Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.
— | documents:informes:la_declaracio_universal_dels_drets_llinguistics_i_el_cas_valencia [09/05/2015 16:51] (Actual) – creat Bernat | ||
---|---|---|---|
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | ====== La Declaració Universal dels Drets Llingüístics i el cas valencià ====== | ||
+ | |||
+ | Comunicació del Dr. Voro López Verdejo al 9th International Conference on Law and Language Law, Language and Linguistic Diversity. | ||
+ | Beijing, China. Setembre 15-18, 2004 | ||
+ | |||
+ | ===== Antecedents i consideracions de la Declaració Universal dels Drets Llingüístics. ===== | ||
+ | |||
+ | L’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) per l’Assamblea General de l’Organisació de les Nacions Unides el 10 de decembre de 1948 supongué l’inici d’una nova era en que els diversos estats i nacions del món es comprometien a garantisar una série de drets mínims consubstancials a qualsevol ser humà pel fet de ser-ho, en independència de qualsevol atra consideració o circumstància. Com diu l’Artícul 1 de la DUDH, “Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, | ||
+ | |||
+ | Els 30 artículs de la DUDH, en ser extensos, no podien abraçar tots els casos i matisos que poden afectar a les persones en relació als seus drets fonamentals. Per tant, diverses institucions, | ||
+ | |||
+ | Dins d’esta llínea de desenroll de la DUDH cal emmarcar la proclamació de la Declaració Universal del Drets Llingüístics (DUDL). ¿Era necessària una declaració específica per ad estos drets? Aixina ho entengueren les diverses institucions i ONG preocupades per la defensa de les llengües minoritàries, | ||
+ | |||
+ | La diversitat llingüística està amenaçada. Les grans llengües de cultura tendixen a ser utilisades en major o menor grau per cada volta un major número d’usuaris, | ||
+ | |||
+ | Estos processos de substitució llingüística topeten directament en la defensa de l’universalisme ya que este busca el respecte la diversitat llingüística i cultural i pretén la superació de les tendències homogeneisadores o a l’autoaïllament. La DUDL se presenta com un mig fonamental per a corregir els desequilibris llingüístics, | ||
+ | |||
+ | ===== La llengua valenciana. ===== | ||
+ | |||
+ | |||
+ | La llengua valenciana és la llengua pròpia de Valéncia, nacionalitat històrica hereua de l’antic Regne de Valéncia. És una llengua de cultura en tradició i prestigi lliterari a escala europea. Gojà d’un Segle d’Or (s. XV), en l’actualitat és llengua oficial i protegida per la llei en el païs a on es parla i està en quasi igualtat jurídica en l’atra llengua en que competix, el castellà. No obstant, si actualment podem parlar d’una llengua minoritària o amenaçada és per una série de factors adversos especialment incidents en els tres segles de marginació i persecució oficial que patí. En 1707, a rant de la pèrdua de l’independència política com a estat autoorganisat dins de la Corona Espanyola, el Regne de Valéncia veu com el castellà passa a ser la llengua oficial, inicialment de l’administració pero posteriorment també de l’escola, l’Iglésia, | ||
+ | |||
+ | ===== Influència espanyola en el cas valencià. ===== | ||
+ | |||
+ | Dins de la Corona Espanyola els diversos regnes sentiren des de ben pronte l’influència i el prestigi com a llengua de cultura de la llengua castellana. Esta especial consideració per la llengua de la Cort es va vore reforçada pel desequilibri geopolític que la conquista d’Amèrica causà, ya que els beneficis d´esta estigueren exclusivament en mans castellanes i vedats, | ||
+ | |||
+ | La Constitució de 1978, que establix que el Regne d´Espanya és una nació de nacionalitats i regions, supongué un canvi radical en el concepte de l’Estat. Algunes nacionalitats històriques s’han beneficiat clarament i algunes regions s’han trobat en una autonomia administrativa que mai hagueren ensomiat. No obstant, en el cas valencià podem parlar d’un canvi que té molt de formal. La categoria de nacionalitat històrica està reconeguda per l’Estatut d’Autonomia, | ||
+ | |||
