1. Grafia i sò de ch / ig / g

El sò [č] , palatal africat sort, està representat en la llengua valenciana pels dígrafs ch i -ig, ademés de la grafia simple -g. A soles s’ha de tindre en conte el lloc de cada u en la paraula. Aixina, la ch pot aparéixer en qualsevol posició (excepte en posició final que sona [k]):
chapalló, chafar, puncha, porchada;

deixant la -ig i -g per a final de paraula:
maig, veig, raig, mig, Escrig.

2. Escritura de ch

2. 1  S’escriu ch:

a) En inicial i interior de paraula:
chufa, chiular, chulla, bachiller, archiu, puncha...

Apareix també en posició final de paraula representant el sò [k] en llinages i topònims:
Broch, Alberich. En este cas no mai es pronuncia com a [č].

b) En els derivats d’algunes paraules que acaben en -ig o -g:
caprig: caprichos, caprichós, caprichosament...
gavaig: gavachos, gavachet...
campeig: campechos...
cartuig: cartuchos, cartuchera...
empaig: empachar, empachat...
despaig: despachos, despachar...
escabeig: escabechina, escabechar...

S’ha de tindre present que la majoria de les paraules que acaben en -ig, -g deriven en g o j, segons els casos, com vorem més avant:
lleig: lleja, llejos, lleges
mig: mija, mijos, miges

3. Escritura de -ig

3.1  S’escriu -ig:

a) En final de paraula, darrere de les vocals a, e, o, u:
maig, vaig, lleig, veig, roig, goig, fuig, El Puig.

En estos casos el dígraf -ig sona [č], no s’ha de llegir ni pronunciar la  -i-.

La derivació pot fer-se en j o en g, segons la vocal següent:
roig: roja, rojor, roges
lleig: lleja, lleges, llegea
estoig: estoget, estojos, estojar
garaig: garaget, garajos

Per als casos en els quals la derivació és ch, vore l’ortografia de la ch, apartat b.

b) En final de paraula, darrere de consonant, en unes poques paraules, totes elles topònims:
Elig, Barig, Borig (alqueria del terme de Cullera), Garig (castell i vila, Bolulla, Alacant), Berig (coves de Borriol, Castelló), Felig (alqueria entre Vilamarchant i Benaguasil).

Per excepció es pronuncia la i del dígraf ig en: Càlig i Tírig.

c) En el present del subjuntiu dels verps purs del tercer grup acabats en -gir:
afegir, afligir, fregir, fugir, llegir, i regir, que  seguixen este model:
afigga i no afíxga / afixca
afiggues i no afixgues / efixques
afigga i no afixga / afixca
afiggam i no afixgam / afixcam
afiggau i no afixgau / afixcau
afigguen i no afixguen / afixquen

4. Escritura de -g

4.1  S’escriu -g:

Solament en final de paraula quan vaja precedida d’una i tònica:
mig, desig, llig, rig, frig, trepig.

Els derivats s’escriuen en g i en j segons la vocal que vaja darrere:
mig: miger, mijana

desig: desiget, desijar, desijós