1. Grafia i sò de f /v

El sò labiodental fricatiu sonor [v] està representat per la grafia [v] en qualsevol posició. S’ha de dir que la distinció respecte a la b, bilabial oclusiva sonora, es fa en la major part del territori de parla valenciana; és, per tant, norma fonètica la distinció entre els dos sons.

Per una atra banda, la f grafia el sò labiodental fricatiu sort que pot aparéixer en qualsevol posició, inclosa la final, mentres que la seua parella, la v [v], a soles es presenta en inicial i interior, pero no en final absolut. Pot donar-se el canví de -f > -v- en la derivació de paraules dins de la mateixa família:
serf, serva, servitut.

2. Escritura de f

2.1  S’escriu f:

a) En inicial, interior i final de paraula:
farda, finestra, fòra, forat, aforrar, galfí, tuf, baf.

Hi ha algunes paraules que en derivar transformen la -f final en -v-:
serf  pero serva, servir, servitut, servicial

b) En els grups consonàntics tautosilàbics fr i fl:
fret, flama, nafra, afluixar.

c) Darrere de n, quan esta forme part dels prefixos con-, en-, in-:
conformar, enfilat, infondre.

d) Darrere de m, en el prefix circum-:
circumferència, circumflex.
      
e) Darrere de m, en moltes paraules d’orige grec o grec-llatí, com per eixemple:
amfibi, amfíbia, amfibòlia, amfibologia, amfibològic, amfiteatre, amfitrió, àmfora, emfàtic, emfisema, emfimatosos, emfiteusis, emfitèutic, limfía, limfàtic, limfatisme, nimfa, nimfal, nimfomania, paranimf, simfonia, simfònic, simfoniste, símfisis, triumf, triumfal, triumfador, triumfament, triumfant, triumfar...

3. Escritura de v

3.1  S’escriu v:

a) En qualsevol posició de la paraula, excepte en final: viage, vot, envidar, invocar, avís, oval

b) Darrere de n, en els prefixos con-, en-, in-: convidar, enverinar, involurar.

c) Generalment no sol aparéixer darrere de m, excepte quan es tracta de prefix circum- i d’unes atres paraules de procedència diversa:
circumvolució, circumvalació, duumvir, triumvir, triumvirat, tramvia,
tramvier ...

d) En alguns derivats de paraules acabades en f  (V. f, apartat a).

e) Darrere dels prefixos ad-, sub-, trans- / tra-:
advertir, advocat, subvencio, subvertir, transvers, transversal, travestir,
travessa.

f) En les formes del verp haver (o haure) quan presenten el sò de [v]: havem, haveu, havia, havies...

g) En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu dels verps del primer grup (acabats en -ar): torcava, torcaves, torcava, torcàvem, torcàveu, torcaven.

h) En el present (primera i segona persones de plural) i imperfecte (totes les persones) d’indicatiu d’alguns verps acabats en -eure, -ure, -oure, com deure, beure, viure, escriure, moure:
vivim, viviu (present)
vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien (imperfecte)

i) En les formes del femení, singular i plural, dels adjectius acabats en -au, -iu, -ou:
brau à brava, braves, pero braus
actiu à activa, actives, pero actius
nouà nova, noves, pero nous

La terminació -iu no s’ha de confondre en la mateixa que apareix en els substantius i adjectius pero que té valor diminutiu, com passa en:
llibreà llibriu
chic à chiquiu

ya que este sufix no modifica la u en els derivats:
llibriu à llibrius
chiquiu à chiquiua, chiquius, chiquiues

j) En moltes paraules que el valencià te v, presenta el castellà una b; ací donem algunes:

valencià/castellà	valencià/castellà
advocat / abogado	bovo / bobo
alcova / alcoba	Gavarda / Gabarda
arrova / arroba	gavaig / gabacho
avet / abeto	gleva / gleba
avorrir / aburrir	govern / gobierno
avort / aborto	gravar / grabar
bava / baba	haver / haber
canvi / cambio	llavi / labio
caravela / carabela	núvol / nube
cascavell / cascabel	prova / prueba
covart / cobarde	arraval / arrabal
envestir / embestir	rave / rábano
espavilat / espabilado	taverna / taberna
Esteve / Esteban	trava / traba
esvelt / esbelto	vermell / bermejo
fava / haba	verniç / barniz