Diccionari General de la Llengua Valenciana

Este diccionari de la llengua valenciana, arreplega tot el lèxic valencià. Té un total de 77.156 paraules en indicació de la categoria gramatical, gènero i número. Totes les paraules tenen la seua definició en valencià i l’explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És resultat d’un treball de més de dèu anys de l’Ilm. Sr. En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV. Està editat en dos luxosos toms. La seua presentació tindrà lloc el dia 20 de decembre a les 19:00 hores en l’Ateneu Mercantil de Valéncia. És una edició llimitada, per lo que recomanem faça la seua reserva anticipadament. Si fa la seua reserva ara obtindrà un desconte sobre el preu que tindrà l’obra quan ixca a la venda.

El diccionari està disponible per a consultar-lo per internet en: http://diccionari.llenguavalenciana.com

Opcions de reserva:

• Per teléfon: 96 391 69 65
• En la botiga virtual de la RACV.
• Per mig de formulari de solicitut de reserva.

Per a realisar el diccionari s’han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant per Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Martí Gadea, Fullana, seguint un criteri d’estricta valencianitat llingüística.

És un diccionari normatiu, per lo que si la paraula és una variant antiga, dialectal, local…, es remet a formes més generals, correctes o actuals.

Quan una paraula forma part d’una frase feta o un gir, com per eixemple “No parar en torreta”, es dona entrada de la frase en la paraula “parar” i s’explica seguidament el significat de la frase, intentant arreplegar la major part de la fraseologia valenciana.

Quan acaben les definicions i en el cas de que una paraula necessite algun comentari gramatical, sobre la seua fonètica o qualsevol atra cosa, s’afig una observació i darrere de les observacions, en alguns casos, apareixen els refrans a on eixa paraula s’utilisa, com a eixemple de l’us de la paraula.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l’argot, llenguage coloquial o vulgar. En la mida de lo possible dona entrada a llenguages molt més específics com el del cultiu de l’arròs, de la pansa, de la palmera, menjars, el fútbol…

En el cas que una paraula siga pròpia d’un llenguage concret o un determinat nivell de llenguage s’indica en abreviatures de jurídic, lliteratura, arquitectura, biologia, coloquial, vulgar… El diccionari dona entrada als arcaismes utilisats en la lliteratura clàssica o llengua antiga, indicant-se sempre que es tracta d’una forma arcaica i remetent-la a la seua equivalent en la llengua moderna. També es dona entrada a les variants formals i ortogràfiques antigues remetent-les a la forma moderna.

Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d’un dialectalisme o localisme. Els localismes i dialectalismes se remeten a les formes valencianes generals -si les tenen-.

En cas de dubte o necessitat de prendre una decisió normativa la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes ha debatut i pres un acort que s’ha reflectit en el diccionari. La majoria dels membres de la Secció han colaborat activament en la redacció final i correcció de l’obra, que ha contat en un gran número d’informants repartits per tot el territori valencià. Hui en dia no hi ha en llengua valenciana un diccionari tan complet que reunixca totes estes característiques.