Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

LLEI ORGÀNICA 5/1982, de 1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Publicat originalment en llengua valenciana en el DOGV:

• http://www.docv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_801892.pdf
• http://www.sdg.gva.es/legislacion/leyes%20politicas/ESTATUT%20D%27AUTONOMIA_ley-organica-5-1982.pdf

Els mateixos documents en la nostra web per si fallen els enllaços anteriors:

• 1982_801892.pdf
• estatut_d_autonomia_ley-organica-5-1982.pdf

ORDE de 14 de juliol de 1982 per la qual es dispon la publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana» del text de I’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Havent segut publicat en el «Bolletí Oficial de l’Estat», número 164, del dia 10 de juliol, el text de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, refrendat per sa Magestat el Rei el dia 1 de juliol de 1982, es dispon la seua publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana».

Valéncia, 14 de juliol de 1982.

El President,
ENRIC MONSONIS DOMINGO

COMANDÀNCIA DE L’ESTAT

LLEI ORGÀNICA 5/1982, de 1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

DON JOAN CARLES I, REI D’ESPANYA

A tots els que la present veren i entengueren,
Sapiau: Que les Corts Generals han aprovat i Yo vinc en sancionar la següent Llei Orgànica:

El present Estatut constituïx la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, despuix de la seua etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Real Decret-llei deu/mil noucents setantahuit, pel qual es creava el Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució espanyola, és, en son marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de Valéncia es troba la concepció moderna del País Valencià, donant orige a l’autonomia valenciana com a integradora de les dos corrents d’opinió que emmarquen lo valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que comprén.

Artícul primer.

U. El poble valencià, històricament organisat com a Regne de Valéncia, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de l’indissoluble unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat històrica i en l’eixercici del dret d’autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana.

Dos. La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret de l’autogovern del poble valencià, i es rig pel present Estatut, que és la seua norma institucional bàsica.

Tres. La Comunitat Valenciana té per objecte reforçar la democràcia i garantisar la participació de tots els ciutadans en la realisació dels seus fins.

Artícul segon.

Els drets, deures i llibertats dels valencians són els establits o reconeguts per la Constitució i el present Estatut. Correspon a la Generalitat Valenciana, en l’àmbit de ses competències, promoure les condicions per a que la llibertat i igualtat dels ciutadans i els grups en que s’integren siguen reals i efectives; eliminar els obstàculs que impedixquen o dificulten la seua plenitut, fomentar el desenroll de les peculiaritats del Poble Valencià i facilitar la participació dels valencians en la vida política, econòmica, cultural i social.

Artícul tercer.

El territori de la Comunitat Autònoma comprén el dels municipis integrats en les províncies d’Alacant, Castelló i Valéncia.

Artícul quart.

U. Als efectes del present Estatut, tenen la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirixquen veïnat administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Autònoma.

Dos. Els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagen tingut el seu últim veïnat administratiu en la Comunitat Autònoma Valenciana, i acrediten la dita condició en el corresponent Consulat d’Espanya, tindran els drets polítics definits en el present Estatut. El mateix regim s’aplicarà als seus descendents inscrits com a espanyols, si aixina ho soliciten en la forma que ho determine la Llei de l’Estat.

Artícul quint.

U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l’asta.

Dos. Una llei de les Corts Valencianes podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat que integra les tres províncies de Castelló, Valéncia i Alacant i la seua incorporació a la Senyera, sobre les barres.

Artícul sext.

La sèu de la Generalitat Valenciana radicarà en el Palau del seu nom, que té lloc en la ciutat de Valéncia.

Les seues institucions podran establir-se i celebrar reunions en qualsevol dels municipis de la Comunitat, d’acort en lo que determine la Llei.

Artícul sèptim.

U. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i usar-los.

Dos. La Generalitat Valenciana garantisarà l’us normal i oficial de les dos llengües i adoptara les mides necessàries per a assegurar el seu coneiximent.

Tres. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

Quatre. S’otorgara especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

Cinc. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i en l’ensenyança.

Sis. Per mig de llei es delimitaran els territoris en els quals predomine l’us d’una i una atra llengua, aixina com els que poden exceptuar-se de l’ensenyança i de l’us de la llengua pròpia de la Comunitat.

Artícul octau.

Les normes i disposicions de la Comunitat Autònoma Valenciana tindran eficàcia territorial, en les excepcions que puguen establir-se i en els casos en que siguen d’aplicació a l’estatut personal i atres normes d’extraterritorialitat.

Artícul nové.

U. El conjunt de les institucions d’autogovern en la Comunitat constituïx la Generalitat Valenciana.

Dos. Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes, el President, el Govern valencià o «Consell» i les demés institucions que determine el present Estatut.

Artícul dèu.

La potestat llegislativa dins de la Comunitat correspon a les Corts Valencianes, les quals representen al poble. Les Corts Valencianes són inviolables.

Artícul onze.

Són funcions de les Corts Valencianes:

a) Aprovar els presuposts de la Generalitat Valenciana i les emissions de Deute Públic.

b) Controlar l’acció del Govern valencià.

c) Triar al President de la Generalitat Valenciana.

d) Exigir, en son cas, la responsabilitat política del President i del Govern.

e) Eixercir el control parlamentari sobre l’acció de l’Administració situada baix l’autoritat de la Generalitat Valenciana. A tal efecte podrien crear-se, en son cas, comissions especials d’investigació o atribuir-se esta facultat a les comissions permanents.

f) Presentar a la taula del Congrés proposicions de llei i a nomenar als Diputats encarregats de defendre-les.

g) Solicitar del Govern de l’Estat l’adopció de proyectes de llei.

h) Interpondre recursos d’inconstitucionalitat, aixina com personar-se al Tribunal Constitucional.

i) Aprovar, a proposta del Govern valencià, els convenis i acorts de cooperació en l’Estat i les demés Comunitats Autònomes.

j) Designar als Senadors que han de representar a la Comunitat Autònoma Valenciana, segons lo previst en l’artícul xixantanou coma cinc de la Constitució.

k) Quantes atres li atribuïxquen les lleis i el present Estatut.

Artícul dotze.

U. Les Corts Valencianes estaran constituïdes per un número de Diputats no inferior a setantacinc ni superior a cent, triats per mig de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en la forma que determine la Llei Electoral Valenciana, atenent a criteris de proporcionalitat i, en son cas, de comarcalisació.

