.
abigotat
(Del cast. abigotado.)
adj. m. cast. V. bigotut.
abijorro, -os
(Del cast. abejorro.)
s. m. local. V. borinot.
abocat, -ada, -ts, -ades
adj. m. Vi abocat, cast. V. embocat (vi embocat).
abogat, -ada, -ts, -ades
s. m. cast. V. advocat.
aburrir
v. tr. cast. V. avorrir.
acallar
v. tr. cast. V. silenciar.
acarreu, -us
s. m. cast. V. carreig.
acera, -res
s. f. cast. V. vora.
achuchar
v. tr. Possiblement del cast. achuchar. V. amussar.
aclaració, -ons
s. f. cast. V. aclariment.
aclarar
v. tr. cast. V. aclarir.
aconteiximent, -ts
s. m. cast. V. acontenyiment, succés, fet.
agrandar
v. tr. cast. V. engrandir.
aguacat, -ts
s. m. cast. V. albocat.
agüelo, -la, -os, -les
(Del cast. abuelo, mat. sign.)
s. m. cast. V. yayo. // V. vell.
observ. El castellanisme agüelo ha passat a designar el gra de dacsa de fer roses que no esclata en el fòc, sentit que no té en castellà; en el restant dels casos s’ha d’evitar.
aguirlando, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
agulletes
(Del cast. agujetas, mat. sign.)
s. f. plr. Nom que popularment se li dona a la miàlgia diferida o al dolor muscular d’aparició tardana. És un dolor muscular intens, agut i localisat, acompanyat d’inflamació muscular que apareix quan es fa un esforç o eixercici que fea temps que no es fea; el dolor no apareix immediatament sino al poc de temps d’haver fet l’esforç o eixercici.
observ. Popularment també es diu cloiximent.
aiguaneu
s. f. cast. V. araboga.
alaixa, -xes
(Del castellà alaja, mat. sign.)
s. f. cast. joya.
alamera, -res
s. f. cast. V. albereda.
alardejar
v. int. cast. Fer alardo o ostentació.
aleno
(Del cast. anhelo influït per alenar.)
s. m. dialect. i cast. V. deler.
aletargar
v. tr. cast. V. encapotar.
alfalfa
s. f. local. i cast. V. alfals.
alfombra, -res
s. f. cast. V. catifa, estora.
aliacà
(Possiblement del cast. aliacán, mat. sign.)
s. m. rar. V. aliacrà.
alicantí, -ina, -ins, -ines
adj. m. cast. V. alacantí.
aliviar
(Del cast. aliviar, mat. sign. i este del llatí alleviāre.)
v. tr. Allaugerar un pes o càrrega. // Millorar la salut. // Minvar un dolor, pena, patiment, etc…, allaugerar.
observ. El castellanisme aliviar pot substituir-se per allaugerar, millorar, minvar, ajudar.
alto, -os
s. m. i interj. cast. V. alt (Parada que es fa quan es va de camí o en el desenroll d’un treball o qualsevol activitat.)
amanéixer
(Del cast. amanecer.)
v. intr. cast. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amanéixer, -rs
(Del cast. amanecer.)
s. m. cast. V. trenc d’alba.
amaneixtre
v. intr. cast. i dialect. V. clarejar, trencar el dia, rompre el dia.
amaneixtre, -es
s. m. cast. i dialect. V. trenc d’alba.
ambigüetat, -ts
s. f. cast. V. ambigüitat.
amigacho, -cha, -os, -ches
s. m. cast. dialect. V. amiguet (despectiu).
amortiguar
v. tr. cast. V. esmortir i derivats.
amperi, -is
(Del cast. amperio.)
s. m. cast. V. amper.
anacrat, -ada, -ts, -ades
adj. m. cast. V. nacrat.
anda
prep. cast. vulg. i dialect. V. fins.
andami, -is
s. m. cast. V. bastida, bastiment.
antoixera, -res
s. f. cast. inus. V. ullera (de la cabeçada).
antoixos
s. m. plr. cast. inus. V. ulleres (de la cabeçada).
apariència, -ies
s. f. cast. V. aparència.
apellido, -os
(Del cast. apellido, crida, clam.)
s. m. cast. ant. Crida de guerra. // cast. ant. Clamor, remor. // cast. V. llinage.
apostar
(Del cast. apostar, mat. sign. i este del llatí apposĭtus, de apponĕre, colocar.)
v. tr. Jugar-se una cantitat de diners o alguna cosa en un joc, competició o disputa: Aposte (em jugue) vint euros a que guanya el meu equip. V. jugar-se.
apoyar
(Del cast. apoyar, mat. sign.)
v. tr. cast. V. recolzar, i derivats. / V. sostindre / V. ajudar / V. descansar / V. apuntalar.
