|
A l’Excma. Diputació Provincial
Els Diputats que subscriuen tenen l’honor d’elevar
a la consideració de la Corporació Provincial
la següent proposició.
A ningú s’amaga que entre els deures preferents
de la Diputació es troba, segons la seua pròpia
Llei orgànica, el del foment dels interessos morals,
que pel seu caràcter general i colectiu no poden
esperar el seu desenvolviment i recolzament de l’individu
ni d’uns atres organismes distints, incapaços
pel seu caràcter i condició de dur a efecte
i menys de sostindre institucions i obres que necessiten
una paternitat adequada a la seua naturalea especial i
a la fi per sa pròpia essència determinat.
Este deure de propulsió i foment es mostra hui
tant més exigible en tant que el progrés
i desenroll de la riquea nacional i regional i els nous
métodos i desenroll de la ciència exigix,
d’una banda, que la vida moral i intelectual no es
ressague en predomini, a la vegada, en perjuí de
l’orde material i, d’una atra, aquell que nostra
pròpia personalitat valenciana per una labor constitutiva
que demanden poderoses raons científiques, polítiques
i socials, tercie en el moviment de cultura al qual atenen
en energies i entusismes creixents, tots els pobles i nacions
del món civilisat.
No és dable afirmar que s’està realisant
entre nosatres una labor de cultura i d’investigació científica
apropiada a la satisfacció de les grans necessitats
que apuntàvem. Contràriament, és forçós
reconéixer que l’interés per la cultura
i l’esforç d’investigació estan
reduïts a un escassíssim número de persones
les quals, d’una atra banda, carixen dels mijos que
són indispensables per al conseguiment d’esta
classe de conquistes. Posseïm escassíssimes
biblioteques, algunes d’elles com l’universitària,
rep de l’Estat consignacions tan nímies per
als distints estudis i Facultats, que no permeten adquirir
a l’any una sola colecció d’extraordinari
interés. En estos mijos, per uns atres camins, l’obra
de cultura no és possible. L’investigació queda
per fer i, com a poble vençut, patim el vergonyós
jou del qual investigadors estranys vinguen al nostre propi
solar regional a descobrir tesors històrics, filològics,
artístics i de cultura, que nosatres haguérem
d’investigar i difondre en patriòtic empenyorament
i noble emulació.
L’activa i perseverant Diputació de Barcelona,
en la seua ‘Institució d’Estudis Catalans’,
l’Estat francés en la seua ‘Escola d’Alts
Estudis’ i l’‘Escola d’Atenes’ i
l’‘Institut de Reformes Socials Espanyol’ i
uns atres organismes d’anàloga o major importància
creats en Anglaterra, Alemània, Itàlia i
una atres països, nos confirmen en la necessitat d’atendre
en anàlecs mijos als propis fins i d’un modo
especial a l’investigació científica,
més interessant i àmplia en tant que major és
l’abast d’especialisacions que les modernes
corrents han determinat en tots els órdens de la
cultura humana.
A ningú com a la Diputació complix el prendre
l’iniciativa de tan interessant i trascendental assunt,
procurant la creació d’un centre de crítica,
investigació i difusió científica,
que descobrint nostre gloriós passat nos faça
dignes d’este i nos forme el pervindre.
Quan el fruit d’estes investigacions nos done a
conéixer les époques més florents
de la nostra història que hui desconeixem i apleguem
a ponderar l’extraordinari paper que en la vida europea
desempenyoraren durant el segle XV Valéncia i sa
Regió, marchant al capdavant del progrés
en tots els órdens de l’activitat
humana, és quan apreciarem en tota la seua extensió i
mida, l’abandonament i indolència actual,
a la par que la responsabilitat del deure que sobre nosatres
pesava en tal sentit.
L’estimable joventut valencianista, de la qual sa
brillant imaginació i agut ingeni es releva de continu
en les oposicions, certàmens i concursos públics,
agraïx preferentment a la Diputació la feliç iniciativa
que l’ofrena de nous camps d’activitat, alens
i esperances que viuen segrestades per l’abandonament
i l’incúria de tots i que l’expansió intelectual
farà trocar en florent fecunditat, més esplèndides
que aquelles que oferix la Naturalea en les nostres riques
vegues i encantadors jardins. [...]
Que no nos puguen dir que mentres unes atres joventuts
reberen alens i mijos per a concórrer al palenc
mundial, constituint un ESTAT INTELECTUAL dins d’un
atre ESTAT POLÍTIC, lo joventut valenciana es consumix
en l’inacció, agostada, espentant i esplèndida
bledania.
Per això, els Diputats que subscriuen, tenen l’honor
de presentar a l’Excma. Diputació Provincial
les següents bases per a la seua aprovació definitiva:
1er- Es crea per la Diputació un ‘Centre
de Cultura Valenciana’, que tindrà per objecte
el de realisar la superior investigació en tots
els órdens de la cultura general i, en especial,
de la valenciana.
2on- Sense perjuí d’uns atres mijos adequats,
procurarà no obstant el Centre la formació d’una
biblioteca regional i la publicació de tots aquells
treballs científics i lliteraris que estime conduents
als seus alts fins, mijant la directa labor de membres
del Centre o acceptant iniciatives externes, en la facultat
de dispondre pel seu conte la pràctica i investigació en
archius, biblioteques nacionals i estrangeres, aportant
còpies, etc.
3er- Este Centre, al qual se li reconeixerà tota
independència necessària per a complir la
seua elevada missió, tindrà tota capacitat
jurídica, se dividirà en tantes seccions
com exigixca el seu propi desenvolviment i es regirà en
els ESTATUTS i REGLAMENT, formats per una comissió que
designe la Diputació del seu si, la qual quedarà facultada
per a associar al seu Consell les persones perites que
estime nomenar.
4t- Immediatament desallogen la Casa de la Diputació les
Audiències Territorial i Provincial pel seu trasllat
al Palau d’Aduanes, la Corporació Provincial
s’incautarà de l’edifici i
en les dependències més adequades s’instalarà el ‘Centre
de Cultura Valenciana’
Valéncia, 9 de juliol de 1913.
Juan Pérez Lucia
Antonio Colomer Ibáñez
Als efectes d’autorisar la seua llectura.
C. Hernández Lázaro.
|