Dos. Per a poder obtindre escan i ser proclamats electes, els candidats de qualsevol circumscripció deuran haver segut presentats per partits o coalicions que obtinguen un número de vots superior al cinc per cent dels emesos en la Comunitat Autònoma Valenciana.

Tres. Els membres de les Corts Valencianes gojaran, encara despuix d’haver cessat en el seu manament, d’inviolabilitat per les opinions manifestades en actes parlamentaris i pels vots emesos en l’eixercici del seu càrrec.

Durant el seu manament no podran ser detinguts ni retinguts per actes delictius comesos en el territori de la Comunitat Valenciana, sino en cas de flagrant delicte, corresponent decidir en tot cas sobre la seua inculpació, presó, processament i juí al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma. Fòra del dit territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos térmens, en la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem.

Quatre. El manament de les Corts Valencianes serà de quatre anys. Les eleccions es celebraran dins dels xixanta dies posteriors a la finalisació del manament. En tot cas, les Corts Valencianes electes es constituiran en el terme màxim de noranta dies, a contar des de l’expiració del manament anterior.

Artícul tretze.

La Llei Electoral Valenciana, prevista en l’apartat u de l’artícul anterior, serà aprovada en votació de conjunt per les tres quintes parts de les Corts Valencianes i contemplarà un mínim de vint Diputats per cada circumscripció, atenent a criteris de proporcionalitat respecte a la població, de manera que el sistema resultant no establixca una desproporció que excedixca de la relació d’u a tres.

Artícul catorze.

U. Les Corts Valencianes aprovaran el seu Reglament de Règim Intern i nomenaran al seu President, la seua Taula i una Diputació Permanent.

Dos. Les Corts Valencianes funcionaran en Ple o en Comissions. Podran delegar en les Comissions l’elaboració de lleis, sense perjuí de que el Ple puga recaptar el debat i la votació de les mateixes.

Tres. Les Corts Valencianes es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els periodos ordinaris comprendran quatre mesos i es celebraran entre setembre i decembre el primer, i entre febrer i juny el segon. Les sessions extraordinàries seran convocades pel seu President, a proposta del «Consell» de la Diputació Permanent o a petició d’una quinta part dels Diputats o del número dels Grups Parlamentaris que determine el Reglament de Règim Interior. Les sessions extraordinàries es clausuraran una volta esgotat l’orde del dia determinat per al que foren convocades.

Quatre. Les Corts Valencianes adopten els seus acorts per majoria simple, excepte expressa disposició en contrari. Per a validea dels seus acorts és necessària la presència de per lo manco la mitat més u dels Diputats.

Cinc. L’iniciativa llegislativa correspon als Grups Parlamentaris, al Govern valencià i al Cos electoral. L’iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei que hagen de ser trameses per les Corts Valencianes es regularà per estes per mig de llei, en el marc de la Llei Orgànica prevista en l’artícul huitantasset, tres, de la Constitució.

Sis. Les lleis de la Generalitat Valenciana seran promulgades, en nom del Rei, pel seu President i publicades en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana», en el terme de quinze dies, des de la seua aprovació, i en el «Bolletí Oficial de l’Estat».

A efectes de sa vigència, regirà el dia de la seua publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana».

Artícul quinze.

U. El President de la Generalitat serà triat per les Corts Valencianes d’entre els seus membres i nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon als Grups Parlamentaris.

Dos. Per a ser triat es requerix la majoria absoluta de les Corts Valencianes en primera votació. En cas de no alcançar la dita majoria, la votació és repetirà quarantahuit hores despuix, sent candidats els dos que, havent-ho segut en la primera, hagueren alcançat major número de vots. En la segona votació serà suficient la majoria simple per a ser triat.

Tres. En cas de renúncia, pèrdua de la confiança en els térmens de l’artícul díhuit del present Estatut, dimissió o incapacitat, es procedirà a triar President d’acort en el procediment del present artícul.

Artícul setze.

U. El President de la Generalitat Valenciana, que al mateix temps ho és del Consell, dirigix l’acció del Govern, coordina funcions i ostenta la més alta representació de la Comunitat Autònoma Valenciana, aixina com l’ordinària de l’Estat en la mateixa.

Dos. El President és responsable políticament front les Corts Valencianes. Estes poden exigir la responsabilitat del Govern valencià per mig de l’adopció per majoria absoluta de la moció de censura, proposta, per lo manco, per la quinta part dels Diputats i que n’hi haurà d’incloure un candidat a la Presidència. La moció de censura no podrà ser votada fins que passen cinc dies des de la seua presentació. En els primers dies del dit terme podran presentar-se mocions alternatives.

Tres. Si la moció de censura no fora aprovada, els seus signataris no podran presentar-ne una atra durant el mateix periodo de sessions. Si fora aprovada, el President i el Govern valencià cessaran en les seues funcions i el candidat inclòs en aquella serà nomenat pel Rei, President de la Generalitat Valenciana.

Artícul dèsset.

U. El Consell és l’orgue colegiat del Govern valencià, que ostenta la potestat eixecutiva i reglamentària. En particular, dirigix l’Administració, situada baix l’autoritat de la Generalitat Valenciana.

Dos. Els seus membres, el número dels quals no excedirà de dèu en funcions eixecutives, a més del President de la Generalitat Valenciana, són designats per este. Les seues funcions, composició, forma de nomenament i cessament dels seus membres, seran regulats per llei de les Corts Valencianes.

Tres. La sèu del Govern valencià estarà en la ciutat de Valéncia, i els seus organismes, servicis i dependències podran establir-se en diferents llocs del territori de la Comunitat, d’acort en criteris de descentralisació i coordinació de funcions.

Quatre. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Govern valencià, que per la seua naturalea ho requerixquen, seran publicats en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana». Esta publicació serà suficient per a la seua validea i entrada en vigor. En relació en la publicació en el «Bolletí Oficial de l’Estat» s’estarà a lo que disponga la corresponent norma estatal.

Artícul díhuit.