+ | Per a entendre açò cal examinar el procés constituent. Durant la transició política espanyola era evident que calia trobar un equilibri entre les forces polítiques provinents del règim anterior i les forces nacionalistes que havien sobrevixcut al franquisme. Les atres forces democràtiques ajudaren a trobar una síntesis que respectava l’unitat d’Espanya al temps que prometia àmplia autonomia política a les nacionalitats històriques. No obstant, per a garantisar la coherència i, a la llarga, la viabilitat de l’Estat, les forces polítiques majoritàries consideraren convenient estendre l’autonomia a totes les nacionalitats i regions per a evitar diferències massa cridaneres mentres intentaven evitar o, a lo manco, minimisar l’aparició de noves identitats nacionals fortes. | ||
+ | |||
+ | ===== Influència catalana en el cas valencià. ===== | ||
+ | |||
+ | El nacionalisme català creix en la segona mitat del segle XIX com a moviment romàntic equiparable als seus homòlecs centreuropeus. S’adherix plenament a la màxima: “una llengua, una nació, un estat”. El retrobament de la cultura pròpia com a orige i fonament de la nació catalana crea la necessitat de prestigiar la llengua pròpia. No obstant, si analisem la producció lliterària estrictament catalana es comprova que esta carix de figures rellevants fins a la Renaixença (s.XIX). En realitat, els seus antecedents culturals partixen de la lliteratura provençal trobadoresca i de l’influència dels escritors valencians del XV. Aixina, assistim a una doble maniobra secessionista i anexionista tendent a crear una lliteratura catalana important i independent: | ||
+ | |||
+ | El component cultural i polític del catalanisme estan íntimament lligats i s’influiran mútuament fins a concretar-se, | ||
+ | |||
+ | De fet, l’anexió llingüística del valencià al català implica la dialectalisació del primer, les formes característiques del qual passen a ser considerades perilloses desviacions i el seu us amenaça “l’unitat de la llengua”. L’objectiu final passa a ser l’adopció plena per part dels escritors valencians de l’estàndart lliterari català, basat en el dialecte de Barcelona. El procés s’inicia a partir de l’unificació ortografia (parcialment conseguida en 1932) i s’estén després a la gramàtica i al lèxic. Dins d’esta llògica, es procedix a negar la validea del nom històric de la llengua, valencià, i a promoure com a única denominació vàlida i “científica” la de català. La forta resistència popular dels valencians a l’adopció de formes llingüístiques alienes i a perdre el nom de la seua llengua han paralisat parcialment este procés. | ||
+ | |||
+ | Respecte a l’anexió política, per a conseguir-la s’ataca sistemàticament l’identitat dels valencians com a poble (que no serien sino, com a molt, una variant dels catalans). Es nega la cohesió històrica d’a lo manco 500 anys alegant la fragmentació “vertical” del territori | ||
+ | |||
+ | ===== Sinèrgia espanyola i catalana en el cas valencià. ===== | ||
+ | |||
+ | La vida política de la jove democràcia espanyola s’ha vist condicionada per les tensions entre els nacionalismes dits “perifèrics” i la visió d’Estat dels partits polítics d’àmbit espanyol. Inclús en el cas més conflictiu, el vasc, la necessitat de cooperar en la governabilitat respectiva estatal/ | ||
+ | |||
+ | El següent eixemple de desaparició de l’identitat valenciana és ben aclaridor a partir de dos texts. El primer és un fragment de l’artícul sobre Joanot Martorell que apareix en la Enciclopedia Universal Europeo Americana publicada en Barcelona per l´editorial Espasa Calpe (1928). | ||
+ | |||
+ | > // | ||
+ | |||
+ | És dir, per al redactor de l’artícul nos trobem en el cas d’un autor espanyol, naixcut abans de consolidar-se Espanya com a monarquia única (en Carles V, a principis del s. XVI) i que escriu en català. El gentilici “valenciano” se considera innecessari i “Valencia” és reduïx a un topònim urbà sense connotacions territorials. | ||
+ | |||
+ | Afortunadament, | ||
+ | |||
+ | > //[...] me atrevire expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se.n puxa alegrar [...]// | ||
+ | |||
+ | És dir, l’autor té clar que escriu en vulgar (llengua) valenciana i que es de nació valenciana (no de la ciutat de Valéncia, sino pertanyent al poble valencià). La divergència entre la realitat i lo que es vol fer creure des de la cultura oficial és ben cridanera. | ||
+ | |||
