La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundació pública, que des de 1915 ve treballant per la llengua i la cultura valencianes, davant de l’invitació oficial feta per la AVL el 25/05/2004, per a mantindre una reunió a on informar ad esta Real Acadèmia dels seus treballs sobre el valencià, i vistes les seues actuacions, com ara l’acort del 25-3-2002, pel qual s’aprovà el referent normatiu oficial del valencià, vol expressar la seua postura en els següents punts:
Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l’independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.
Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s’han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d’ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.
També considerem irregular el nomenament que s’ha fet dels 21 acadèmics, ya que segons la llei de creació de la AVL no s’ha fet “segons criteris d’evaluació objectiva” sino seguint uns criteris estrictament polítics.
No considerem que la nostra sensibilitat o postulats llingüístics de valencianitat i autoctonia de la llengua valenciana estiguen suficientment representats en el sí de la AVL en garanties per a poder influir de manera eficaç en les propostes finals.
És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l’Estatut d’Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.
Exigim un debat sobre ortografia valenciana entre les normes ortogràfiques del Puig i les Bases de 1932 i que s’adopte l’ortografia que més s’adapte al valencià, a l’hora que denunciem una manipulació tendenciosa de les originals bases del 32, a on no s’arreplega el dígraf -tz- en la terminació –isar, s’accepten formes com ab o lo i certs usos de la ch que hui la AVL ignora.
Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s’arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural.
No podem acceptar que el debat sobre el valencià es reduïxca a una simple negociació o mercadeig pel qual es fan oficials unes quantes paraules valencianes junt al cabal lèxic català. La llengua valenciana és molt més que un lèxic diferent i es fa necessari reconéixer i fer norma la seua morfologia nominal i verbal, la seua fonètica i la seua sintaxis que és lo que realment caracterisa al valencià.
És inacceptable que la AVL faça del valencià una dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s’oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d’introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.
És inadmissible que la AVL calle davant dels constants atacs que rep l’idioma valencià a nivell autonòmic, estatal i internacional, mostrant una falta de criteri, d’operativitat o lo que és pijor de desacort intern, prova de que no és una via vàlida per al consens que tant necessitem pel be de la recuperació, dignificació i difusió del valencià.