El Consell respon políticament de forma solidària front les Corts Valencianes, sense perjuí de la responsabilitat directa dels seus membres per la seua gestió. El seu President, prèvia delliberació per l’orgue colegiat, pot plantejar front a les Corts Valencianes la qüestió de confiança sobre el seu programa, una decisió política o un proyecte de llei. La dita moció s’entendrà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si la mateixa tinguera per objecte un proyecte de llei, este s’entendrà aprovat segons el text enviat pel Consell.

Artícul dèneu.

La responsabilitat penal dels membres del Consell i, en son cas, la del President, s’exigirà a proposta de les Corts Valencianes, front al Tribunal de Justícia Valéncia.

Artícul vint.

El Consell podrà interpondre el recurs d’inconstitucionalitat. Podrà també, per pròpia iniciativa, o previ acort de l’Assamblea, suscitar els conflictes de competència a que es referix l’apartat c) del número u de l’artícul cent setantaú de la Constitució.

Artícul vintiú.

El Tribunal Superior de Justícia Valencià és l’orgue jurisdiccional en el que culmina l’organisació en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana, esgotant-se front ell les successives instàncies processals, en els térmens de l’artícul cent cinquantadós de la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial i d’acort en el present Estatut. En este Tribunal s’integrarà l’actual Audiència Territorial de Valéncia.

Artícul vintidós.

U. El President del Tribunal Superior de Justícia Valencià serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General Judicial.

Dos. El nomenament dels Magistrats, Juges i Secretaris del Tribunal Superior s’efectuarà en la forma prevista en les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial.

Artícul vintitrés.

U. A instància de la Comunitat Autònoma Valenciana, l’orgue competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir els llocs vacants de Magistrats, Juges, Secretaris judicials i demés personal al servici de l’Administració de Justícia, d’acort en lo que disponga la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en conte l’especialisació en el Dret Valencià.

Dos. Correspon íntegrament a l’Estat, de conformitat en les lleis generals, l’organisació i el funcionament del Ministeri fiscal.

Artícul vintiquatre.

D’acort en l’institució prevista en l’artícul cinquantaquatre de la Constitució i de la coordinació en la mateixa, un Síndic d’Agravis, nomenat per les Corts Valencianes com a alt comissionat de les mateixes, velarà pels drets reconeguts en el títul I de la Constitució espanyola en l’àmbit competencial i territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana.

La Llei fixarà el seu Estatut, facultats i duració del seu manament.

Artícul vinticinc.

Una Llei de les Corts Valencianes establirà les funcions, composició i organisació del Consell de Cultura. Els seus membres seran triats per majoria de dos terços de les Corts Valencianes.

Artícul vintissís.

U. La llegislació de les Corts Valencianes prevista en el present Estatut revestirà la forma de Llei de la Generalitat Valenciana.

Dos. En les matèries compreses en els artículs trentadós i trentatrés del present Estatut, i en defecte de la llegislació estatal corresponent, la Generalitat Valenciana podrà dictar normes de validea provisional d’acort en lo dispost en l’apartat anterior. Dites normes es tindran per derogades a l’entrada en vigor de les estatals corresponents, excepte expressa disposició en contrari. L’eixercici de la present facultat de dictar llegislació concorrent requerirà la prèvia comunicació al Delegat del Govern.

Artícul vintisset.

En matèria de competència exclusiva, el Dret Valencià és l’aplicable en son territori, en preferència a qualsevol atre. En defecte de dret propi, serà d’aplicació supletòria el Dret Estatal.

Artícul vintihuit.

La Generalitat Valenciana assumix, a més de les facultats i competències compreses en el present Estatut, les que es troben implícitament compreses en aquelles.

Artícul vintinou.

U. Les Lleis de la Generalitat Valenciana queden excloses del coneiximent de la jurisdicció contenciós-administrativa, i tan sols estan subjectes al control de constitucionalitat, eixercit pel Tribunal Constitucional.

Dos. Les normes reglamentàries, els acorts i atres actes administratius del òrguens de la Generalitat seran recorribles front la jurisdicció contenciós-administrativa.

Artícul trenta.

En l’eixercici de les seues competències, la Generalitat Valenciana gojarà de les potestats i privilegis propis de l’Administració de l’Estat.

Artícul trentaú.

La Generalitat Valenciana té competència exclusiva sobre les següents matèries:

U. Organisació de les seues institucions d’autogovern, en el marc del present Estatut.

Dos. Conservació, modificació i desenroll del Dret Civil Valencià.

Tres. Normes processals i de procediment administratiu que es deriven de les particularitats del Dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organisació de la Generalitat.

Quatre. Cultura.

Cinc. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí de lo que dispon el número vintihuit de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució.

Sis. Archius, biblioteques, museus, hemeroteques i demés centres de depòsit cultural que no siguen de titularitat estatal, Conservatoris de Música i servicis de Belles Arts d’interés per a la Comunitat Autònoma.

Set. Investigació, sense perjuí de lo que dispon el número díhuit de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució. Acadèmies que tinguen la seua sèu central en el territori de la Comunitat.

Huit. Règim local, sense perjuí de lo que dispon el número díhuit de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució. Alteracions dels térmens municipals i denominació oficial dels municipis i topònims.

Nou. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i vivenda.

Deu. Montanyes, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pasts, espais naturals protegits i tractament especial de zones de montanya, d’acort en lo dispost, en el número vintitrés de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució.

Onze. Higiene, tenint en conte lo dispost en l’artícul trentahuit d’est Estatut.

Dotze. Turisme.

Tretze. Obres públiques que no tinguen la qualificació llegal d’interés general de l’Estat o la realisació de les quals no afecte a una atra Comunitat Autònoma.

Catorze. Carreteres i camins l’itinerari dels quals es desenrolle íntegrament en el territori de la Comunitat.

Quinze. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports i servici meteorològic de la Comunitat Autònoma Valenciana, sense perjuí de lo dispost en els números vint i vintiú de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transport. Setze. Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües discórreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat; instalacions de producció, distribució i transport d’energia quan este transport no ixca del seu territori i el seu aprofitament no afecte a una atra província o Comunitat Autònoma; aigües minerals, termals i subterrànees. Tot això sense perjuí de lo establit en el número vinticinc de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució.

Dèsset. Peixca en aigües interiors, marisqueig, aqüicultura, caça i peixca fluvial i llacustre.

Díhuit. Artesania.