apoyo, -os
(Del cast. apoyo.)
cast. V. recolzament.
observ. Es tracta d’un castellanisme modern sense tradició clàssica, que s’utilisa molt en valencià coloquial. És perfectament substituible per recolzament, ajuda…
arguilando, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
arguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
aro, -os
s. m. cast. V. cércol, rogle, anell, anella.
arranc, -cs
s. m. del cast. arranque. V. arrancada.
arrastrar
(Del cast. arrastrar.)
v. tr. Dur per terra a una persona o cosa estirant d’ella. Rossegar. // intr. Dur penjant una cosa de manera que part d’ella toque terra. Rossegar. // Engrunsar. // En alguns jocs de cartes, tirar una carta que obliga als atres jugadors a tirar cartes del mateix pal.
arrastrat, -ada, -ts, -ades
(Del cast. arrastrar.)
adj. m. coloq. Miserable.
arrastre, -es
(Del cast. arrastre.)
s. m. Acte d’arrastrar o rossegar. // Tir i arrastre, V. tir i rossegó.
arrastró, -ons
(Del cast. arrastrar.)
s. m. Acte d’arrastrar o rossegar, rossegó. // A arrastrons, loc. Rossegant per terra.
arrebatar
v. tr. cast. V. arrapar (prendre violentament) // V. precipitar-se.
arrebatós, -sa, -sos, -ses
adj. m. del cast. arrebatar. V. precipitat, impetuós.
arrempuixar
(Del cast. arrempujar.)
v. tr. cast. local. V. espentar.
arrempuixó, -ons
(Del cast. arrempuixar.)
s. m. cast. inus. V. espenta, espentó.
arrepentir
v. refl. cast. V. arrepenedir.
asguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
assent, -ts
s. m. cast. V. siti, lloc, cadira, plaça, assentador. (Del cast. asiento.)
assustar
(Del llatí suscitāre, alçar, possiblement per via del cast. asustar.)
v. tr. Esglayar, espantar, fer por, pegar un sortit.
observ. Este verp apareix en la llengua clàssica.
astò
pron. dialect. i cast. V. açò.
ataviar
v. tr. cast. V. abillar i derivats.
observ. Es tracta d’un castellanisme ben antic, com el seu derivat atavio, puix apareixen documentats en obres lliteràries i en la documentació històrica des del sigle XV.
ataviu, -us
cast. Abillament.
observ. La forma ataviu apareix en la llengua clàssica.
atrassar
v. tr. cast. V. retardar.
atril, -ls
(Del cast. atril, i este del llatí *lectorīle, de lector, -ōris, llector.)
s. m. Moble de fusta o metal, en un pla inclinat per a posar el llibre, document o partitura que s’utilisa, faristol.
auelo, -la, -os, -les
s. m. cast. V. agüelo (yayo).
averiguar
v. tr. cast. V. desentranyar, desburgar i derivats.
observ. Es tracta d’un castellanisme molt estés. En algunes localitats ha pres el significat de arreglar o arreglar-se: Averigua’m el coche pronte que el necessite. La boda és d’ací una hora i encara no m’he averiguat.
baltra, -res
(Del cast. baltra, mat. sign.)
s. f. inus. Pancha. // Home panchut.
banasto, -os
s. m. cast. dialect. V. cistellot.
bando, -os
(Del cast. bando, mat. sign. Introduït en valencià en el sigle XIII i que ha donat diversos derivats.)
s. m. Banda, colla de gent que seguix a un insurrecte. // Bandositat, divisió, enemistat. // Crida, pregó, edicte fet per l’autoritat per a ordenar o prohibir alguna cosa. // Bando de garrofes, el bram de l’ase. // Lo bando d’Alcoy: cada cabró s’arregle, loc. Indica que cada u ha de resoldre els seus problemes i no els dels atres.
observ. Antigament existia la forma ban.
barracuda, -des
s. f. cast. V. espet.
bàrtul, -ls
(Del cast. bártulo, mat. sign.)
s. m. cast. Entroperi. // cast. Balum.
batata, -tes
s. f. cast. V. Moniato.
batir
v. tr. cast. dialect. V. batre.
belenyo, -os
s. m. cast. ant. hui dialect. V. tabac de moro.
observ. Es tracta d’un castellanisme utilisat ya en la llengua antiga.
bendició, -ons
s. f. cast. V. benedicció.
bessamel, -ls
s. f. V. bechamel. (Del cast. besamel, mat. sign.)
besugo, -os
s. m. cast. V. besuc.
boçal, -ls
s. m. cast. V. boç. Boquimoll, charrador. // Malnom que en la comarca es dona als habitants de la localitat valenciana de Pedreguer.
bofetada, -des
(Del cast. bofetada, cf. l’angl. buffet, punyana, manotada.)
