Al voltant del Vocabulari Valencià-Castellà, 1931

“Pòc a pòc, pero seguit seguit treballa la secció de Llengua en la tasca que s’ha imposat de donar forma al vocaocabulari castellá-valenciá, obra tan necessaria per als amadors de nòstra llengua, precisament en aquests moments en que per desgracia son més els estudiosos que coneixen la llengua oficial d’Espanya, que la d’Ausias i de Martorell i Galba; tenim la pretensió ab el vocabulari mentat a que aplegue el jòrn en que siga desterrada l’algarabia que ab tanta freqüència veem usada per les gents que ab pòca concència de la importancia que te per a la nòstra personalitat la llengua se’n desancien de la purea d’aquesta, errò capital si’n pot haver.

Els escriptors nòstres ab gran fervor vòlen donar fe de vida, i més encara, desigen, lo que’s molt plausible, patentisar de que nòstra parla está viva, pero son molts els que pequen de llaugerea: uns per massa desanciament, lo que be es manifesta en els lèxics per certs escriptors usat, en els que s’amòstra de manera que no te dubte de que vòlen eixir del pas sense la feixugueria de tindre qu’estudiar a nòstres clássics, o peregrinar per els pòbles de l’antic reine ahon més pura es conserva la parla valenciana escorcollant aquesta, és més facil el valencianisar mòts castellans per uns, a atres el introduir paraules catalanes més o manco pures, i fins alguns, lo que’s pijor, inventarse’n, les quals no entenen més que’ls que les han formades, no comprenent de ninguna manera els no iniciats d’ahon se les hagen tretes, i no és lo pijor el que’s quede dijú el llegidor, sino que mots per el fet de la dificultat en entendre lo escrit diguen que no vòlen saber res de llengua que no entenen.

A tot açò preten la Secció de llengua de nòstre Centre de Cultura buscarli remey, redactant l’esmentat vocabulari ab tota l’atenció que l’òbra mereix, la que si no va ab la llaugerea que fora de desijar no és culpa del pecat capital de la perea, sino de lo curiosament que’s redacta […]”.

MARTÍNEZ, F. Anales del Centro de Cultura Valenciana, Tom IV, pàgs. 54-55, Ed. Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1931

Francesc Martínez i Martínez fon director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes en substitució del Pare Fullana per la seua dedicació a la vida religiosa i a la Real Acadèmia Espanyola en representació de la Llengua Valenciana.