|
“Pòc a pòc, pero seguit seguit treballa
la secció de Llengua en la tasca que s’ha
imposat de donar forma al vocaocabulari castellá-valenciá,
obra tan necessaria per als amadors de nòstra llengua,
precisament en aquests moments en que per desgracia son
més els estudiosos que coneixen la llengua oficial
d’Espanya, que la d’Ausias i de Martorell i
Galba; tenim la pretensió ab el vocabulari mentat
a que aplegue el jòrn en que siga desterrada l’algarabia
que ab tanta freqüència veem usada per les
gents que ab pòca concència de la importancia
que te per a la nòstra personalitat la llengua se’n
desancien de la purea d’aquesta, errò capital
si’n pot haver.
Els escriptors nòstres ab gran fervor vòlen
donar fe de vida, i més encara, desigen, lo que’s
molt plausible, patentisar de que nòstra parla está viva,
pero son molts els que pequen de llaugerea: uns per massa
desanciament, lo que be es manifesta en els lèxics
per certs escriptors usat, en els que s’amòstra
de manera que no te dubte de que vòlen eixir del
pas sense la feixugueria de tindre qu’estudiar a
nòstres clássics, o peregrinar per els pòbles
de l’antic reine ahon més pura es conserva
la parla valenciana escorcollant aquesta, és més
facil el valencianisar mòts castellans per uns,
a atres el introduir paraules catalanes més o manco
pures, i fins alguns, lo que’s pijor, inventarse’n,
les quals no entenen més que’ls que les han
formades, no comprenent de ninguna manera els no iniciats
d’ahon se les hagen tretes, i no és lo pijor
el que’s quede dijú el llegidor,
sino que mots per el fet de la dificultat en entendre lo
escrit diguen que no vòlen saber res de llengua
que no entenen.
A tot açò preten la Secció de llengua
de nòstre Centre de Cultura buscarli remey, redactant
l’esmentat vocabulari ab tota l’atenció que
l’òbra mereix, la que si no va ab la llaugerea
que fora de desijar no és culpa del pecat capital
de la perea, sino de lo curiosament que’s redacta
[...]”.
MARTÍNEZ, F. Anales del Centro de Cultura Valenciana,
Tom IV, pàgs. 54-55, Ed. Centre de Cultura Valenciana,
Valéncia, 1931
Francesc Martínez i Martínez fon director
de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
en substitució del Pare Fullana per la
seua dedicació a la vida religiosa i a la Real Acadèmia
Espanyola en representació de la Llengua Valenciana.
|