s. f. cast. V. galtada i derivats.
bofetó, -ons
s. m. cast. V. pestell.
boljaca, -aques
s. f. var. form. cast. V. bojaca.
boljacó, -ons
s. m. var. form. cast. V. bojacó.
borgonyó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. V. borgunyó.
boticari, -ia, -is, -ies
s. m. cast. V. potecari i derivats.
brecha, -ches
s. f. cast. V. trenc. (Del cast. brecha.)
brillar
v. intr. cast. V. lluir.
búfal, -ls
s. m. llat. o cast. V. brúfol.
buitre, -es
(Del cast. buitre, mat. sign.)
s. m. Voltor, au rapaç de la família dels vultúrits de diverses espècies del gènero Vultur, de dos metros d’envergadura, en el coll sense plomes en un collar de plomes. Viu en grup i s’alimenta d’animals morts. // fig. Persona que s’aprofita de les desgràcies alienes.
observ. La forma buitre es troba documentada en la llengua antiga i lliterària i apareix en obres clàssiques valencianes de Jaume Roig o Ausias March. El seu derivat buitrera forma part de l’oronímia valenciana com ara La Buitrera, en Alcoy, Onil o en La Valldigna. Si el seu orige és castellà ha arraïlat des de ben antic en terres valencianes.
bulto, -os
s. m. cast. V. bult, balum, tarumba, relleu, paquet.
burra, -rres
(Del cast. burra.)
s. f. Femella de l’ase, somera. // Dòna que té poc de trellat. // local. Peix que es caracterisa per una prolongació més llarga del morro superior. // Espècie de moradura fosca i durícia que es fa en la pell com a conseqüència d’un colp o pessic. // Tindre el temps d’una burra vella, loc. Es diu de les dònes que tenen quinze o setze anys d’edat.
burro, -rra, -os, -rres
(Del cast. burro.)
s. m. Quadrúpet del gènero Equus asinus, més menut que el cavall i té les orelles més llargues, generalment s’utilisen com a animals de càrrega o com a transport, ase. // Peix de la família dels gòbits (Gobius Jozo), de color roig i carn blanca i fineta, es caracterisa per tindre un cap ample paregut al del burro o ase. // Persona que té poc de trellat, que sap ben poc o que és estúpida. // Joc de cartes en que es repartixen tres cartes per jugador i una es destapa representant triumf. // Es diu del jugador que pert en este joc de cartes. // El burro negre, local. El capellà. // Persona que va molt carregada o fa massa treball. // Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt. // Burro de cap a peus, loc. Estúpit. // Caure del burro, loc. Donar-se conte de que s’està en un error. // Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar embovat. // A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.
observ. La forma clàssica valenciana és ase.
buscó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. V. buscarró.
cabriolé
s. m. var. form. cast. V. cabriolet.
càixquera, -res
(Del castellà cáscara.)
s. f. cast. V. corfa.
calçat
s. m. cast. o cat. V. calcer. // ant. Parella de peces d’indumentària per als peus, com ara calces.
calçotet, -ts
s. m. V. calçó. (Traducció del cast. calzoncillo.)
calentura, -res
s. f. cast. V. febra.
caletre, -es
(Del cast. caletre i este del llatí character.)
s. m. coloq. Discerniment, trellat.
calicant, -ts
s. m. cast. V. pinyonat.
calicanto
s. m. cast. ant. V. pinyonat.
camaró, -ons
(Del cast. camarón, mat. sign., este del llatí cammărus, i este del grec χαμμαροσ.)
s. m. Crustàceu decàpodo, macrur, paregut a una gamba pero de tres o quatre centímetros de llargària i de color pardenc; gambeta.
candau, -us
s. m. dialect. i cast. V. candat.
caramba, -bes
(Del cast. caramba, i este del malnom de la cantadora del s. XVIII María Antonia Fernández.)
cast. V. Flocada (llaçada).
carcamal, -ls
s. m. cast. V. carraca (persona vella), cachapera (persona en alifacs).
càrdies
s. m. Anat. cast. V. càrdia.
carinyo, -os
(Del cast. cariño.)
s. m. Voler, amor, afecte. // Manifestació d’este amor o afecte.
cartuix
s. m. cast. V. cartoixà.
cevar
v. tr. V. escar. (Del cast. cebar del llatí cĭbāre, mat. sign.)
chacota, -tes
(Del cast. chacota, i d’orige onomatopèyic.)
s. f. Burla, chança.
chapalló, -ons
(cf. el cast. chaparrón, mat. sign.)
s. m. dialect. Pluja forta i que dura poc, ramassada, arruixó.
chapí, -ins
s. m. cast. Tapí.
chicharra, -rres
(Provablement del cast. chicharra.)
s. f. Cigala. // dialect. Persona que charra molt. // dialect. Batzoles, matraca. // local. En Biar, nom d’un ball antic ballat per un home i dos dònes.
chiste, -es
s. m. cast. V. succeït.
chistós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. Graciós, gracioset.
chorritada, -des
(Format sobre el cast. chorro.)
s. f. Raig d’un líquit.
chorritó, -ons
(Format sobre el cast. chorro.)
s. m. local. Regall de líquit.
