1. Grafia i sò de g/j

En determinades posicions, les grafies g i j representen el sò pala­tal africat sonor, transcrit fonèticament per [ğ]. La g apareix davant de les vocals e, i, mentres que la j ho fa davant de la a, la o i la u. El sò [ğ] no apareix mai en final de paraula, excepte casos de fonètica sintàctica.

2. Escritura de g

2.1  S’escriu g:

a) davant de les vocals e, i:
gent, giner, sageta, regirar...

Excepte quan es tracte dels grups -ecc- i -ect-; en este cas s’escriu j:
objecció, subjecció, interjecció, objecte, objectiu, adjectiu, ...

i en una série de paraules d’orige grec o hebreu com:
jerarca jerarquia, jeroglífic, Jerònim, Jeremies, Jesús, jesuïta, Jerusalem, Jehovà...

o estrangeres:
jersei...

b) En el grup ig que es forma en interior de paraula en diverses persones dels verps acabats en -gir-; darrere d’este grup apareix una atra g:
afigga, rigga, frigga, lligga, corrigga...

c) En posició final de paraula la -g -darrere d’una i- o el grup -ig -darrere d’una atra vocal- representen el sò palatal africat sort [č], pe­ro cal tindre present que en la derivació pot transformar-se en sonor:
mig à  mija, miger, mijana ...
oreig à  orejar ...

3. Escritura de j

3.1  S’escriu j:

a) Davant de les vocals a, o, u:
jaure, jagant, joguet, joquer, junc, aljup, pujar...

(Ademés cal recordar els casos indicats en l’apartat a de la grafía g).

b) Darrere dels prefixos ad-, sub-, ob-, i uns atres:
adjacent, subjuntiu, objectiu, injecció, conjurar.

Excepte: abyecció, proyecte i derivats.

c) En el plural dels substantius acabats en -ja, la j es canvia per una g:
enveja à enveges
plaja à plages
granja à granges
monja à monges

d) Cal tindre en conte que en una mateixa família de paraules poden alternar-se les grafies j o g, depenent sempre de la vocal següent:
roig à roja, rojos, rojor, roget, roges...
pluja à plujós, pluges, plugeta...
mareig à marejar, marejol, marejos, mareget...