En determinades posicions, les grafies g i j representen el sò palatal africat sonor, transcrit fonèticament per [ğ]. La g apareix davant de les vocals e, i, mentres que la j ho fa davant de la a, la o i la u. El sò [ğ] no apareix mai en final de paraula, excepte casos de fonètica sintàctica.
a) davant de les vocals e, i:
gent, giner, sageta, regirar…
Excepte quan es tracte dels grups -ecc- i -ect-; en este cas s’escriu j:
objecció, subjecció, interjecció, objecte, objectiu, adjectiu, …
i en una série de paraules d’orige grec o hebreu com:
jerarca, jerarquia, jeroglífic, Jerònim, Jeremies, Jesús, jesuïta, Jerusalem, Jehovà…
o estrangeres:
jersei…
b) En el grup ig que es forma en interior de paraula en diverses persones dels verps acabats en -gir-; darrere d’este grup apareix una atra g:
afigga, rigga, frigga, lligga, corrigga…
c) En posició final de paraula la -g -darrere d’una i- o el grup -ig -darrere d’una atra vocal- representen el sò palatal africat sort [č], pero cal tindre present que en la derivació pot transformar-se en sonor:
mig a mija, miger, mijana…
oreig a orejar…
a) Davant de les vocals a, o, u:
jaure, jagant, joguet, joquer, junc, aljup, pujar…
(Ademés cal recordar els casos indicats en l’apartat a de la grafia g).
b) Darrere dels prefixos ad-, sub-, ob-, i uns atres:
adjacent, subjuntiu, objectiu, injecció, conjurar.
Excepte: proyecte i derivats.
c) En el plural dels substantius acabats en -ja, la j es canvia per una g:
enveja a enveges
plaja a plages
granja a granges
monja a monges
d) Cal tindre en conte que en una mateixa família de paraules poden alternar-se les grafies j o g, depenent sempre de la vocal següent:
roig a roja, rojos, rojor, roget, roges…
pluja a plujós, pluges, plugeta…
mareig a marejar, marejol, marejos, mareget…