Cid
s. m. cast. V. Sit.
cigarra, -rres
s. f. V. cigala, chicharra. (Del cast. cigarra, mat. sign.)
cilantre, -es
s. m. V. celiandre. (Del cast. cilantro, mat. sign.)
cimbra, -res
s. f. var. form. cast. V. cíndria i derivats.
címbria, -ies
(cf. el cast. cimbra.)
s. f. ant. var. form. V. cíndria i derivats.
cobro, -os
s. m. cast. V. Cobrament, cobrança.
companyerisme
s. m. cast. V. companyonia.
concejal
s. m. cast. V. regidor.
concejalia
s. f. cast. V. regidoria.
conchava
s. f. cast. local. V. conjuminació.
conchavar
v. refl. cast. V. conjuminar.
conya, -nyes
s. f. coloq. i cast. Burla, broma. // Gorra en forma de barqueta, per lo que rep també el nom de gorra de barqueta. // La conya, nom d’un joc de chics que consistix en armar-se de bastons els jugadors i formar un rogle, en el qual se situen a certa distància uns dels atres, sense poder canviar de lloc durant el joc. U d’ells tira un palet o conya al que té més prop, i este li ha de pegar en el bastó sense que aplegue a tocar terra, qui ha tirat la conya ix corrent a agarrar-la, mentres els atres jugadors van al seu lloc buit a rascar en terra en el bastó, pero tornant ràpidament al seu lloc per a que qui ha anat a per la conya no puga deixar-la en un lloc buit d’un jugador, si la deixa eixe jugador paga. El joc consistix en aplegar a fer un clot en terra, en el lloc d’un jugador, rascant en els bastons, fins que la conya puga ser soterrada en ell, en eixe cas els jugadors amaguen la conya i aquell ha d’anar a buscar-la, mentres els atres li peguen palmades en l’esquena i li van cantant una cançoneta.
corage, -es
(Del llatí vulg. coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign.)
s. m. cast. Valor, ànim. // cast. Ràbia, ira.
cordillera, -res
(Del cast. cordillera, mat. sign.)
s. f. Cadena de montanyes.
cordura, -res
(Del cast. cordura, mat. sign.)
s. f. Esme, prudència, sensatea, trellat.
corro, -os
(Del cast. corro, rogle.)
s. m. Corral a on es tanquen els bous abans d’eixir a la plaça per a torejar-los.
corteig, -ejos / -eigs
(Del cast. cortejo.)
s. m. Acompanyament d’una personalitat o d’una cerimònia.
cortesment
adv. cast. V. cortesament.
costuró, -ons
(Del cast. costurón. mat. sign.)
s. m. Costura en la pell, cositó.
crudea
s. f. cast. V. cruea.
cuidado
s. m. cast. V. conte, atenció.
cursi, -is
adj. m. cast. V. coent (afectat).
cursileria, -ies
s. f. cast. V. coentor (afectació).
dable, -es
(Del cast. dable, mat. sign.)
adj. m. i f. cast. Factible, possible.
dàdiva, -ves
(Pres del cast. dàdiva, i este del llatí datīva, plr. m. de datīvum, regal, ofrena.)
s. f. Dò, regal, ofrena.
dasta
prep. cast. vulg. i inus. V. fins. (Compost de la preposició de i el castellà hasta.)
dentellada, -des
s. f. cast. V. dentada.
derrapar
v. intr. cast. V. esgarrifar.
derretir
(Del cast. derretir, mat. sign.)
v. tr. Fondre per mig de la calor una cosa sòlida o congelada.
descalabre, -es
s. f. cast. V. infortuni.
descaro, -os
s. m. cast. Atreviment, barra, desvergonya.
descomunal, -ls
adj. cast. V. descominal.
desemplear
v. tr. cast. V. desocupar i derivats.
desentornillar
v. tr. cast. V. desentornellar.
desganyitar
v. refl. cast. V. esganyar.
despai
adv. cast. V. espai (adv.).
desperdici, -is
(Del cast. desperdicio, i este del llatí disperditio, pèrdua.)
s. m. Remijó o residu d’un tot que es deixa o es pert.
desperdiciar
(Del cast. desperdiciar.)
v. tr. Malgastar, gastar malament, deixar perdre lo que podria aprofitar per negligència o qualsevol atre motiu.