Dèneu. Ordenació farmacèutica, sense perjuí de lo dispost en el número setze de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució.

Vint. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat en la llegislació mercantil.

Vintiú. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguritat Social, respectant la llegislació mercantil.

Vintidós. Coleges professionals i eixercici de les professions titulades, sense perjuí de lo dispost en els artículs trentassís i cent trentanou de la Constitució.

Vintitrés. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfic-assistencial i semblants que desenrollen principalment les seues funcions en la Comunitat.

Vintiquatre. Assistència social.

Vinticinc. Joventut.

Vintissís. Promoció de la dòna.

Vintisset. Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, jóvens, emigrants, tercera edat, minusvàlits i demés grups o sectors socials requerits d’especial protecció, inclosa la creació de centres de protecció, reinserció i rehabilitació.

Vintihuit. Deports i oci.

Vintinou. Publicitat, sense perjuí de les normes dictades per l’Estat per a sectors i mijos específics.

Trenta. Espectàculs.

Trentaú. Casinos, jocs i apostes, en exclusió de les Apostes Mútues Deportiu-Benèfiques.

Trentadós. Estadística d’interés de la Generalitat.

Trentatrés. Les demés matèries que s’atribuïxquen en el present Estatut expressament com a de competència exclusiva i les que en este caràcter i per mig de Llei Orgànica siguen transferides per l’Estat.

Artícul trentadós.

U. En el marc de la llegislació bàsica de l’Estat i, en son cas, en els térmens que la mateixa establixca, correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll llegislatiu i l’eixecució de les següents matèries:

U) Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l’Administració de la Generalitat Valenciana i dels ents públics, depenents d’ella, aixina com el règim estatutari del seus funcionaris.

Dos) Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l’àmbit de competències de la Generalitat Valenciana.

Tres) Reserva al sector públic de recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli o intervenció d’empreses quan ho exigixca l’interés general.

Quatre) Ordenació del crèdit, Banca i segurs.

Cinc) Règim miner i energètic.

Sis) Protecció del mig ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes adicionals de protecció.

Set) Ordenació del sector de la peixquera.

Huit) Correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll llegislatiu del sistema de consultes populars, municipals en el seu àmbit, de conformitat en lo que disponguen les lleis a que es referix l’apartat tres de l’artícul norantadós i el número díhuit de l’apartat u de l’artícul cent quarantanou de la Constitució i corresponent a l’Estat l’autorisació de la seua convocatòria.

Nou) Càmares de la Propietat, Càmara de Comerç, Indústria i Navegació, sense perjuí de lo que dispon el número dèu de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució.

Artícul trentatrés.

Correspon a la Generalitat Valenciana l’eixecució de la llegislació de l’Estat en les següents matèries:

U) Laboral, assumint les facultats, competències i servicis que en est àmbit i a nivell d’eixecució ostenta actualment l’Estat respecte a les relacions laborals, sense perjuí de l’alta inspecció d’este. Queden reservades a l’Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fondos d’àmbit nacional i d’ocupació, sense perjuí de lo que establixquen les normes de l’Estat sobre estes matèries.

Dos) Propietat intelectual i industrial.

Tres) Nomenament d’agents de Canvi i Bossa, corredors de Comerç. Intervenció, en son cas, en la delimitació de les demés demarcacions corresponents.

Quatre) Pesos, mides i contrast de metals.

Cinc) Fires internacionals que es celebren en el seu territori.

Sis) Museus, archius i biblioteques de titularitat estatal, l’eixecució dels quals no es reserve a l’Estat.

Set) Ports i aeroports en qualificació d’interés general quan l’Estat no es reserve la seua gestió directa.

Huit) Ordenació del transport de mercaderies i viagers que tinguen el seu orige i destí dins del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, encara que cap d’elles sobre les infraestructures de titularitat estatal a que fa referència el número vintiú de l’apartat u) de l’artícul cent quarantanou de la Constitució, sense perjuí de l’eixecució directa que es reserve l’Estat.

Nou) Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants en les aigües territorials de l’Estat corresponents al litoral valencià.

Deu) Les demés matèries que s’atribuïxquen en el present Estatut expressament com a de competència d’eixecució i les que en este caràcter i per mig de Llei Orgànica siguen transferides per l’Estat.

Artícul trentaquatre.

U. D’acort en les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, correspon a la Generalitat Valenciana, en els térmens de lo dispost en els artículs trentahuit, cent trentaú i en els números onze i tretze de l’apartat u de l’artícul cent quarantanou de la Constitució, la competència exclusiva de les següents matèries:

U) Planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat.

Dos) Indústria, sense perjuí de lo que determinen les normes de l’Estat per raons de seguritat, sanitàries o d’interés general i les normes relacionades en les indústries que estiguen subjectes a la llegislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear.

Tres) El desenroll i eixecució en el seu territori dels plans establits per l’Estat per a la reestructuració de sectors industrials.

Quatre) Agricultura i ramaderia.

Cinc) Comerç interior, defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjuí de la política general de preus i de la llegislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d’orige en colaboració en l’Estat.

Sis) Institucions de crèdit cooperatiu, públic i territorial i Caixes d’Alforro.

Sèt) Sector públic econòmic de la Generalitat Valenciana, en quant no estiga contemplat per unes atres normes de l’Estatut.

Dos. La Generalitat Valenciana participarà aixina mateix en la gestió del sector públic econòmic estatal en els casos i activitats que procedixquen.

Artícul trentacinc.

És de la competència plena de la Generalitat Valenciana la regulació i administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seues competències, sense perque de lo dispost en l’artícul vintisset de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l’apartat u de l’artícul huitantaú de la mateixa, ho desenrollen de les facultats que atribuïx a l’Estat el número trenta de l’apartat u de l’artícul cent quarantanou de la Constitució i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.

Artícul trentassís.

La Generalitat Valenciana està facultada per a vigilar i custodiar els seus edificis i instalacions.

Existirà un cos únic de Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana que estarà regulat per Llei de les Corts Valencianes, d’acort en lo que establix la Llei Orgànica prevista en l’artícul cent quarantanou coma vintinou de la Constitució.

Artícul trentasset.