+ | En el tema llingüístic, | ||
+ | // | ||
+ | La Declaració Universal dels Drets Llingüístics comentada segons el cas valencià.// | ||
+ | |||
+ | Vists els antecedents anem a passar a comentar alguns aspectes especialment rellevants de la DUDL que són d’aplicació en el cas valencià. El text original va en lletra cursiva. | ||
+ | |||
+ | //Artícul 1.//\\ | ||
+ | //Esta Declaració entén com a comunitat llingüística tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s' | ||
+ | |||
+ | El Poble Valencià és una comunitat llingüística assentada històricament en el territori de l' | ||
+ | |||
+ | // Artícul 2.//\\ | ||
+ | //1. Esta Declaració considera que, en els casos en que diferents comunitats i grups llingüístics concorren en un territori compartit, l' | ||
+ | |||
+ | La Constitució Espanyola (Artícul 3. 1) i l' | ||
+ | |||
+ | //Artícul 3.//\\ | ||
+ | //1. Esta Declaració considera com a drets personals inalienables, | ||
+ | * //el dret a ser reconegut com a membre d'una comunitat llingüística;// | ||
+ | |||
+ | Des del moment en que es nega l’existència de la comunitat llingüística valenciana és evident que no podem ser reconeguts com a membres d’ella. | ||
+ | |||
+ | * //el dret a l'us de la llengua en privat i en públic;// | ||
+ | |||
+ | L’us privat està garantisat pero el dret a l’us públic entropeça en moltes llimitacions. No és gens fàcil “viure” en valencià en les ciutats. | ||
+ | |||
+ | * //el dret a l'us del propi nom;// | ||
+ | |||
+ | Poques persones tenen el nom en la seua llengua i a sovint es troben en resistències a l’hora d’usar-lo. Respecte al nom de la llengua, l’únic nom en acceptació social i llegal és el de “valencià”, | ||
+ | |||
+ | * //el dret de mantindre i desenrollar la pròpia cultura;// | ||
+ | |||
+ | Este dret es veu condicionat per les traves i dificultats implícites que moltes administracions públiques i moltes institucions acadèmiques posen als qui defenen l’autoctonia de la llengua valenciana. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | //2. Esta Declaració considera que els drets colectius dels grups llingüístics, | ||
+ | |||
+ | * //el dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mijos de comunicació;// | ||
+ | |||
+ | La prensa s’edita quasi completament en castellà, són molt escasses les revistes i els mijos audiovisuals pràcticament no usen el valencià llevat dels públics, que fan un us simbòlic. | ||
+ | |||
+ | el dret a ser atesos en la seua llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques. | ||
+ | |||
+ | Reconegut per llei, ben poques vegades es pot eixercir plenament. | ||
+ | |||
+ | //Artícul 9.//\\ | ||
+ | //Tota comunitat llingüística té el dret de codificar, estandardisar, | ||
+ | |||
+ | Els valencians hem tingut des de sempre consciència de llengua pròpia i hem codificat i desenrollat la nostra llengua sense interferències induïdes o forçades fins a époques molt recents i reclamem el nostre dret a continuar fent-ho en llibertat. | ||
+ | |||
+ | //Artícul 31.//\\ | ||
+ | //Tota comunitat llingüística té el dret de preservar i usar en tots els àmbits i ocasions el seu sistema onomàstic.// | ||
+ | |||
+ | Els valencians tenim dret a usar els nostres noms propis, els nostres topònims i, per supost, a dir valenciana a la nostra llengua. | ||
+ | |||
+ | ===== Conclusions. ===== | ||
+ | |||
+ | Els valencians, com qualsevol atre poble, reclamem que se nos reconega com a tals i se nos permeta eixercir els Drets Llingüístics reconeguts en esta Declaració Universal. La defensa dels drets llingüístics és un camp relativament inexplorat pels qui han treballat per la defensa de la llengua i l’identitat valencianes i s’alça com a una nova llínea que nos obri noves perspectives i en la que cal treballar activament. | ||
+ | |||
+ | ===== Bibliografia. ===== | ||
+ | |||
+ | * Calpe A.V, López V. Declaració Universal dels Drets Llingüístics i el cas valencià. Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2002. | ||
+ | * Constitució Espanyola (1978) | ||
+ | * Declaració Universal dels Drets Llingüístics (1996). | ||
+ | * Enciclopedia Universal Europeo Americana. Barcelona: Espasa Calpe, 1928. | ||
+ | * Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982). | ||
+ | |||