1. Grafia i sò

Les grafies de c, q, k, i els dígrafs qu i ch, representen el mateix sò; es tracta del sò velar, oclusiu, sort, que fonèticament es representa per [k]. No obstant, cadascú dels dígrafs i de les grafies apareixen en determinades circumstàncies com vorem:

a) La c apareix en:   
- inicial davant de a, o, u: casa, córrer, cuc.
- interior, intervocàlica o darrere de consonant, seguida de a, o, u:
tacar, acurtar, penca, discussió.
- final de paraula: tinc, prec.

b) La q apareix en:   
- inicial davant de u, i seguida de les vocals a, o:
quatre, quòrum.
- en interior, intervocàlica o darrerede consonant, seguida de a, o:
equador, aquós, enquadrar.

c) La k apareix en:   
- qualsevol posició, pero a soles en paraules d’orige no llatí:
kàiser, kantià, York, troskiste.

d) El dígraf qu apareix en:
- inicial davant de e,i:
queixa, quimera
- interior, intervocàlica o darrere de consonant, seguida de e, i:
aquell, equivocar, enquestar, inquietar.
Si la u s’ha de pronunciar durà diéresis ü (qü):
eqüestre,obliqüitat

e) El dígraf «ch» apareix en:
- final de paraula i com a excepció:
Alberich, Bosch, Lluch, Doménech,
Albuixech, March, Benlloch, Albiach.

2. Escritura de c

2.1  S’escriu c:

a) En inicial i interior de paraula, sempre que darrere vagen les vocals a, o, u:
coure, caure, culpar, incapaç, acollar, inculpar

b) En els grups consonàntics tautosilàbics cr i cl:
clau, cremar, inclòs, malcregut

c) En final de paraula, si be s’ha de tindre present que en derivar pot conservar-se o transformar-se en -qu- per a mantindre el sò; en este cas portarà darrere les vocals e o i:
sec: seca, secà, sequetat, sequia…
poc: poca, poquet, poquea...
fosc: fosca, foscor, fosques...

Esta regla és aplicable als femenins plurals dels substantius i adjectius acabats en -ca:
tenca: tenques
taca: taques
blanca: blanques
brusca: brusques

d) En final de paraula, tenint en conte que la derivació pot mantindre o canviar-la per g (davant de a, o, u) o per gu (davant de e, i):
amic: amics, amiga, amigues
fanc: fangós, fanguer
groc: groga, grogor, groguenc

e) En les terminacions masculines de les paraules acabades en:
-fec: antropòfec, antropòfecs
-fuc: febrífuc, febrífucs
-lec: teòlec, teòlecs
-goc: demagoc, demagocs
-turc: dramaturc, dramaturcs

Pero, s’escriura g o gu en les formes femenines i en els atres derivats:
- antropófaga, antropófagues, antropofàgia
- febrífuga, febrífugues
- teòloga, teòlogues, teologia
- demagoga, demagogues, demagògia
- dramaturga, dramaturgues, dramatúrgia

f) En els adjectius: conspicu, inocu, perspicu, promiscu i vacu, que tenen la següent darivació:
- conspicu: conspícua, conspicus, conspícues, conspícuament, conspicuïtat.
- inocu: inòcua, inocus, inòcues, inòcuament, inocuïtat.
- perspicu: perspícua, perspicus, perspícues, perspícuament, perspicuïtat.
- promiscu: promíscua, promiscus, promíscues, promiscuïtat, promíscuament, promiscuar.
- vacu: vàcua, vacus, vàcues, vacuïtat, evacuar, evacuació.

Les combinacions c + u + a / e / ï són bisilàbiques i es pronuncien:
i-nò-cu-a, i-nò-cu-es, i-no-cu-ï-tat.

g) En els adjectius inicu, oblicu, propincu, que presenten la següent derivació:
inicu: iniqua, inicus, iniqües, iniquament, iniqüitat.
oblicu: obliqua, oblicus, obliqües, obliquament, obliqüitat, obliquar.
propincu: propinqua, propincus, propinqües, propinqüitat.

Les combincions q + u/ü + a/e/i són monosilàbiques i es pronuncien:
o-bli-qua, o-bli-qües, -o-bli-qüi-tat.

h) En interior de paraula, formant part dels grups heterosilàbics següents:
CC: acció, dicció, accent, accidental, acceptació... pronunciat [ks]
CD: anècdota, anecdòtic, sinècdoque... pronunciat [gd]
CM: dracma, acmeit ... pronunciat [gm]
CS: sacseig, dacsar, facsímil... pronunciat [ks]
CZ: eczema, eczematós... pronunciat [gz]
CT: actuar, pacte, tractar, octubre... pronunciat [kt]
CN: tècnic, aràcnits, icnografia, estricnina... pronunciat [gn], encara que també es pot pronunciar [nn] / [kn].

3. Escritura de q / qu

3.1 S’escriu q:

a) Davant de u, en inicial i interior de paraula, seguida de a, o:
quallar, quaranta, quocient, quota, equànim, equatorial, aquós

Excepte:
vàcua, perspícua, ...

b) En el femení singular dels adjectius:
oblicu, inicu, propincu, ...

3.2 S’escriu qu:
a) En inicial i interior de paraula quan vagen darrere les vocals e, i:
queixa, quixal, aquelles, sequiol

b) En el femení plural dels substantius i adjectius acabats en -ca:
tanca: tanques
placa: plaques
fosca: fosques
blanca: blanques

c) Quan la u d’este dígraf (qu) vaja seguida de e, i, i l’hajam de prounciar, li posarem diéresis:
freqüent, conseqüència, pasqües, obliqüitat, aqüífer.

Hem de recordar que estes combinacions q + ü + e / i són monosilàbiques:
fre-qüent, con-se-qüen-ci-a, pas-qües...

4. Escritura de k

4.1  S’escriu k:

a) En paraules d’orige estranger i noms tècnics de diversa procendència:

kàiser	kirieleison
kantià	kurchatovi
kantisme	kèlvin
kàrstic	York
knut	krausisme
krausiste	...

b) En els composts del prefix kilo-:
kilómetro, kilógram ...

Encara que és recomanable l’escritura d’estes paraules en qu:
quilómetro, quilógram, com es fa en uns atres casos, adaptant la fonètica a les grafies existents com ha ocorregut en: caolí, curt, quiste, ...

5. Escritura de ch

5.1  S’escriu ch:

a) En els antropònims i topònims que mantenen esta grafia per tradició:
Estruch, March, Blanch, Albiach, Bosch, Doménech, Broch, Benlloch, Alberich, Albuixech, Torre d’En Doménech...

En tots estos casos la ch es pronuncia [k] i no [č], com fan alguns que desconeixen la fonètica valenciana d’estes paraules.