U. En el marc de les normes bàsiques de l’Estatut, correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll llegislatiu i l’eixecució del règim de radiodifusió i televisió en els térmens i casos establits en la Llei que regule l’Estatut jurídic de la ràdio i la televisió.

Dos. Igualment li correspon, en el marc de les normes bàsiques de l’Estat, el desenroll llegislatiu i l’eixecució del règim de prensa i, en general, de tots els mijos de comunicació social.

Tres. En els térmens establits en els apartats anteriors d’est artícul, la Generalitat Valenciana podrà regular, crear i mantindre la seua pròpia televisió, ràdio i prensa i, en general, tots els mijos de comunicació social per al compliment dels seus fins.

Artícul trentahuit.

U. Correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll llegislatiu i l’eixecució de la llegislació bàsica de l’Estat en matèria de sanitat interior.

Dos. En matèria de seguritat social, correspondrà a la Generalitat Valenciana:

a) El desenroll llegislatiu i l’eixecució de la llegislació bàsica de l’Estat, excepte les normes que configuren el règim econòmic de la mateixa.

b) La gestió del règim econòmic de la Seguritat Social.

Tres. Correspondrà també a la Generalitat Valenciana l’eixecució de la llegislació de l’Estat sobre productes farmacèutics.

Quatre. La Generalitat Valenciana podrà organisar i administrar, a tals fins, i dins del seu territori, tots els servicis relacionats en les matèries adés expressades, i eixercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de Sanitat i Seguritat Social, reservant-se l’Estat l’alta inspecció conduent al compliment de les funcions i competències conteses en est artícul.

Cinc. La Generalitat Valenciana ajustarà l’eixercici de les competències que assumixca en matèria de Sanitat i de la Seguritat Social a efectes de participació democràtica de tots els interessats, aixina com dels Sindicats de treballadors i associacions empresarials en els térmens que la Llei establixca.

Artícul trentanou.

En relació a l’Administració de Justícia, exceptuada la militar, correspon a la Generalitat Valenciana:

Primera. Eixercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguen o atribuïxquen al Govern de l’Estat.

Segona. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrguens jurisdiccionals en el seu territori i la localisació de la seua capitalitat.

Artícul quarantatrés.

U. La Comunitat Autònoma Valenciana podrà solicitar de les Corts Generals que les lleis marc i les lleis de bases que estes aproven en matèria de competència exclusiva de l’Estat atribuïxquen expressament a la Generalitat Valenciana les facultats llegislatives en el desenroll de tals lleis, segons lo dispost en l’artícul cent cinquanta, u, de la Constitució.

Dos. També podrà solicitar de l’Estat transferències o delegacions de competència no compreses en est Estatut, d’acort en l’artícul cent cinquanta, dos, de la Constitució.

Tres. També podrà solicitar les transferències o delegacions de competències no compreses en l’artícul cent quarantanou de la Constitució i no assumides per la Generalitat Valenciana per mig del present Estatut.

Artícul quarantaquatre.

Les Corporacions Locals compreses en el territori de la Comunitat administren en autonomia els assunts propis, d’acort en la Constitució i les Lleis.

Artícul quarantacinc.

U. Els Municipis estaran regits per Ajuntaments de caràcter igual i representatiu, triats per sufragi universal, lliure, directe i secret, en la forma que establixca la llei.

Dos. Les Corts Valencianes impulsaran l’autonomia municipal, podent delegar l’eixecució de les funcions i competències en aquells Ajuntaments que, pels seus mijos, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels servicis.

Artícul quarantassís.

U. Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la llegislació de l’Estat, que deurà ser aprovat per la majoria absoluta dels seus membres, determinarà la divisió comarcal, oïdes les Corporacions locals afectades.

Dos. Les Comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l’agrupació de municipis per a la prestació de servicis i gestió d’assunts comuns.

Tres. Les àrees metropolitanes i agrupacions de comarques seran regulades per llei de les Corts Valencianes, que deurà ser aprovada en les mateixes condicions que en l’apartat primer.

Artícul quarantasset.

U. Les Diputacions Provincials seran expressió, dins de la Comunitat Valenciana, de l’autonomia provincial, d’acort en la Constitució, la llegislació de l’Estat i el present Estatut. Tindran les funcions consignades en la llegislació de l’Estat i les delegades per la Comunitat Autònoma.

Dos. Les Corts Valencianes podran transferir o delegar en les Diputacions Provincials l’eixecució d’aquelles competències que no siguen d’interés general de la Comunitat Valenciana, especialment en àrees d’obres públiques, sanitat, cultura i assistència social.

Tres. La Comunitat Valenciana coordinarà les funcions pròpies de les Diputacions Provincials que siguen d’interés general comunitari. A estos efectes, i en el marc de la llegislació de l’Estat, per llei de les Corts Valencianes, aprovada per majoria absoluta, s’establiran les fòrmules generals de coordinació i la relació de les funcions que deguen ser coordinades, fixant-se, en son cas, les singularitats que, segons la naturalea de la funció, siguen indispensables per a la seua més adequada coordinació. Als efectes de coordinar estes funcions, els presuposts de les Diputacions, que estes elaboren i aproven, s’uniran als de la Generalitat Valenciana.

Quatre. Les Diputacions Provincials actuaran com a institucions de la Generalitat Valenciana i estaran someses a la llegislació, reglamentació i inspecció d’estes, en tant en quant s’eixecuten competències delegades per la mateixa.

Cinc. Si una Diputació Provincial no complira les obligacions que el present Estatut i unes atres lleis de les Corts Valencianes li imponguen, el Consell, previ requeriment al President de la Diputació de que es tracte, podrà adoptar les mides necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós de tals obligacions. La Diputació Provincial podrà recórrer front al Tribunal Superior de Justícia Valencià, previst en el present Estatut.

Les Corts Valencianes, per majoria absoluta, podran revocar la delegació de l’eixecució d’aquelles competències en les que l’actuació de les Diputacions atente a l’interés general de la Comunitat Autònoma.

Artícul quarantahuit.

U. La Comunitat Autònoma Valenciana dispondrà, per a l’adequat desenroll i eixecució de les seues competències, del patrimoni i facenda propis.

Dos. L’activitat financera de la Comunitat Valenciana no supondrà, en cap de cas, l’establiment de privilegis econòmics o socials.