despiadat
adj. m. cast. V. desapiadat.
desplant, -ts
s. m. cast. Despit, arrogància.
después
adv. cast. En acabant, en acabar, despuix, darrere de, posteriorment.
despumar
v. tr. cast. V. desbromar i derivats.
destaponar
v. tr. cast. V. desentaponar.
destorp, -ps
(Derivat posverbal de destorbar.)
s. m. cast. Acció i efecte de destorbar. // Destronc en el curs habitual de les coses. // Vectigal o impediment que impedix fer una cosa o que una cosa ocórrega.
desvario, -os
(Del cast. desvarío, mat. sign.)
s. m. cast. Deliri, confusió mental. // Desficaci, pensaments absurts, desficaciats.
disfrutar
v. intr. i tr. cast. V. gojar, fruir, gaudir.
dissimul, -ls
s. m. cast. V. dissimulació.
distrit, -ts
s. m. cast. V. districte.
duende, -es
s. m. cast. V. donyet.
embaldosar
v. tr. cast. Entaulellar, posar llosetes o taulells al pis.
embust, -ts
(Del cast. embuste, mat. sign.)
s. m. ant. i hui desus. Mentira.
embuster, -ra, -rs, -res
(Del cast. embustero.)
s. m. cast. Mentirós.
emplear
(Del cast. emplear, i este del fr. antic empleiier, actualment employer.)
v. tr. Ocupar, contractar a una persona en un treball. // Colocar un fill o conegut matrimonialment, casar-lo en algú.
empuixar
v. tr. cast. V. espentar. (Del cast. empujar, espentar.)
enarborar
v. tr. var. form. V. arborar. (Del cast. enarbolar.)
encaix, -xos
s. m. cast. Randa.
enchís, -sos
(Del cast. hechizo.)
s. m. Encantament.
enchisar
(Del cast. hechizar.)
v. tr. Embruixar, encantar per mig de màgia. // Captivar per bellea, amor, gràcia; encantar.
endespués
(Del cast. después.)
adv. cast. En acabant, més tart.
enfadar
(Del cast. enfadar.)
v. tr. Enujar, emprenyar, boixar, causar molèstia.
enredro, -os
s. m. cast. Enredrament, embolic, capgirament…
enterar
(Del llatí integrāre i potenciat pel cast. enterar.)
v. tr. Informar, donar conte. // refl. Rebre informació o notícia.
envoltori, -is
(Pres del cast. envoltorio.)
s. m. Embolicament, que embolica. Paper, cartó, tela o qualsevol atre material que s’utilisa per a embolicar una cosa.
esbarar
v. intr. var. ort. cast. V. esvarar.
escàrpia, -ies
s. f. cast. Clau de gancho.
escollera, -res
s. f. cast. V. escullera.
esguinaldo, -os
s. m. cast. local. V. estrenes.
esmeralda, -des
s. f. cast. V. esmaragda i derivats.
espavilar
(Del cast. espabilar, si be la forma pabil és clàssica i etimològica en valencià i pot haver donat espavilar.)
v. tr. Reviscolar la llum o el fòc atiant-lo, avivant-lo… // fig. Llevar la sòn o la perea; desensonillar. // Fer que aumente l’enteniment, l’agilitat mental d’algú. // refl. Llevar-se la perea, afanyar-se.
estómac, -cs
s. m. var. form. cast. V. estómec.
estomacar
v. tr. cast. V. estomegar.
estragar
(Del cast. estragar, i este del llatí strages, assolament, devastació.)
v. tr. local. Llevar la força, debilitar.
fachendiç, -ça, -ços, -ices
(Del cast. fachenda, vanidad, jactància, i este de l’it. faccenda, quefer, faena.)
adj. m. coloq. inus. Bafaner; persona vanitosa, jactanciosa o presuntuosa.
facistol, -ls
s. m. cast. V. faristol.
fallo, -os
s. m. cast. V. imperfecció, erro, defecte, fallanca.
fallo, -os
s. m. cast. V. sentència, veredicte, decisió.
farol, -ls
(Del cast. farol.)
s. m. cast. Fanal. // dialect. Mocador que els aragonesos es posen al cap. // coloq. Persona presumida i vanitosa. // coloq. Dotor, escurapanches.
farolet, -ts
s. m. cast. V. fanalet.
fermós, -sa, -sos, -ses
(Del llatí fermōsu, mat. sign. i en influència del cast. hermoso i l’antic fermoso.)
adj. m. inus. De formes ben fetes, V. bell i derivats.
fiambre, -es
(Del cast. fiambre, derivat de frio, mat. sign.)
s. m. Aliments o menjars que una volta cuits es deixen refredar per a menjar-los frets; companage.
