El guió és un atre dels signes ortogràfics convencionals representat per (-), que té com a funció primordial unir (o separar, segons ho considerem) sílabes, paraules, sintagmes, oracions sanceres… També el vorem utilisat en texts (noveles, obres teatrals…) que reflectixen diàlecs; en estos casos el guió servix per a donar entrada a l’intervenció de cada interlocutor, delimita les distintes aparicions dels personages. Est últim cas dels diàlecs no presenta cap de complicació, per lo que el deixarem a banda, dedicant-nos a vore quins són els atres usos d’este signe.
Per a separar les sílabes de les paraules que no caben sanceres al final d’una llínea escrita nos servirem del guió:
| cen-drer | pe-ra |
| es-go-lar | pos-ti-guet |
| far-ci-da | bor-bo-lles |
Hem de reiterar-nos en que cap dels huit dígrafs que posseïm en l’ortografia de la llengua valenciana (ch, ig, qu, gu, ll, ny, rr, ss) poden portar per separat els components que els conformen.
Aixina, podem fer les següents separacions:
| co-che | i-gua-lar | ra-lla | pa-sse-ra |
| com-pa-nyi-a | des-qui-xa-lar | ca-rro | ca-nya |
pero no mai podem fer les següents:
| coc-he | ig-ua-lar | ral-la | pas-se-ra |
| com-pan-yi-a | desq-ui-xa-lar | car-ro | can-ya |
La separació serà sempre silàbica. No es recomana que a un extrem o a l’atre de la llínea en l’escritura quede una lletra a soles (una vocal); no obstant, és perfectament permissible. És el cas d’aquelles paraules de les quals la primera o l’última sílaba està formada per una vocal a soles, sense anar precedida d’una haig:
| a-ni-ma-ci-ó | po-nèn-ci-a |
| co-mi-ssi-ó | a-ssis-tèn-ci-a |
| e-xa-mi-nar | i-rre-ve-rent |
En les paraules formades per prefix més radical (i en algunes compostes per dos radicals) s’accepta la separació del prefix respecte del radical al qual acompanya, o be una simple separació silàbica, encara que part del prefix passe a la sílaba vinent:
| trans-ac-ci-ó | tran-sac-ci-ó |
| an-ar-qui-a | a-nar-qui-a |
| des-o-cu-pa-ci-ó | de-so-cu-pa-ci-ó |
| ex-a-cer-bar | e-xa-cer-bar |
| nos-a-tres | no-sa-tres |
No obstant, en estos casos (i perque en molts d’ells hi haurà dubte) és preferible la separació morfològica (és dir, del prefix) a la silàbica:
con-hort o co-nhort
in-hu-ma-na o i-nhu-ma-na
Recordem també que la vocal i en valencià no forma mai diftonc en cap atra vocal que la puga seguir. Per tant, a final de llínea, la i ha de separar-se de la vocal que duga darrere (quan la duga), perque sempre serà de la sílaba següent:
| tri-um-vir | di-ürn |
| tri-em | con-di-ci-o-nar |
| va-len-ci-a-nis-me | can-vi-e |
a) Quan el verp acaba en diftonc o en consonant:
| penjar-se’n | anant-nos-en |
| encetem-lo | mireu-les |
| deixeu-vos-la | porteu-ne |
b) Quan el verp acaba en vocal, (en forma d’imperatiu) i va seguit de dos pronoms (que també s’unixen entre ells per un atre guió o per un apòstrof segons el cas):
| menja-te’l | dona-nos-la |
| trenca-te’l | dona-me’n |
| canta-nos-les | torna-los-els |
c) Quan els pronoms enclítics són ho o hi:
| porta-hi | escriu-hi |
| anant-hi | mira-ho |
| escriu-ho | nugant-ho |
Farem us del guió en l’interior de texts a on volem destacar a modo d’adició, aclariment, eixemplificació… una paraula, un sintagma, tota una frase… en un us equivalent moltes vegades al d’un paréntesis:
uns atres –que no ells– foren els encarregats
són estos –i seguiran sent– els únics que…
seguírem anant –ya sense saber perqué– a sa casa…
2.4 Qüestions gràfiques
a) No separem en valencià els numerals en guionets:
vintidós i no vint-i-dos
trentahuit i no trenta-huit
siscents i no sis-cents
b) No separem en guionets els noms composts a on apareix un punt cardinal:
surest i no sur-est
suramèrica i no sur-amèrica
c) Separem sense guionet l’adverbi no quan nega al substantiu que el seguix:
no intervenció i no no-intervenció
no res i no no-res
d) Separem els composts expressius en guionet quan u dels dos elements no té sentit independentment:
chino-chano, gori-gori
e) No separem en guionet les paraules compostes que actuen en la llengua com a paraules independents, encara que siguen el resultat d’una aglutinació, com tampoc separem els prefixos:
collvert, motocarro, parafancs, Malvarrosa, Vilarreal, despusahir, despusdemà, despusanit, contrarrevolucionari, riurau, esclatasanc, correlestotes i no coll-vert, moto-carro…
f) No separem en valencià en guionets expressions estrangeres com:
best seller, rock and roll, play boy, tutti frutti, jet set, déjà vu… i no best-seller, rock-and-roll…