Tres. La Generalitat Valenciana gojarà del tractament fiscal que la llegislació establixca per a l’Estat.

Artícul quarantanou.

U. En el cas de que la Generalitat, quan aixina ho preveja la llegislació sobre Règim Local, establixca tributs sobre fets precisament subjectes a l’imposició municipal per les Corporacions Locals, la Llei que establixca el tribut establirà les mides de compensació o coordinació en favor d’estes Corporacions, de manera que els ingressos de les mateixes no es vegen ni minvats ni reduïts en les seues possibilitats de creiximent futur.

Dos. Els ingressos dels Ents Locals de la Comunitat Valenciana, consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionals, es percebran per mig de la Generalitat, que els distribuirà d’acort en els criteris llegals que la llegislació de l’Estat establixca per a les referides participacions.

Artícul cinquanta.

U. El patrimoni de la Generalitat està integrat per:

a) Els bens i drets dels que siga titular I’Ent Preautonòmic en el moment de l’aprovació del present Estatut.

b) Els bens i drets afectes als servicis transferits per l’Estat a l’Ent Preautonòmic.

c) Els bens procedents d’herències intestades, quan el causant ostentara la condició jurídica de valencià, en els térmens que establixca la llegislació de l’Estat.

d) Els bens i drets adquirits per la Generalitat per mig de qualsevol títul jurídic vàlit.

Dos. El patrimoni de la Comunitat Autònoma, la seua administració, defensa i conservació, seran regulats per Llei de les Corts Valencianes.

Artícul cinquantaú.

La Facenda de la Comunitat Autònoma es constituïx per:

a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i demés drets privats, llegats, donacions i subvencions.

b) Els seus propis imposts, taxes i contribucions especials, d’acort en lo que establixca la llei prevista en l’artícul cent cinquantasset, tres, de la Constitució.

c) Els rendiments dels imposts cedits per l’Estat.

d) Els recàrrecs sobre els imposts estatals.

e) Un percentage de participació en la recaptació total de l’Estat, incloent els rendiments dels monopolis fiscals.

f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels Presuposts Generals de l’Estat.

g) L’emissió de deute i el recurs al crèdit.

h) Els ingressos procedents del Fondo de Compensació interterritorial.

i) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de la seua competència.

j) Qualsevol atre tipo d’ingressos que puguen obtindre’s en virtut de les lleis.

Artícul cinquantadós.

U. Es cedix a la Generalitat Valenciana, en els térmens prevists en el número tres d’est artícul, el rendiment dels següents tributs:

a) Impost sobre el Patrimoni Net.

b) Impost sobre Transmissions Patrimonials.

c) Impost sobre Successions i Donacions.

d) L’imposició general sobre les vendes de la seua fase minorista.

e) Els imposts sobre consums específics en sa fase minorista, excepte els recaptats per mig de monopolis fiscals.

f) Les taxes i demés exaccions sobre el joc. L’eventual supressió o modificació d’algun d’estos tributs, implicarà l’extinció o modificació de la cessió, sense perqué de les compensacions que s’establixquen per l’Estat d’acort en el Consell.

Dos. El contingut d’est artícul es podrà modificar per mig d’acort del Govern en la Comunitat Autònoma, que serà tramés pel Govern com a proyecte de llei. A estos efectes, la modificació del present artícul no es considerarà modificació de l’Estatut.

Tres. L’alcanç i condicions de la cessió s’establiran per la Comissió Mixta esmentada en la disposició transitòria tercera que, en tot cas, ho referirà a rendiments de la Comunitat Autònoma. El Govern trametrà l’acort de la Comissió com a proyecte de llei, o, si concorregueren raons d’urgència, com a Decret-llei, en el terme de sis mesos, a partir de la constitució de les primeres Corts Valencianes.

Artícul cinquantatrés.

U. La participació en els imposts de l’Estat, citada en la lletra e) de l’artícul cinquantaú, es fixarà d’acort en el Parlament i el Govern de l’Estat, en subjecció a les normes de la Llei Orgànica, que desenrolla l’artícul cent cinquantasset de la Constitució.

Dos. El Percentage de participació es revisarà en els suposts prevists en la Llei, i, en tos cas, cada cinc anys.

Artícul cinquantaquatre.

La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels seus tributs propis, els cedits i les formes de colaboració en estes matèries, en relació als imposts de l’Estat, s’adequarà a la Llei Orgànica establida en l’artícul cent cinquantasset, tres, de la Constitució.

Artícul cinquantacinc.

U. Correspon al Govern valencià l’elaboració del presupost de la Generalitat, el qual deu ser somés a les Corts Valencianes per a la seua aprovació. Tota proposició o esmena que suponga un aument dels crèdits o disminució dels ingressos presupostaris, requerirà la conformitat del Govern valencià per a la seua tramitació.

Dos. El Presupost de la Generalitat serà únic i s’elaborarà en criteris homogéneus en els de l’Estat. El presupost té caràcter anual.

Tres. El presupost inclourà necessàriament la totalitat dels ingressos i despeses dels organismes i, en son cas, els beneficis fiscals que afecten als tributs propis establits per les Corts Valencianes.

Quatre. El presupost deu ser presentat a les Corts Valencianes, per lo manco en dos mesos d’antelació al començament del corresponent eixercici. Si aquell no estiguera aprovat el primer dia de l’eixercici, s’entendrà prorrogat el de l’eixercici anterior fins l’aprovació.

Artícul cinquantassís.

U. La Generalitat, per mig d’acort de les Corts Valencianes, podrà emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió.

Dos. El volum i característiques de les emissions s’establirà d’acort en l’ordenació general de la política creditícia i en coordinació en l’Estat.

Tres. Els títuls emesos tindran la consideració de fondos públics a tots els efectes.

Quatre. Si l’Estat emet deute que afecte a un servici traspassat a la Generalitat Valenciana, està tindrà dret a una participació en funció del servici que presta.

Artícul cinquantasset.

La Generalitat Valenciana queda facultada per a constituir institucions de crèdit especialisades i unes atres institucions necessàries per a la seua política econòmica, en els térmens establits en la llegislació de l’Estat.

Artícul cinquantahuit.

U. La Generalitat Valenciana, en l’eixercici de les competències que li venen atribuïdes pel present Estatut, podrà constituir entitats i organismes per al foment de la plena ocupació i el desenroll econòmic i social.