observ. Es tracta d’una forma que ya apareix en la llengua clàssica.
fidalguia, -ies
(Del cast. fidalguía.)
s. f. Noblea de llinage.
fisga, -gues
s. f. cast. Burla.
fisgar
v. refl. cast. Burlar.
fisgó, -ona, -ons, -ones
adj. m. cast. Que es burla.
flotar
v. intr. V. surar. (Del cast. flotar i este del fr. flotter, mat. sign.)
follar
(Del cast. follar.)
v. tr. Fotre, practicar l’acte sexual.
observ. S’utilisa pronominalment.
gam, -ms
s. m. cast. V. daine.
gamberro, -rra, -os, -rres
(Del cast. gamberro, mat. sign.)
adj. m. cast. Que actua sense civisme.
ganso, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. cachoches. // cast. V. oca. (Del germ. gans, a través del castellà ganso.)
garrocha, -ches
(Del cast. garrocha.)
s. f. cast. V. pica (llança).
garrochar
(Format sobre el cast. garrocha.)
v. tr. cast. V. picar (en la pica o llança).
gasto, -os
s. m. cast. V. gast.
gatuperi, -is
(Del cast. gatuperio, formada per gat en la terminació de paraules com improperi, vituperi, etc.)
s. m. Embroll, embolic.
giragonsa, -ses
(Del cast. jerigonza i este de l’oc. ant. gergons, llenguage estrany.)
s. f. Revolta, canvi de sentit.
golondro, -ra, -os, -res
(Del cast. golondro.)
adj. m. Gandul.
guisopo
s. m. local. V. sarpasset. (Del cast. hisopo.) Mocho.
inficionar
v. tr. V. infectar. (Del cast. Inficionar, mat. sign.)
llaga, -gues
(Del cast. llaga.)
s. f. Nafra, úlcera en el cos de les persones o els animals.
llavanderia
s. f. cast. V. llavaneria.
llenguado, -os
s. m. cast. Golleta, palaya, peluda.
llenguat, -ts
s. m. Llenguado, cast. golleta, palaya, peluda.
llit, -ts
(Del llatí lĕctu, mat. sign.)
s. m. Llit d’un riu, cast. V. caixer.
locada, -des
(Derivat del cast. loco.)
s. f. cast. Follia, oradura.
locament
adv. cast. Follament.
loco, -ca, -os, -oques
(Del cast. loco.)
adj. m. cast. Foll, orat, dement, i coloquialment volat, gàbia, tronat.
locura
s. f. cast. Follia, oradura.
loquera, -res
s. f. desus. i cast. V. manicomi.
macho, -os
(Del cast. macho.)
s. m. Mul. // Mascle de la cabra.
machorra, -rres
(Del cast. machorra.)
adj. f. Femella esteril.
magancés, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. traïdor.
mamparo, -os
s. m. nàut. cast. V. mampara. (Del castellà mamparo.)
marfil, -ls
s. m. cast. Ivori.
mediar
(Del llatí mediare. L’accepció intervindre està presa del cast. mediar.)
v. tr. Intervindre (entre dos o més persones per a buscar una solució).
melindrós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. V. Fetiller. (Del cast. melindroso.)
meseta, -tes
(Del cast. meseta.)
s. f. Altiplà. // Replanell de l’escala.
moreno, -na, -os, -nes
(Del cast. moreno, mat. sign.)
adj. m. Bru, bronzejat.
mulato, -os
s. m. var. form. cast. V. mulat.
nantes
adv. i prep. cast. V. ans, abans.
necedat, -ts
s. f. V. neciea. (Del cast. necedad.)
necetat, -ts
(Del castellà necedad.)
s. f. cast. V. neciea.
palissa, -sses
(Del cast. paliza.)
s. f. Tana; série de colps pegats ad algú en l’intenció de fer-li mal i llastimar-lo.
palomina
s. f. cast. V. colomina (femta de colom) (Derivat de paloma.)
panal, -ls
(Derivat de pa.)
adj. cast. Bresca.
panflet, -ts
s. m. cast. V. pamflet i derivats.
pantalà, -ans
(Del cast. pantalán.)
s. m. Moll, embarcador que penetra en la mar.
pasmat, -ada, -ts, -ades
(Del cast. pasmar, mat. sign.)
adj. m. Esglayat.
pata, -tes
(Del cast. pata o del fr. patte, mat. sign.)
s. f. Pota, peu i cama d’un animal. // Peu d’un moble.
observ. La forma patrimonial pota, està en desús en molts llocs.
pato, -ta, -os, -tes
s. m. cast. V. ànet. // coloq. m. Avorriment. // ¡Amagueu o arreplegueu els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Es diu per a recomanar previndre’s davant un perill imminent. // Bufes de pato, coses sense importància ni consistència.
