Com be dia en el Bolletí Número II el llavors Director de la Secció En Joan Costa: “tractant-se d’un llenguage viu, com és la nostra Llengua Valenciana, la tasca no s’acaba mai” i aixina és. En estos últims cinc anys moltes coses han passat, la Secció ara es denomina de Llengua i Lliteratura Valencianes, per a que quede constància ara i sempre de quina és la llengua i la lliteratura que tractem. Joan Costa faltà – que en glòria estiga- i la Secció té una nova direcció i uns nous membres que han aportat energies renovades; gràcies ad estes energies i ganes de fer, la faena feta i lo que hem alvançat és molt, tant que no cap ya en un simple Bolletí.
Entre els molts treballs de traducció, assessorament, elaboració d’informes i publicacions, la Secció seguix en el seu treball constant i silenciós, marcat per les fites de les seues sessions a on s’han anat aprovant correccions i noves incorporacions per al Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià, l’edició quarta del qual vorà la llum considerablement aumentada i corregida. A lo llarc de les sessions també ha anat millorant-se eixe treball enorme que és el Corrector Ortogràfic de Valencià i que en breu coneixerà la seua 3.0 edició, no cal dir que serà superior a les versions anteriors i que seguirà oferint-se a nivell internacional en Internet, junt en el Diccionari Ortogràfic i diferent material llingüístic, per mig de les pàgines webs de la Secció www.llenguavalenciana.com o www.escriu.be i per unes atres afins.
Tota la Secció, d’una manera o atra, ha colaborat en l’elaboració de la gran obra lexicogràfica que és el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Un treball ambiciós a on s’ha intentat arreplegar tot el lèxic valencià antic i modern, en totes les seues variants locals, comarcals i regionals, cultes, coloquials i vulgars, aixina com la seua etimologia, fraseologia, refranys…
La Secció ha vingut organisant el Dia de la llengua i cultura valencianes, cada 3 de març, i la Fira del Llibre Valencià des del 1992. Es tracta d’actes acadèmics de difusió i enaltiment de la llengua valenciana, a on aprofitem per a divulgar els nostres treballs i publicacions; pero hi ha una série d’estudis i acorts de la Secció que, sent de gran importància i transcendència, no apleguen a tindre una extensió suficient com per a ser publicacions independents, per això seguix vigent la necessitat d’editar periòdicament el Bolletí, a on tenen cabuda esta classe de treballs.
En este Bolletí, que és insuficient per a arreplegar tot el lèxic nou que hem anat incorporant al Diccionari Ortogràfic i que arreplega el Diccionari General, publiquem els criteris aprovats per la Secció sobre la flexió verbal valenciana, que guiaren l’obra de Juli Amadeu Àrias i Burdeos Els verps en llengua valenciana i la seua flexió, publicada per esta Secció i que ya ha conegut una segona edició. També ha aprovat la Secció uns criteris bàsics sobre la mètrica valenciana, fonamentats en l’obra Tractat de mètrica valenciana, de qui vos escriu; no podíem deixar per més temps als nostres poetes sense una guia en estes qüestions. Les regles sobre les vocals obertes i tancades també era necessari anar marcant-les i fixant-les, ya que es tracta d’una qüestió en la que s’ha de ser fidel a la fonètica valenciana, tant diferent de les veïnes castellana, catalana i mallorquina. En esta mateixa llínea està l’informe, breu pero contundent, sobre el topònim Valéncia, en é tancada i no oberta, com es pretén des d’alguns sectors per a fer-lo convergent, contra tot principi científic, filològic i històric, en la fonètica i l’ortografia catalana. Per a seguir en qüestions toponímiques també publiquem en el present Bolletí una aproximació a la toponímia internacional, es tracta d’un acostament, d’un primer pas, perque fer-la completa és un treball que haurem d’anar fent poc a poc, ya que el camí és llarc; no obstant ací es fixa la forma valenciana dels principals països i ciutats del món. També publiquem una toponímia valenciana i una atra en les capitals espanyoles i les comunitats autònomes. Completa este Bolletí l’informe que sobre la llengua valenciana es presentà al Tribunal Suprem.
Nous proyectes en tenim molts, pero per la seua importància no vullc deixar d’anunciar que els primers passos per a l’elaboració d’una Gramàtica de la Llengua Valenciana, acadèmica i de caràcter normatiu, ya els hem donats i, en l’ajuda de tots, seguirem avant.
Xavier Casp, com a Director de la Secció en el Bolletí Número I, dia tindre “l’esperança de ser útils a la llengua i lliteratura valencianes” i yo afegiria que la seua esperança s’ha convertit en el nostre convenciment i este en la nostra obligació de ser-ho.
Voro López i Verdejo
Director de la Secció