Dos. La Generalitat Valenciana està facultada, per mig de llei de les seues Corts, per a constituir un sector Públic propi que es coordinarà en l’estatal.

Tres. En els térmens i número que establixca la llegislació general del l’Estat, la Comunitat Autònoma Valenciana propondrà les persones que han de formar part dels òrguens d’administració d’aquelles Empreses públiques de titularitat estatal implantades en el seu territori.

Artícul cinquantanou.

El control econòmic i presupostari de l’activitat financera de la Generalitat Valenciana correspon a la Sindicatura de Contes, sense perjuí de lo establit en la llegislació de l’Estat. Una llei de les Corts Valencianes fixarà la seua composició i funcions, aixina com l’Estatut dels seus membres.

Artícul xixanta.

Per llei de les Corts Valencianes es podrà crear un Consell econòmic-social. En dita llei es regularà la seua composició, funcions i Estatut dels seus membres.

Artícul xixantaú.

U. L’iniciativa de reforma de l’Estatut correspon al Consell, a la quinta part dels membres de les Corts Valencianes o a les Corts Generals. La reforma de l’Estatut deurà ser aprovada per les Corts Valencianes, per mig d’acort adoptat per tres quintes parts dels seus membres, excepte que tan sols tinguera per objecte l’ampliació de l’àmbit competencial, en el qual cas bastarà la majoria simple de les Corts Valencianes.

Dos. Les tramitacions posteriors a l’aprovació per les Corts Valencianes de la modificació pretesa seran les mateixes que es requeriren per a l’aprovació del present Estatut.

Tres. Si la reforma no obtinguera les majories previstes per a cada cas en l’apartat u del present artícul, o els requisits exigits per a la seua aprovació, no es podrà iniciar nou procediment de reforma sobre el mateix punt durant el mateix manament de les Corts Valencianes.

Quatre. Si les Corts Generals no aproven la reforma proposta, es tornarà a les Corts Valencianes per a nova delliberació, acompanyant escrit motivat sobre el punt o punts que hagueren ocasionat la seua devolució i proponent solucions alternatives.

Primera.

L’eixercici de les competències financeres s’ajustarà a lo dispost en la Llei Orgànica de Finançació de les Comunitats Autònomes.

Segona.

El Govern Valencià i el Consell de Cultura informaran el corresponent anteproyecte de la norma estatal que regule la situació de l’archiu de la Corona d’Aragó, el Patronat del qual contarà, en tot cas, en una representació paritària de les Comunitats Autònomes interessades en el mateix.

Primera.

En l’aprovació del present Estatut i fins tant s’eixercite la competència estatal contemplada en l’artícul cent cinquanta coma dos, de la Constitució, totes les competències compreses en el Títul III del present Estatut podran ser assumides des de la seua entrada en vigor, d’acort en els criteris que a continuació s’establixen:

a) Les facultats d’eixecució de la llegislació que corresponen a l’Estat en dites matèries, conforme l’artícul cent quarantanou de la Constitució, seran assumides per la Comunitat Autònoma per mig dels corresponents Decrets de traspàs dels servicis necessaris per a fer-les efectives, acordats pel procediment establit en la Disposició Transitòria segona del present Estatut.

b) La Potestat llegislativa sobre tals matèries, en quant no es trobe reservada a l’Estat per la Constitució, podrà ser eixercida per la Comunitat en tota l’amplària prevista en l’artícul cent cinquanta d’aquella.

Segona.

U. Sense perjuí de la competència dels Tribunals, aixina com de les específiques modalitats de control que sobre les facultats llegislatives puguen establir les lleis estatals a que es referix l’artícul cent cinquanta de la Constitució, la Comunitat Autònoma ajustarà l’eixercici de les facultats transferides als següents principis i controls:

a) La Comunitat Autònoma està obligada a facilitar a l’Administració de l’Estat l’informació que esta solicite sobre la gestió del servici.

b) Les facultats i servicis transferits han de mantindre, com a mínim, el nivell d’eficàcia que tenien ans de la transferència; no podran ser causa de desequilibris financers de la Comunitat o de destrucció greu dels recursos naturals i econòmics, aixina com tampoc podran introduir desigualtat entre els individus o grups, ni anar contra la solidaritat individual o colectiva dels espanyols.

c) En cas d’incompliment dels requisits anteriors l’Estat advertirà formalment d’això a la Comunitat, i si esta manté la seua actitut, el Govern podrà suspendre, a partir dels tres mesos, les facultats i servicis, donant conte d’això a les Corts Generals, les quals resoldran sobre la procedència de la decisió del Govern, alçant la suspensió o acordant la revocació de l’eixercici de la facultat transferida.

Dos. En els Decrets concrets de traspàs es precisaran, a més, els mijos financers que hagen d’acompanyar-los, aixina com, en son cas, d’atres fòrmules específiques de control sobre les facultats eixecutives de la Comunitat Autònoma que per llei li corresponguen a l’Estat.

Tercera.

U. En el terme de trenta dies des de la promulgació del present Estatut, els parlamentaris triats en les eleccions generals de mil noucents setantanou, més uns atres tants membres designats pels partits polítics pels quals foren presentats en la mateixa proporció, es constituiran en una Assamblea que desempenyorarà, en quant siguen aplicables, les funcions atribuïdes pel present Estatut a les Corts Valencianes, de forma transitòria, fins les primeres eleccions a les mateixes. Les conseqüències jurídiques del control polític de l’eixecutiu seran adoptades per majoria qualificada de dos terços.

Dos. Durant el periodo transitori esmentat en l’apartat anterior, el Consell estarà compost per dotze membres, dels quals nou seran designats pels partits polítics en representació parlamentària en el territori de la Comunitat, en proporció al número de parlamentaris obtesos per cada u d’ells en les eleccions generals de mil noucents setantanou. Els atres tres es designaran u per cada una de les tres Diputacions Provincials, d’entre els seus membres.

Quarta.

U. En la finalitat de transferir a la Generalitat Valenciana les funcions i atribucions que li corresponguen d’acort en el present Estatut, es crearà una Comissió Mixta paritària integrada per representants de l’Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana. La dita Comissió Mixta establirà les seues normes de funcionament. Els membres de la Comissió Mixta, representants de la Generalitat Valenciana, donaran conte periòdicament de la seua gestió a les Corts Valencianes.