patós, -sa, -sos, -ses
adj. m. cast. Avorrit.
patranya, -nyes
s. f. cast. Mentira, falsetat, faula.
patulea
s. f. cast. Gentola.
pava, -ves
s. f. cast. Tita.
pelucona, -nes
s. f. cast. V. peluca (moneda)
pendó, -ona, -ons, -ones
(Provablement del cast. pendón.)
s. m. Penó.
pendoner, -ra, -rs, -res
(Del cast. pendonero.)
s. m. Penoner.
pendoniste, -ta, -es
(Del cast. pendonista.)
s. m. Gonfanoner.
pepino, -os
(Del cast. pepino.)
s. m. Colombro, planta anual de la família de les cucurbitàcees (Cucumis sativus) // Colombro. Fruit d’esta planta. // Hi ha varietats en noms genuïns com alficós o pepinell.
perillositat
s. f. V. perill. (Traducció del cast. peligrosidad.)
permanéixer
(Del cast. permanecer, mat. sign.)
v. intr. Quedar o estar-se en un lloc, situació, etc., sense cap de variació.
permenor, -rs
(Traducció del cast. pormenor.)
s. m. cast. Menudència, insignificància, no res.
permenorisar
v. tr. cast. V. detallar.
pésam
s. m. cast. V. condol.
pésame
s. m. cast. V. condol.
petardo, -os
s. m. cast. V. petart.
picaresc, -ca, -cs, -sques
(Del cast. picaresco.)
adj. m. Desvergonyit, guilopo.
pico, -os
(Del cast. pico.)
s. m. Bec (de les aus).
pífia, -ies
(Del cast. pifia, i este del germ. pífer, chiulet.)
s. f. Colp en fals, erro, desencert.
piscolavis
(Del cast. piscolabis.)
s. m. sing. i plr. Refrigeri, picadeta, mosset, llaugera menjada o beguda fòra de les hores de menjar.
pista, -tes
(Del cast. pista, mat. sign. i este de l’it. dialect. pista.)
s. f. Rastre, senyals que queden en terra quan algú ha passat per ella. // fig. Indici o senyal que conduïx al descobriment d’un fet.
pos
(Del cast. pues.)
conj. cast. vulg. Puix.
pregó, -ons
(Del llatí precōne, pel cast. pregón.)
s. m. Crida. // Discurs.
pregonar
(Del cast. pregonar.)
v. tr. Publicar, fer palesa en veu alta una cosa.
pret, -ta, -ts, -tes
(Del cast. prieto.)
adj. cast. Apretat, estret. // fig. Avar.
propassar
(Del cast. propasar, mat. sign.)
v. refl. Excedir-se, passar més allà de lo convenient; fer més de lo convenient.
puesto, -os
(Del castellà puesto, lloc.)
s. m. cast. coloq. V. lloc.
quarto, -os
(Del cast. cuarto, mat. sign.)
s. m. Habitació. / Rebost. / Dormitori.
rabo, -os
(Del cast. rabo.)
s. m. cast. Coa, cua. // Rabo de gat, planta de diferents espècies (Stachys hirta, Sideritis hirsuta, Lithospermum fruticosum, Equisetum arvense). // Fer a algú un nuc al rabo, loc. No poder-lo agarrar, ni fer-li res per haver mort o per estar llunt. Beneficiar molt ad algú. // Portar o dur ad algú a rabo de borrego, loc. Tractar-lo sense consideració. Manipular ad algú. // Paréixer un rabo d’aire, loc. Anar a gran velocitat. // ¿Qué li fa el rabo per a córrer?, loc. ¿Qué té que vore una cosa en una atra? Res té que vore una cosa en una atra.
rebufo, -os
s. m. cast. V. rebuf.
recibir
v. tr. var. form. ant. i hui general, segurament per cast. V. rebre.
relicari, -is
s. m. var. form. cast. V. reliquiari.
rempuixar
v. tr. local. cast. V. espentar.
rengló, -ons
s. m. cast. V. regló.
rento, -os
s. m. inus. i cast. Rèdit, benefici del préstam.
repisa, -ses
(Del cast. repisa, mat. sign.)
s. f. cast. Mènsula. // Lleixa.
reprochar
(Del fr. reprocher, cf. el port. i el cast. reprochar, mat. sign.)
v. tr. Censurar, dir a algú la falta que ha comés.
respirader, -rs
s. m. cast. V. respirall.
retaguàrdia, -ies
s. f. cast. V. ressaga.
retum, -ms
s. m. cast. Resonància, resò.
retumbància, -ies
s. f. cast. Resonància.
retumbant, -ts
adj. m. i f. cast. Resonant, retronant.
retumbar
v. intr. cast. Resonar, retronar.
