Anunci d’inauguració de la Càtedra
de Llengua Valenciana, 1918
Este centre té la satisfacció de poder anunciar
al públic la data de l’inauguració de
la Càtedra de llengua valenciana, a càrrec del
savi filòlec reverent Pare Lluís Fullana, i en
fer-ho, un deure de gratitut li obliga a expressar el seu reconeiximent
al digne rector d’esta Universitat Lliterària, doctor
Rafael Pastor, i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la referida
entitat docent, per la cooperació que han prestat
a la labor del Centre de Cultura, accedint a que esta Càtedra
puga explicar-se en una de les aules de La universitat i prestant-li
tota la calor que una obra naixent necessita.
L’inauguració de la Càtedra es verificarà el
pròxim dimarts, dia 29 del corrent giner, a les sis de
la vesprada, en l’aula número 7, i a contar des
d’eixe dia, tots els dimarts i dissabtes, de sis a sèt
de la vesprada, es farà la classe, podent assistir
ad ella tots aquells que ho desigen, puix la matrícula és
voluntària i gratuïta, i l’inscripció es
solicitarà del professor reverent Pare Fullana.
El Centre de Cultura Valenciana, satisfet d’haver conseguit
l’establiment d’estos estudis, confia en que la nostra
joventut que anhela el renaiximent de la nostra personalitat
i s’enorgullix en les glòries passades, acodixca
a sentir les profitoses lliçons del reverent Pare Lluís
Fullana, i abriga l’esperança de que la llavor que
es sembre en esta Càtedra fructifique i permeta algun
dia eixamplar l’esfera d’acció de
l’ensenyança valenciana, reunint dels Poders Públics
el lloc que per dret li correspon, no sols en els primers centres
docents del nostre antic regne, sino també en les escoles
elementals.
No s’oblide que en el periodo de renovació que
s’inicia, a base del reconeiximent de les antigues personalitats
regionals, Valéncia deu procurar que totes les seues notes
característiques, llunt de difuminar-se, recobren el seu
tradicional esplendor, i entre totes les seues notes la més
essencial és la llengua, que per fortuna encara és
manifestació vivent del nostre Poble i no deu abandonar-se
com a cosa morta i menyspreable.
Als valencians correspon ara dir si el Centre de Cultura obra
o no en encert en establir la nova Càtedra; si secunda
la seua labor, donant calor a la nova ensenyança, serà un
estímul i una orientació per ad ell; si pel contrari,
deixaren morir la seua iniciativa, haurem de confessar, que per
lo que a Valéncia afecta, són uns atres els camins
que s’han d’emprendre.
Valéncia, 25 de giner de 1918.
El Director ponent,
Teodor Llorente Falcó.