Dos. Els acorts de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern, que els aprovarà per mig de Decret, figurant aquells com a anexes al mateix, i seran publicats simultàneament en el «Bolletí Oficial de l’Estat» i en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana», adquirint vigència a partir d’esta publicació.

Tres. Per a preparar els traspassos i per a verificar-los per blocs orgànics de naturalea homogénea, la Comissió Mixta de Transferències estarà assistida per Comissions Sectorials d’àmbit nacional, agrupades per matèries, el comés fonamental de les quals serà determinar, en la representació de l’Administració de l’Estat, els traspassos de mijos personals, financers i materials que dega recebir la Comunitat Autònoma. Les Comissions Sectorials traslladaran les seues propostes d’acort a la Comissió Mixta que les haurà de ratificar.

Quatre. Serà títul suficient per a l’inscripció en el Registre de la Propietat, del traspàs de bens i mobles de l’Estat a la Comunitat Autònoma, la certificació per la Comissió Mixta dels acorts governamentals degudament promulgats. Esta certificació deurà contindre els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendaments de locals per a oficines públiques dels servicis que es transferixquen no donarà dret a l’arrendador a extinguir o renovar el contracte.

Cinc. Els funcionaris adscrits a servicis de titularitat estatal o a unes atres institucions públiques que resulten afectades pels traspassos a la Comunitat Autònoma passaran a dependre d’esta, sent-los respectats tots els drets de qualsevol orde i naturalea que els corresponga en el moment del traspàs, inclús el de participar en els concursos de trasllat que convoque l’Estat en igualtat de condicions en els demés membres del seu cos, podent eixercir d’esta manera el seu dret permanent d’opció.

Mentres la Generalitat Valenciana no aprove el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria.

Sis. La Comissió Mixta, creada d’acort en el Real Decret quatrecents setantasset/mil noucents setantahuit es considerarà dissolta quan es constituïxca la Comissió Mixta a que es referix l’apartat primer de la present Disposició transitòria.

Quinta.

U. Fins que s’haja completat el traspàs dels servicis corresponents a les competències fixades a la Comunitat Valenciana en est Estatut, l’Estat garantisarà la finançació dels servicis transferits a esta, en una cantitat igual al cost efectiu del servici en el moment de la transferència.

Dos. Per a garantisar la finançació dels Servicis adés referits, la Comissió Mixta prevista en la Disposició transitòria anterior adoptarà un método encaminat a fixar el percentage de participació previst en l’artícul cinquantadós. El método a seguir tindrà en conte tant els costs directes com els costs indirectes dels servicis, aixina com les despeses d’inversió que corresponguen.

Tres. Al fixar les transferències per a inversions es tindrà en conte, en la forma progressiva que s’acorde, la conveniència d’equiparar els nivells de servicis de tot el territori de l’Estat, establint-se en son cas, les transferències necessàries per al funcionament dels servicis.

La finançació a que es referix est apartat tindrà en conte les aportacions que es realisen en la Generalitat Valenciana, partint del Fondo de Compensació a que es referix l’artícul cent cinquantahuit de la Constitució, aixina com l’acció inversora de l’Estat en la Comunitat Valenciana que no siga d’aplicació del dit Fondo.

Quatre. La Comissió Mixta a que es referix l’apartat dos d’esta Disposició fixarà el citat percentage, en el que es considerarà el cost efectiu global dels servicis transferits per l’Estat a la Comunitat Autònoma, minorat pel total de la recaptació obtesa per esta pels tributs cedits per l’Estat en els Capítuls I i II de l’últim presupost anterior a la transferència dels servicis.

Sexta.

En lo relatiu a Televisió, l’aplicació de l’apartat tres de l’artícul trentasset del present Estatut supon que l’Estat otorgarà en règim de concessió a la Generalitat Valenciana l’utilisació d’un tercer canal de titularitat estatal que deu crear-se específicament per a la seua emissió en el seu territori, en els térmens que preveja la citada concessió.

Fins la posta en funcionament efectiu d’este nou canal de televisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) articularà per mig de la seua organisació en el territori de la Comunitat Valenciana, un règim transitori de programació específica per al mateix, que Televisió Espanyola emetrà com a base per a la determinació de la subvenció que poguera concedir-se a la Generalitat Valenciana, durant els dos primers anys de funcionament del nou canal a que es referix la present Disposició transitòria.

Sèptima.

U. Prèvia votació favorable de les Corts Valencianes en el seu periodo transitori, el Consell, d’acort en el Govern de l’Estat, convocarà les primeres eleccions, que es celebraran entre l’u de febrer i el trentaú de maig de mil noucents huitantatrés.

Dos. En estes primeres eleccions el sistema electoral s’ajustarà a les següents normes: a) La circumscripció electoral de la província; b) Correspondran vintinou Diputats a la província d’Alacant, vinticinc a la de Castelló i trentacinc a la de Valéncia; c) L’escrutini s’ajustarà a les normes que rigen per a les eleccions al Congrés dels Diputats; d) i, en tot cas, regiran els llímits establits en l’artícul dotze coma dos del present Estatut.

Octava.

La creació del Consell Econòmic-Social Valencià tindrà lloc una volta promulgada la llei a que es referix l’artícul cent trentanou coma dos, de la Constitució.

Novena.

U. Fins que no es constituïxca definitivament el Tribunal Superior de Justícia Valencià, les seues competències seran assumides per l’Audiència Territorial de Valéncia.

Dos. D’acort en lo que disponga la Llei Orgànica del Poder Judicial, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia Valencià cobrirà interinament les vacants existents o que es produïxquen en els òrguens jurisdiccionals, en el seu àmbit territorial. Igual facultat ostentarà respecte als funcionaris al servici de l’Administració de Justícia.

DISPOSICIÓ FINAL

El present Estatut entrarà en vigor el mateix dia de sa publicació en el «Bolletí Oficial de l’Estat».

Per tant,
Mane a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guarden i facen guardar esta Llei Orgànica.

Palau de la Sarsuela, Madrit, a u de juliol de mil noucents huitantadós.

JOAN CARLES R.

El President del Govern,
LLEOPOLT CALVO-SOTELO I BUSTELO