rinya, -nyes
s. f. cast. Baralla, gresca.
rinyó, -ons
s. m. cast. V. renyó.
robo, -os
s. m. cast. Robament.
roçadura, -res
s. f. cast. Ferida superficial produïda per un cos que frega o refrega en la pell; rascada, pelada.
roçament, -ts
s. m. cast. Acte i efecte de fregar, refregar o rascar; fregament.
roçar
(Del cast. rozar.)
v. tr. cast. Fregar, refregar, rascar, tocar llaugerament.
roïdo, -os
s. m. cast. ant. V. soroll.
rollo, -os
s. m. cast. V. roll.
ruïdo, -os
s. m. cast. ant. V. soroll.
rul, -ls
s. m. cast. V. rugló, rodell, rodet, cilindre.
saciar
v. tr. cast. V. asseciar.
salchicha, -ches
(Del cast. salchicha, i este de l’it. salcicia.)
s. f. cast. V. Llonganiça.
sancerro, -os
(Del cast. cencerro, mat. sign.)
s. m. cast. ant. Esquella, esquellot.
sàndal, -ls
(Del llatí santălum, mat. sign.)
s. m. var. form. llat. o cast. V. sàndel.
sapo, -os
(Del cast. sapo.)
s. m. cast. V. renoc.
silló, -ons
(Del cast. Sillón.)
s. m. cast. Cadirot en braços.
sima, -mes
(D’ètim incert.)
s. f. cast. Abisme, alvenc.
siment, -ts
s. f. dialect. i cast. V. sement, llavor.
sinagües
(Del cast. naua o enagua, d’orige amerindi.)
s. f. plr. cast. Brial (roba interior femenina que consistix en una falda de teixit fi i que es du baix de la falda. A voltes duen volants almidonats per a estovar la falda i reben el nom de alçadors. // fig. i despect. Home sense espenta i de caràcter fluix; bragaces. // coloq. i despect. Home afeminat.
solapar
(Del cast. solapar. mat. sign.)
v. tr. Camuflar, amagar, ocultar o tapar una cosa que no es vol que es sàpia o es veja.
susto, -os
s. m. cast. Esglai.
tabaco, -os
s. m. cast. V. tabac (planta).
tacany, -nya, -nys, -nyes
(De l’hebreu takanah, conveni, pacte.)
adj. m. cast. Avar, avariciós.
tacanyament
adv. Cast. Avarament, avariciosament.
tacanyeria, -ies
s. f. cast. Avarícia.
tahulla, -lles
s. f. cast. V. tafulla.
taladrar
v. tr. cast. V. perforar.
taladre, -es
(Del cast. taladro.)
s. m. Perforadora (ferramenta que s’utilisa per a perforar)
tallarola, -les
s. f. var. form. cast. o cat. V. tallerola.
tambalejar
(Possiblement del cast. tambalear.)
v. intr. o refl. Trangolejar, oscilar a un costat i a l’atre.
tantejar
(Del cast. tantear.)
v. tr. Provar alguna cosa ans de fer-la per a que ixca be o per a conéixer les seues possibilitats. // Tractar de conéixer de manera dissimulada les intencions o l’actitut d’algú davant d’un fet o situació.
taponar
v. tr. cast. V. entaponar.
taür, -rs
s. m. cast. V. tafur.
tebeo, -os (cast.)
s. m. Còmic.
templança
s. f. cast. V. temperància.
templar
v. tr. cast. V. temperar.
templat, -ada, -ts, -ades
adj. m. cast. Temperat. // Animós i ben paregut.
temple, -es
s. m. cast. Disposició d’una persona, caràcter, clim.
terno, -os
s. m. cast. V. tern (mantellina).
tragar
(D’orige incert.)
v. tr. ant. i hui cast. V. engolir.
trage, -es
(Del cast. traje o del port. trajo.)
s. m. Vestit. // Trage de bany, peça de roba masculina o femenina que s’utilisa per a prendre el bany.
trepar
(Del cast. trepar.)
v. intr. Pujar a un lloc alt agarrant-se en peus i mans, encaramallar-se.
tubo, -os
(Del llatí tŭbus, mat. sign. per via del cast. tubo.)
s. m. Peça cilíndrica i buida que sol ser més llarga que ampla i oberta pels dos extrems.
observ. En valencià existixen unes atres paraules per ad este significat com ara canó, canonada, alcaduf, budell, conducte….
uelo, -la, -os, -les
s. m. cast. V. yayo.
vesprada, -des
(Del llatí vespĕra, mat. sign.)
s. f. Bona vesprada, loc. cast. V. bon dia de vesprada.
viso, -os
(Del cast. viso.)
s. m. cast. V. brial. (falda interior).
Definicions tretes del Diccionari General de la Llengua Valenciana.